“Aïllar una part de l’alumnat no millorarà els resultats”

Linda Darling-Hammond és directora de coneixement del Learning Policy Institute, professora emèrita de l’Stanford Graduate School of Education i presidenta del California State Board of Education. Al llarg de la seva trajectòria ha assessorat governs i administracions educatives locals, estatals i federals, i ha treballat especialment sobre la relació entre equitat, qualitat de l’ensenyament, professionalització docent, finançament educatiu, reforma escolar i oportunitats d’aprenentatge.

En el marc de les jornades Reivindiquem l’educació, de l’Anuari de l’Educació 2026, organitzades per la Fundació Equitat.org, conversa amb la periodista Laura Aznar sobre què pot fer el sistema educatiu davant les desigualtats i com es poden impulsar polítiques que combinin equitat i qualitat.

“Quan vaig començar a treballar com a mestra no sabia com fer les coses”

Vas començar sent mestra d’escola pública a Pensilvània. Com descriuries la realitat social d’aquells centres?

La meva primera feina com a mestra va ser en un parell d’escoles. Eren escoles de tipus fàbrica, amb 2.000 o 3.000 estudiants i un finançament molt desigual. Abans havia començat en una escola de New Jersey on no hi havia gairebé cap finançament ni llibres a la biblioteca. Havia d’inventar-me què podia ensenyar als estudiants.

Aquestes desigualtats als Estats Units han estat abordades per llei, però el que també vaig descobrir quan vaig començar a treballar com a mestra és que, quan em preparava per donar classe, no sabia com fer les coses. No sabia què havia de fer. Això em relaciona amb la necessitat de tenir guies i referències per als professors que comencen.

El disseny de l’escola tampoc em permetia tenir cura dels estudiants que tenien més problemes. Cal identificar les necessitats de cadascun dels estudiants.

Equitat i qualitat: una falsa disjuntiva

Sovint es presenta una tensió entre equitat i qualitat educativa. Realment són incompatibles?

És fals que, per tenir excel·lència, el sistema hagi de ser menys equitatiu. Per tenir excel·lència has de prioritzar inversions que personalitzin l’aprenentatge i que permetin donar als estudiants allò que necessiten.

• Relacionat: “Tots els actors que puguin generar solucions en educació han d’estar en una mateixa taula”

No es tracta de donar exactament el mateix a tothom. Cada cervell és diferent i no hi ha cap estudiant que aprengui de la mateixa manera que un altre. Hem de pensar com podem ensenyar a l’alumnat d’una manera més flexible.

Podem dir, doncs, que com menys equitat, menys qualitat educativa?

Podria ser així, però també pot donar-se el cas que hi hagi més equitat i una qualitat baixa. Els diners es poden gastar de manera equivocada. Cal invertir els recursos en les coses que importen.

Moltes vegades s’ha assumit que la igualtat vol dir fer el mateix per a tothom. Però l’equitat implica reconèixer les necessitats diferents i invertir els recursos allà on són més necessaris.

“És fals que per tenir excel·lència el sistema hagi de ser menys equitatiu.” 

A Califòrnia això ha suposat un canvi molt substancial. També cal dotar el personal docent i directiu perquè pugui dissenyar escoles que prestin més atenció a les necessitats específiques de l’alumnat. I cal donar-los la formació necessària per identificar aquestes necessitats. Quan fem tot això, veurem resultats més equitatius i més qualitat.

Les desigualtats afecten tot el sistema

Les desigualtats només afecten les oportunitats dels alumnes que les pateixen o poden acabar reduint la qualitat de tot el sistema educatiu?

Si no prestem atenció a les necessitats de cada estudiant, això afecta la resta: afecta l’escola, afecta l’alumnat i afecta també el que passa a la societat al voltant de l’escola.

No es pot segregar o aïllar un problema i dir que només afecta aquell alumnat. Aïllar una part de l’alumnat no millorarà els resultats.

I fins a quin punt el mateix sistema educatiu pot reproduir o amplificar aquestes desigualtats?

Una part important és com dissenyem les polítiques i com distribuïm els recursos. Hi ha moltes línies de finançament que funcionen per categories, amb partides molt específiques. Això pot ser poc eficient.

“Aïllar una part de l’alumnat no millorarà els resultats.” 

Cal reduir el nombre de partides i permetre que les escoles treballin dins de la comunitat per decidir com poden destinar millor aquests recursos.

Quin paper pot tenir el professorat?

A Catalunya sovint demanem als centres i al professorat que corregeixin desigualtats que es reprodueixen a la societat. Què poden fer realment els docents davant d’aquestes realitats?

Si pensem en un sistema de polítiques com un triangle, al capdamunt hi ha la idea de centrar-se en un aprenentatge que tingui sentit. Després tenim la capacitat professional per implementar aquest sistema i, finalment, els recursos per fer que totes aquestes coses es puguin produir.

Hi ha coses que els professors poden fer a l’aula si hi ha una estructura i un sistema que els permet fer més. Com més puguin fer, més faran.

