A les jornades Reivindiquem l’educació, Equitat.org ha reclamat “espais on discrepar amb rigor per aconseguir bones polítiques, compartides i sostenibles”. La primera sessió, aquest dimecres, ha comptat amb la influent experta nord-americana Linda Darling-Hammond i representants de l’àmbit docent, administracions i la recerca.
Equitat.org ha reclamat aquest dimecres que la possibilitat d’un acord de país per l’educació permeti “anar a l’arrel” dels reptes del sistema educatiu. Ho ha defensat el president de l’entitat, Ignasi Carreras, en el marc de les jornades “Reivindiquem l’educació”, en què l’entitat aprofundeix i posa a debat les conclusions de l’Anuari de l’Educació 2026 amb la comunitat educativa.
Sobre la convocatòria del President Illa d’iniciar un gran debat de país en educació, l’entitat celebra tota iniciativa que busqui construir consensos amplis en el context actual, però es mostra prudent. Argumenta que tindrà sentit si és ambiciosa i afronta decisions encara pendents de posar en marxa, com un finançament del sistema més just i adequat, que permeti dotar regularment de més recursos els centres, l’alumnat i els entorns amb més complexitat. “Els recursos no ho són tot si no s’apliquen bé”, ha recordat Carreras.
En aquest sentit, ha apuntat que el procés per a un nou acord educatiu no pot ser una excusa per a la inacció. El president de l’entitat també ha subratllat que “és molt important que tots els actors que puguin generar solucions en educació estiguin en una mateixa taula”. Carreras ha reivindicat precisament la diversitat de perfils, experteses i pensaments que participen en les jornades de l’Anuari de l’Educació. “Necessitem espais on discrepar amb rigor per aconseguir que les bones polítiques siguin possibles, compartides i sostenibles. No ens volem resignar a administrar els problemes, volem construir futur”, ha conclòs.
«No ens volem resignar a administrar els problemes, volem construir futur”
Carreras també ha demanat “explicacions clares” sobre l’absència de Catalunya a la comparativa internacional de les darreres proves PISA. “Les dades importen”, ha recalcat, “necessitem institucions amb capacitat per aprendre i sense dades no és possible”. Alhora, ha alertat que això no pot confondre: “no cal esperar a més diagnòstics per poder començar a afrontar problemes que ja sabem que tenim”. L’entitat insisteix que l’educació catalana ja compta amb diagnòstics i recomanacions que no poden quedar a l’aire.
Linda Darling-Hammond: “Aïllar una part de l’alumnat no millorarà els resultats”
La jornada inaugural ha comptat amb la directora de coneixement del Learning Policy Institute de la Universitat de Stanford, Linda Darling-Hammond. En una conversa amb la periodista Laura Aznar, Darling-Hammond, ex assessora dels governs Obama i Biden als Estats Units i activista per la justícia educativa ha deixat clar que “és fals que per tenir excel·lència el sistema hagi de ser menys equitatiu”. La idea de focalitzar-se en un nombre reduït d’alumnat per tal que un país aconsegueixi l’excel·lència no funciona, ha dit, “aïllar una part de l’alumnat no millorarà els resultats”, i ha apostat per inversions i polítiques que permetin personalitzar i individualitzar els aprenentatges.
Així, ha reivindicat que l’alumnat ha de poder aprendre “de manera més flexible” i ha apostat per invertir més recursos allà on hi ha més necessitats”. De fet, ha explicat que “no hi ha cap sistema al món que hagi millorat els seus resultats sacrificant els alumnes més vulnerables«. En canvi, afegeix, «els que han girat la truita ho han fet invertint en necessitats d’aprenentatge, formació docent i mantenint el rumb durant anys”.
«Pots culpar la desigualtat o pots abordar-la. La desigualtat arrossegarà la societat cap avall»
La sessió ha començat amb la presentació dels principals indicadors de l’Anuari de l’Educació a Catalunya 2026, codirigit per Miquel Àngel Alegre i Francesc Pedró. Han situat l’educació catalana “en un punt crític però no crònic” i han deixat clar que la mediocritat educativa actual “és a causa de l’impacte de les desigualtats socioeconòmiques en l’alumnat”.
Pedró ha estat l’encarregat de conduir una taula que també ha comptat amb Digna Couso, professora del Departament de Didàctica de la Matemàtica i les Ciències Experimentals de la UAB, qui ha lamentat que “patim moltes polítiques de cafè per a tothom” i ha reclamat sobretot “invertir en els mestres”. També amb Quique Molina, director de l’Institut Rocagrossa de Lloret de Mar, qui entre d’altres ha reclamat que les figures socials passin a ser estructurals als equips dels centres.
La inclusió i l’avaluació, a la sessió del dijous
Aquest dijous les jornades continuen amb diverses taules rodones en què participaran docents, famílies, representants de l’administració i del món social. Una primera abordarà la realitat de l’aula i de les condicions que necessita el professorat per ensenyar amb qualitat en contextos diversos. Una altra aprofundirà en la realitat i l’ideal de la inclusió i una tercera es preguntarà com es pot millorar la confiança col·lectiva en l’educació. Una altra taula es dedicarà específicament al model d’avaluació del sistema educatiu.
La cloenda de les jornades reunirà alguns dels principals experts en educació del país per a una mirada estratègica als reptes que definiran la pròxima dècada educativa i preguntar-se si està en risc l’educació pública universal. Comptarà amb Aina Tarabini, Xavier Bonal, Sílvia Zurita i Joan Domènech i estarà moderada per Mònica Nadal, directora de recerca d’Equitat.org.
