Dues dècades de l’Anuari de l’Educació a Catalunya conclouen que sense una aposta política contra les desigualtats educatives no es pot millorar el sistema. Equitat.org demana garantir un millor finançament pels centres més complexos, enfortir la primària i alternatives perquè tothom pugui continuar estudiant després de l’ESO.
Les desigualtats educatives estan enquistades i els indicadors s’estanquen o empitjoren.
- Creix l’alumnat als nivells baixos: del 12,3% al 15,8% a català i del 14,9% al 17,5% a matemàtiques a les últimes proves de competències (2025).
- Els últims 5 cursos han baixat 6 punts les graduacions a l’ESO (87%), l’abandonament de l’alumnat més pobre ha incrementat de 21,8% a 25,3%, i els joves amb estudis secundaris postobligatoris no superen la barrera del 80%.
L’augment de recursos no cobreix les necessitats dels centres i dels entorns amb més dificultats i no resol el dèficit de planificació i concreció en les polítiques anunciades:
- Tot i l’increment en la inversió, l’esforç pressupostari del Departament d’Educació (14,1%) respecte el total del pressupost de la Generalitat continua a nivells de 2017 (14,2%) i força inferior a abans de les retallades (15,5% el 2013).
- El Marc de millora de la llengua i les matemàtiques, política estrella del Govern per recuperar els resultats, té un pressupost anual mitjà de 32,3M€ i bona part de les seves actuacions ja existien.
- Plans i programes estratègics anunciats no concreten objectius operatius, recursos, calendaris ni avaluació. Exemples: el Marc de millora, el Pla contra l’abandonament escolar prematur o el Pla digital .
L’Anuari de l’Educació 2026 constata un estat crític en desigualtats i trajectòries, i proposa 3 intervencions prioritàries per revertir el dèficit estructural de polítiques d’equitat:
- Garantir més recursos on hi ha més complexitat: reducció asimètrica de ràtios i un màxim de quatre alumnes amb necessitats especials per professional especialista als centres complexos, incrementar les motxilles escolars a la pública, que els educadors formin part de l’estructura professional i augmentar el personal administratiu.
- Prioritzar la primària, quan s’adquireixen els hàbits i les competències per l’aprenentatge, per evitar que a la secundària es multipliquin els problemes. Assegurar bones competències lectores i d’escriptura, de matemàtiques i anglès, així com hàbits d’estudi o de planificació. Entre d’altres amb 2 – 3 hores setmanals de suport educatiu.
- Posar més facilitats per tal que més joves estudiïn després de l’ESO, amb 8.000 noves places d’FP bàsica, garantir una beca a tot l’alumnat d’FP i PFI en situació de pobresa o una activitat setmanal d’extraescolars.
La falta d’eines que tenen les escoles i els instituts per respondre a les desigualtats socials, i els efectes que això comporta a l’aula, impedeix millorar el sistema educatiu del país.
Ho constata l’Anuari de l’Educació a Catalunya 2026, que suma vint anys analitzant l’estat de l’educació a partir d’una quaranta indicadors que compara internacionalment. Està dirigit pel catedràtic de polítiques educatives de la UPF Francesc Pedró, qui ha treballat per la UNESCO i l’OCDE, i l’especialista en desigualtats i polítiques educatives Miquel Àngel Alegre. Ha comptat amb la implicació de 50 referents del món educatiu.
Des del 2005, l’Anuari ha constatat una atenció insuficient de les desigualtats socials al sistema educatiu, una mancança que els darrers cinc anys s’ha accentuat. Fins al punt que el pressupost d’Educació ha augmentat un 33%, però l’alumnat amb necessitats educatives ha crescut un 130%.
A la desatenció de les desigualtats s’hi afegeix que la millora de la inversió en educació dels darrers cursos no ha anat acompanyada d’una millor eficiència. No es prioritzen amb prou força les escoles més complexes, no s’ha reduït significativament la burocràcia als centres i hi ha un dèficit de planificació en moltes polítiques públiques. A més a més, són menys ambicioses en comparació a altres països pel que fa a la reducció de les desigualtats.
Aquesta situació ha fet que a Catalunya ja es pugui parlar de “cronificació” de les desigualtats educatives. També impedeix capgirar els mals resultats actuals i no permet avançar cap a un sistema educatiu de qualitat.
Els vint anys de diagnòstic de l’Anuari constaten que sense una política estructural contra les desigualtats educatives no és possible millorar el sistema educatiu català. De fet, l’Anuari de l’Educació 2026 arriba en un final de curs especialment convuls. Pels directors, el context demostra la “càrrega injusta de pressió” que suporten els actors que en l’atenció educativa. Cap sistema educatiu pot funcionar sense lideratge polític, benestar i recursos professionals, bona implementació de models com l’escola inclusiva i de les polítiques públiques que requereixen, expliquen.