A Califòrnia, per exemple, hem treballat perquè les escoles tinguin més recursos quan concentren alumnat amb necessitats complexes. També hi ha treballadors socials, gestors comunitaris, professionals de la salut mental i altres figures que poden donar suport a les escoles.

Cal crear un entorn que permeti al professorat i al personal directiu dur a terme aquests canvis. I també cal donar-los suport perquè puguin aprendre com ajudar millor els seus alumnes.

Formar el professorat per ensenyar, no només per cobrir el currículum

Quines condicions han de reunir les polítiques educatives perquè es puguin portar a la pràctica?

Cal formar millor el personal docent i directiu. Hem estat treballant també sobre coses que es donen per fet i que s’inclouen al currículum sense estar necessàriament basades en evidència científica, i hem volgut reorganitzar-les.

Volem que el personal docent estigui a les aules mentre estudia, no només quan ja ha acabat la seva formació. Que pugui compartir espai amb professorat expert. El mateix passa amb el personal de direcció. I calen diners per fer-ho.

També cal que els professors puguin demostrar i avaluar la seva capacitat docent: dissenyar una unitat d’aprenentatge, ensenyar-la, enregistrar què fan a l’aula i aportar evidències sobre l’aprenentatge dels estudiants.

“Cobrir el currículum no és el mateix que ensenyar.” 

Quan ensenyes al professorat a fer totes aquestes coses i a autoavaluar-se, té les bases necessàries per exercir la seva professió.

Hi ha molta formació que no està prou centrada en l’alumnat, sinó que ensenya als professors a cobrir el currículum. Però cobrir el currículum no és el mateix que ensenyar. Cal ensenyar el personal docent a ensenyar i donar-li eines per autoavaluar-se i adaptar el currículum quan calgui.

També cal formar mentors per a les diferents matèries i passar d’una formació unidireccional, en què algú explica coses als professors, a una formació col·laborativa i multidireccional.

PISA i la capacitat lectora

Parlem de PISA. Les dades de Catalunya d’aquesta edició no són representatives ni comparables, però els resultats del conjunt de l’Estat espanyol mostren una davallada important en comprensió lectora. Resultats com aquests poden alimentar el rebuig envers les polítiques d’equitat?

Certament hi haurà persones que pensaran que la igualtat és el problema i que la culparan de tots els mals. Però és important mirar què està passant amb els sistemes d’avaluació.

Als Estats Units fem moltes avaluacions i tenim un sistema que prové d’una tecnologia dels anys cinquanta. Fem proves a cada alumne cada any i això ens dona informació valuosa per a la investigació.

“Hem d’aprendre a aprendre i a interactuar amb el coneixement.” 

En lectura, però, moltes proves consisteixen a llegir paràgrafs molt curts i identificar-ne la resposta correcta. Nosaltres hem volgut elaborar proves que permetin veure de quina manera els nens i nenes conceptualitzen el coneixement i van més enllà d’un currículum basat en la memorització: que puguin analitzar, comprendre, resoldre problemes i comprovar si ho han fet bé.

Això també implica repensar què i com avaluem?

Sí. Hauríem de canviar els sistemes d’avaluació i també els sistemes d’elaboració dels currículums educatius.

Ara som al 2026 i tota la nostra societat i la nostra economia estan canviant. No podem memoritzar tot el coneixement que existeix. Hem d’aprendre a aprendre i a interactuar amb el coneixement.

També hi ha un problema d’estandardització en un context en què l’alumnat és molt divers. Hi ha moltes disfuncions que es generen quan intentem aplicar el mateix model a tothom.

La intel·ligència artificial obliga a repensar l’aprenentatge

Quin paper juga la intel·ligència artificial en aquesta transformació?

Si no tens cap mena d’orientació sobre com utilitzar la intel·ligència artificial, et pot fer tota la feina. Les persones que l’utilitzen sense límits poden tenir problemes.

També estem veient l’aparició de programes de veu a text, de text a àudio i moltes altres tecnologies. No sabem exactament cap a on ens portarà tot això.

Però sí que sabem que hi ha molts estudiants de 15 anys amb problemes de capacitat lectora. Quan parlem de lectura crítica i de pensament sobre allò que han llegit, això ens porta també a repensar com es dissenya i com funciona el currículum escolar.

Potser hi hauria d’haver més orientació per part dels governs sobre l’ús de la intel·ligència artificial. Cal protegir la infància mentre està desenvolupant les seves capacitats bàsiques. No podem descarregar la seva capacitat cognitiva des del principi.

La intel·ligència artificial ens permetrà obtenir informació molt ràpidament, però cal ser crítics i tenir pensament crític per analitzar i avaluar aquesta informació.

L’educació pública davant els canvis polítics als Estats Units

Als Estats Units, la inclusió, l’equitat i fins i tot la idea d’educació pública s’han convertit en objecte de confrontació. Què està passant?

