-
A les jornades Reivindiquem l’educació, Equitat.org ha reclamat “espais on discrepar amb rigor per aconseguir bones polítiques, compartides i sostenibles”.
-
Al llarg de dos dies, una diversa representació de la comunitat educativa ha compartit diagnòstics, reptes i propostes per capgirar el moment crític de l’educació. Han comptat amb la referent nord-americana Linda Darling-Hammond.
-
Conclusions de les jornades: “Aquí la resignació no hi té cap representant”
Equitat.org ha reclamat que la possibilitat d’un acord de país per l’educació permeti “anar a l’arrel” dels reptes del sistema educatiu. Ho ha defensat el president de l’entitat, Ignasi Carreras, en l’obertura de les jornades “Reivindiquem l’educació”, en què l’entitat aprofundeix i posa a debat les conclusions de l’Anuari de l’Educació 2026 amb la comunitat educativa.
Sobre la convocatòria del President Illa d’iniciar un gran debat de país en educació, l’entitat celebra tota iniciativa que busqui construir consensos amplis en el context actual, però es mostra prudent. Argumenta que tindrà sentit si és ambiciosa i afronta decisions encara pendents de posar en marxa, com un finançament del sistema més just i adequat, que permeti dotar regularment de més recursos els centres, l’alumnat i els entorns amb més complexitat. “Els recursos no ho són tot si no s’apliquen bé”, ha recordat Carreras.
En aquest sentit, ha apuntat que el procés per a un nou acord educatiu no pot ser una excusa per a la inacció. El president de l’entitat també ha subratllat que “és molt important que tots els actors que puguin generar solucions en educació estiguin en una mateixa taula”. Carreras ha reivindicat precisament la diversitat de perfils, experteses i pensaments que participen en les jornades de l’Anuari de l’Educació. “Necessitem espais on discrepar amb rigor per aconseguir que les bones polítiques siguin possibles, compartides i sostenibles. No ens volem resignar a administrar els problemes, volem construir futur”, ha conclòs.
«No ens volem resignar a administrar els problemes, volem construir futur”
Carreras també ha demanat “explicacions clares” sobre l’absència de Catalunya a la comparativa internacional de les darreres proves PISA. “Les dades importen”, ha recalcat, “necessitem institucions amb capacitat per aprendre i sense dades no és possible”. Alhora, ha alertat que això no pot confondre: “no cal esperar a més diagnòstics per poder començar a afrontar problemes que ja sabem que tenim”. L’entitat insisteix que l’educació catalana ja compta amb diagnòstics i recomanacions que no poden quedar a l’aire.
Linda Darling-Hammond: “Aïllar una part de l’alumnat no millorarà els resultats”
La jornada inaugural ha comptat amb la directora de coneixement del Learning Policy Institute de la Universitat de Stanford, Linda Darling-Hammond. En una conversa amb la periodista Laura Aznar, Darling-Hammond, ex assessora dels governs Obama i Biden als Estats Units i activista per la justícia educativa ha deixat clar que “és fals que per tenir excel·lència el sistema hagi de ser menys equitatiu”. La idea de focalitzar-se en un nombre reduït d’alumnat per tal que un país aconsegueixi l’excel·lència no funciona, ha dit, “aïllar una part de l’alumnat no millorarà els resultats”, i ha apostat per inversions i polítiques que permetin personalitzar i individualitzar els aprenentatges.
Així, ha reivindicat que l’alumnat ha de poder aprendre “de manera més flexible” i ha apostat per invertir més recursos allà on hi ha més necessitats”. De fet, ha explicat que “no hi ha cap sistema al món que hagi millorat els seus resultats sacrificant els alumnes més vulnerables«. En canvi, afegeix, «els que han girat la truita ho han fet invertint en necessitats d’aprenentatge, formació docent i mantenint el rumb durant anys”.
«L’educació catalana està en un punt crític, però no crònic»
La sessió ha començat amb la presentació dels principals indicadors de l’Anuari de l’Educació a Catalunya 2026, codirigit per Miquel Àngel Alegre i Francesc Pedró. Han situat l’educació catalana “en un punt crític però no crònic” i han deixat clar que la mediocritat educativa actual “és a causa de l’impacte de les desigualtats socioeconòmiques en l’alumnat”.
Pedró ha estat l’encarregat de conduir una taula que també ha comptat amb Digna Couso, professora del Departament de Didàctica de la Matemàtica i les Ciències Experimentals de la UAB, qui ha lamentat que “patim moltes polítiques de cafè per a tothom” i ha reclamat sobretot “invertir en els mestres”. També amb Quique Molina, director de l’Institut Rocagrossa de Lloret de Mar, qui entre d’altres ha reclamat que les figures socials passin a ser estructurals als equips dels centres.
Inclusió, avaluació i el compromís amb l’educació més enllà de l’aula
Dijous les jornades han continuat amb diverses taules rodones amb docents, famílies, representants de l’administració i del món social. Una primera ha abordat la realitat de l’aula i de les condicions que necessita el professorat per ensenyar amb qualitat en contextos diversos. L’ha moderada Sheila González i ha il·lustrat la necessitat d’un finançament dels centres segons la seva necessitat.
«El debat sobre si cal la inclusió ja està superat»
Una segona ha aprofundit en la realitat i l’ideal de la inclusió. L’ha conduïda Víctor Saura i una de les principals idees que s’ha subratllat és que toca avaluar els límits del desplegament de l’escola inclusiva en comptes d’insinuar que pugui estar darrere dels mals resultats. «El debat sobre si cal la inclusió ja està superat», ha volgut deixar clar la directora general d’Educació Inclusiva i Benestar de l’Alumnat, Susanna Tarapiella.
Agència d’Avaluació i Prospectiva de l’Educació: “Parlem poc i treballem molt”
L’avaluació del sistema educatiu ha centrat una part important de les jornades, especialment després que Catalunya s’hagi quedat sense dades comparades a les darreres proves PISA. Una taula moderada per Antoni Verger ha fet pal·lès que els equips dels centres els falta temps per poder aprofitar bé les avaluacions. També desagregar millor les dades que proporciona, aturar-se a pensar en les condicions que permetin aprofitar-les per millorar. Ha comptat entre d’altres amb la directora de la recentment creada Agència d’Avaluació i Prospectiva de l’Educació.
«Hem de rehabilitar-nos tots amb tots»
Després de la pausa de migdia, des d’una perspectiva comunitària una taula dirigida per Maria Truñó, directora de l’Aliança Educació 360, s’ha preguntat com es pot millorar la confiança col·lectiva en l’educació. La fila zero ha comptat, entre d’altres, amb Joan Manuel Del Pozo, president del Consell Escolar de Catalunya. Ha donat algunes claus del debat educatiu que el president de la Generalitat, Salvador Illa, li ha encarregat obrir. «Hem de rehabilitar-nos tots amb tots», ha dit.
«L’educació és massa important per deixar-la només en mans de l’escola»
La cloenda de les jornades ha estat molt més exploratòria. Ha reunit alguns dels principals experts en educació del país. Aina Tarabini, Xavier Bonal, Sílvia Zurita i Joan Domènech i moderada per Mònica Nadal, directora de recerca d’Equitat.org. Han donat una mirada estratègica als reptes que definiran la pròxima dècada educativa. Hi ha hagut consens en què «és massa important per deixar-la només en mans de l’escola».