Per començar a revertir el dèficit de polítiques d’equitat, l’Anuari 2026 proposa focalitzar els recursos als centres més complexos i sobretot a primària. En aquesta etapa és quan s’adquireixen els hàbits i les competències necessàries per l’aprenentatge, i reforçar-la també ajudaria a evitar que a la secundària es multipliquin els problemes educatius.
Les trajectòries, els resultats i les desigualtats estan en un punt crític
Els indicadors de l’Anuari de l’Educació 2026 constaten que l’abandonament dels estudis i els mals resultats estan en un punt crític. També que trajectòries i aprenentatges continuen condicionats per l’origen social dels alumnes. “Un sistema incapaç de corregir aquest pes no pot ser de qualitat”, explica Mònica Nadal, directora de recerca d’Equitat.org.
S’estanquen les trajectòries educatives
L’Anuari explica que, després de dues dècades, s’ha estancat el nombre de catalans amb estudis obligatoris i postobligatoris. La graduació de l’ESO ha baixat del 93 al 87% entre 2020 i 2024 i torna a estar a nivells del 2013. Prop d’un 24% dels joves que abandonen no tenen l’ESO. Mentrestant, la proporció de joves que estan al curs que els correspon per edat (taxa d’idoneïtat als 15 anys) no millora des del 2021-22 (86%). Tampoc no ho fa l’escolarització als 17 anys (87%) i l’abandonament escolar (13,5%) i el nombre de joves amb estudis superiors (58%) també continuen estancats.
Entre 2015 i 2022 hem perdut un curs acadèmic sencer
Pel que fa als resultats d’aprenentatge, la caiguda entre 2015 i 2022 (30 i 40 punts menys a PISA, prop d’un curs acadèmic) no va ser exclusiva de Catalunya. El sistema educatiu català, però, destaca per la fluixa resposta a la caiguda mentre Estònia, Irlanda, Finlàndia o el Quebec es recuperen a partir del suport a l’alumnat més vulnerable.
Ho confirmen les proves catalanes de final d’etapa del 2025. No han recuperat els nivells prepandèmics i ha augmentat l’alt percentatge d’alumnat al nivell baix. Del 12,3% al 15,8% en català i del 14,9% al 17,5% en matemàtiques, respecte al 2021. A més, la diferència a PISA 2022 entre els alumnes rics i pobres era equivalent a tres cursos de desnivell, una desigualtat clarament superior a la mitjana de l’OCDE. Des del 2015 tampoc s’ha reduït la bretxa entre els resultats dels centres més i menys complexos, que fins i tot s’ha ampliat lleugerament entre el 2024 i el 2025.
L’Anuari posa de manifest que els nivells baixos de primària multipliquen la probabilitat de trobar-se als mateixos nivells a l’ESO, sobretot en matemàtiques.
L’alumnat més pobre abandona gairebé set vegades més
La crisi de resultats i l’estancament de l’escolarització s’expliquen sobretot per les desigualtats socials i la incapacitat del sistema per corregir-les. El pes que té l’origen social en l’aprenentatge i les trajectòries s’amplifica i, per exemple, l’alumnat més pobre abandona gairebé set vegades més (25,3%) que el més ric (3,8%).
L’abandonament escolar prematur s’enquista en els sectors desafavorits. Ha pujat del 21,8% el 2024 al 25,3% el 2025 en l’alumnat més pobre. L’Anuari pronostica, a més a més, que, amb les polítiques actuals, serà difícil continuar rebaixant la taxa general en els propers anys.
L’augment de recursos no cobreix l’augment de les necessitats
L’Anuari recull com les dificultats tenen a veure amb un finançament insuficient i alhora ineficient. Al 2024 la inversió en educació representava un 3,8% del PIB (lluny del 4,5% estatal i del 6% fixat per la LEC). El pressupost del Departament d’Educació ha crescut un 33% en cinc anys i va arribar als 7.926 M d’€ el 2025. En percentatge respecte al conjunt del pressupost, però, continua per sota el 2013.
Catalunya destina 6.756 € per estudiant, com a la mitjana espanyola, però molt per darrere del País Basc (9.938€), Extremadura (7.857€) o Castella i Lleó (7.667€). Alhora, el sistema és incapaç d’adequar-se a l’augment de les necessitats. Un 32,1% de l’alumnat té necessitats socioeconòmiques, un 36,5% es troba en risc de pobresa o exclusió, un 35,4% procedeix de la immigració i l’alumnat estranger representa el 19% (un 38% més que fa 10 anys). En conjunt, l’any 2025, hi havia 349.097 alumnes amb necessitats educatives específiques, un 130% més que al 2020 (i quatre vegades més del que ha crescut el pressupost en aquest temps). Un increment condicionat, en bona mesura, per les polítiques de detecció.
Aquest decalatge es plasma per exemple en la ràtio de tutors d’aula d’acollida. L’augment de 830 aules des del curs 2018-19 no ha fet variar la xifra de 27 alumnes nouvinguts per tutor. També amb el fet que hi hagi 888 alumnes amb necessitats socioeconòmiques per cada educador social a l’ESO.