La situació actual als Estats Units està marcada per les polítiques de l’administració Trump. Aquesta administració ha intentat modificar l’orientació de l’educació i ha qüestionat polítiques relacionades amb la diversitat, la inclusió i l’equitat.

Moltes de les coses importants, però, no han canviat. Som un sistema d’estats i cada estat té el dret de gestionar l’educació, tot i que hem de complir les lleis federals.

També hi ha hagut una important resposta als tribunals. S’han intentat cancel·lar programes i finançaments, però en diversos casos els tribunals han determinat que aquestes mesures no es podien aplicar perquè els programes o els diners havien estat aprovats pel Congrés.

I què ha suposat concretament l’intent de desmantellar el Departament d’Educació?

S’han acomiadat moltes persones del Departament d’Educació i s’han intentat cancel·lar diversos programes. També es va retirar de la pàgina del Departament informació sobre educació especial.

Això ha generat molta disrupció. Hi ha programes als quals s’ha retirat finançament i que després han recuperat aquests recursos per decisió judicial.

Aquesta batalla continua viva i, mentrestant, hi ha molta resistència a tot el país.

La doble xarxa: pública i concertada

En el cas de Catalunya, creus que la convivència entre la xarxa pública i la xarxa privada concertada pot impactar en l’equitat del sistema?

Depèn de com es reguli i de quines siguin les polítiques sobre les escoles privades.

Si les escoles privades han d’acceptar qualsevol alumne que vulgui entrar-hi, han de seguir unes regles i uns valors que també s’apliquen a les escoles públiques. Algunes escoles privades reben ajudes públiques i, en aquests casos, és important saber quines normes han de seguir.

“Si les escoles privades no responen als drets de la infància o no garanteixen oportunitats per a tota la infància, poden convertir-se en una font de desigualtat.” 

Si no responen als drets de la infància o no garanteixen oportunitats per a tota la infància, poden convertir-se en una font de desigualtat. Però també poden ser una font de diversitat d’oportunitats, depenent de com es gestioni el sistema.

Una coalició en defensa d’una educació pública, inclusiva i equitativa

Davant dels perills que representen les polítiques contràries a l’equitat, caldria articular una coalició en defensa d’una educació pública, inclusiva, equitativa i de qualitat?

Sí. És el projecte de la democràcia, precisament fer això.

Les coses són més difícils a tot arreu i hi ha una manca de coneixement sobre com s’han format les nostres democràcies i com n’és de difícil preservar-les. Però nosaltres hem d’organitzar-nos.

Hem de defensar una educació que garanteixi oportunitats i hem de ser capaços de treballar conjuntament.

Qui hauria de formar part d’aquesta coalició? Famílies, professorat, governs?

M’agradaria posar l’exemple de les escoles comunitàries de Califòrnia.

Vam començar aquest projecte l’any 2021, enmig de la pandèmia. Una part dels requisits era que la comunitat s’havia de reunir per dissenyar què necessitava. Això implicava analitzar les necessitats i involucrar-hi pares i mares, famílies, educadors, administració i altres actors.

Va ser un procés de definició conjunta de com havien de ser aquestes escoles. Moltes treballaven amb organitzacions comunitàries que feien activitats dins de l’escola. Això s’ha convertit en una força per transformar el sistema educatiu i garantir més compromís.

Hem vist persones de molts llocs diferents treballant juntes: educadors, famílies, persones amb trajectòries i llengües diverses. El compromís i la manera d’involucrar tothom han estat molt importants.

Escoles comunitàries: una reforma de baix cap a dalt

Què podem aprendre d’aquesta experiència?

El que estem veient és que les escoles poden redissenyar-se amb el suport necessari perquè responguin millor a les necessitats de la seva comunitat.

Es tracta d’un suport de dalt cap a baix per a una reforma que va de baix cap a dalt. Cal involucrar les persones de la comunitat i permetre que el personal docent i els educadors redissenyin les escoles.

“Cal involucrar les persones de la comunitat i permetre que el personal docent redissenyi les escoles.” 

L’educació pública s’està transformant perquè ja no pot continuar sent tan estandarditzada com ho ha estat durant cent anys. El món està canviant molt ràpidament i l’escola també ha d’evolucionar.

Davant la incertesa, més comunitat

I com connecta tot això amb el moment social que vivim?

Hi ha molta incertesa. Hi ha feines que desapareixen i moltes altres que canviaran en els pròxims anys. La gent té por d’allò que és desconegut i de no saber què passarà.

L’antipatia cap a la igualtat i la diversitat que veiem aparèixer en diferents societats té a veure, en part, amb aquesta por i aquesta incertesa.

“La resposta a la por i la incertesa ha de ser crear més comunitat.” 

Cal trobar una resposta col·lectiva. La resposta a la por i la incertesa ha de ser crear més comunitat. Hem d’inventar coses conjuntament i implicar les persones en les transformacions que afecten les seves escoles i les seves comunitats.