“Hi ha una càrrega injusta de pressió als docents”
“Les vagues no són soroll al marge del diagnòstic: en són un símptoma”, apunta Francesc Pedró, codirector de l’Anuari. “Quan el professorat reclama més inversió, ràtios més baixes, menys burocràcia i més suport per atendre la diversitat és exactament el que les dades mostren que falta”. L’actual malestar docent, assenyala, s’explica en bona mesura per la pressió creixent que pateixen els docents i professionals. No disposen ni de la inversió, ni de l’estructura, ni dels recursos educatius necessaris per la seva tasca.
El sistema educatiu té un finançament insuficient però també ineficient
A més d’estar poc finançat, el sistema educatiu també és ineficient. La distribució de recursos als centres prioritza el nombre d’alumnat, no les seves circumstàncies. Això provoca que no s’inverteixi prou on es concentra més necessitat de suport i on els increments de despesa més impacte poden tenir.
L’Anuari conclou que això és especialment greu en contextos de desigualtat educativa crònica. En altres països que han revertit situacions similars, com Irlanda o Països Baixos, els centres vulnerables reben prop d’un 30% més de recursos docents i econòmics que els que no ho són.
A un finançament insuficient i ineficient, s’hi afegeixe que les polítiques d’equitat no tenen l’estabilitat garantida perquè depenen de finançament extern. És el cas del Pla de Millora de les Oportunitats Educatives (PMOE).
L’Anuari apunta igualment a la manca de planificació en mesures que sovint s’anuncien sense objectius, calendari o pressupost. Per exemple el Pla d’Acció contra l’abandonament o les Zones Educatives. També denuncia una falta d’avaluació històrica de les polítiques. Una situació que, alhora, conviu amb un “abús” d’anuncis.
En aquest sentit, denuncia que la principal eina del Govern per millorar els resultats, el Marc per a la Millora de la Llengua i les Matemàtiques aprovat el 2025, és residual. Contempla un pressupost de 129,3 M€ per al període 2025-2028, mentre que altres països hi han dedicat quatre vegades més.
Propostes de l’Anuari per millorar el finançament, l’eficiència i la planificació
Per tot això, l’Anuari 2026 reclama una aposta política i estructural per les polítiques d’equitat. Aporta 17 propostes, sobretot centrades en la primària.
Reducció asimètrica de ràtios
Proposa que els ajuts de la motxilla econòmica, ara limitats a material i activitats, cobreixin 2 o 3 hores setmanals de suport en grups reduïts a primària. Haurien d’anar a càrrec de professionals d’atenció educativa. També actualitzar la xifra de les motxilles als centres públics (que a diferència dels concertats continuen a 388€) i afegir-hi “motxilles extraescolars”, amb una extraescolar gratuïta fins a 2n d’ESO.
Alhora, proposa una reducció asimètrica de ràtios en funció dels centres. A partir de doblar els docents addicionals als de més complexitat (una de màxima de tres línies passaria de 3 a 6 mestres extres). També incorporar 1.060 educadors i integradors fixes i augmentar el seu personal administratiu.
Quatre alumnes amb necessitats especials per professional especialitzat
Pel que fa a l’educació inclusiva, recomana assegurar que als centres complexos hi hagi un màxim de quatre alumnes amb necessitats especials per cada professional especialitzat. També que tots compten amb un Pla Educatiu d’Entorn i que l’aportació d’Educació als que estan acollits al PMOE i PROA+ passi del 14 al 30%. Concreta que calen 8.000 noves places de Formació Professional bàsica (graus bàsics, PFI i IFE) perquè tothom qui abandona sense l’ESO tingui una alternativa. També assegurar beques per a tot l’alumnat de la postobligatòria en situació de pobresa, ja que ara només en cobreixen la meitat. Planteja una avaluació obligatòria per a tots els programes que superin els 500.000 € de pressupost.
L’Anuari compta amb vuit capítols sobre diferents reptes del sistema educatiu. Fan una revisió crítica de l’acció de govern, avaluen els programes PMOE-PROA i el pla Pilot de Zones Educatives. També aprofundeixen en la manera d’identificar la vulnerabilitat educativa i en les polítiques internacionals a les escoles vulnerables. Un darrer capítol analitza com ha de ser una bona planificació i governança de l’FP.
Els han liderat els experts en educació Laura Morató, Belén Agüero, Christian Griot, Neus Martí, Jaume Blasco, Lucía Cobreros, Lucas Gortázar, Xavier Chavarria, Marcel Pagès, Antoni Verger, Edgar Quilabert, Marina Castany, Andreu Termes i Joan Checa, i s’han contrastat amb una cinquantena de referents de l’àmbit de la recerca, la docència, l’administració i les polítiques públiques.
