Cap a una millor cultura de l’avaluació educativa

És possible comptar amb una avaluació que serveixi per millorar la feina dels centres i repercuteixi en l’alumnat? Un sistema que, lluny de burocràcia i de percepcions punitives, estigui centrat en millorar? 

Avaluació vs. burocràcia va ser una de les taules que va despertar més interès de les jornades “Reivindiquem l’educació” de l’Anuari de l’Educació 2026. Com va introduir el moderador, Antoni Verger, l’error en la mostra catalana de PISA 2025 ha fet veure la importància de les dades. “L’avaluació és intrínseca a les aules”, va començar dient, però “la comunitat educativa no sempre hi veu sentit. Falta temps i desagregar millor aquestes dades, aturar-se a pensar en les condicions que permetin aprofitar-les per millorar”.

“L’avaluació útil és la que no es queda en la diagnosi”

Des de la perspectiva docent, el professor de secundària i de la UB Ivan Marchán va reivindicar la transferència d’aquesta avaluació. “L’avaluació útil és la que no es queda en la diagnosi”, va resumir, la que permet canviar les coses que les dades demostren que no serveixen. “Si és útil pel docent i pel centre, serà útil pels estudiants”, va concloure. 

Per fer-ho possible, Marchán aposta per comptar amb el suport d’una figura que tingui expertesa en l’aula però també en la transferència de coneixement. L’equilibri de l’experiència d’aula amb l’expertesa acadèmica, per evitar caure en la saturació d’articles “que no estan escrits perquè se’ls llegeixi un coordinador pedagògic”.

En aquest mateix sentit, la directora de la recentment creada Agència d’Avaluació i Prospectiva de l’Avaluació, Núria Planas, ha reclamat a tots els actors, començant per la inspecció i les direccions, que existeixen els informes. De fet, va donar una dada: un 19% dels centres catalans de primària i secundària no s’han descarregat els informes per competències, per ítem (per exemple en matemàtiques), per grup classe, o per demanda cognitiva. Només el de centre i de famílies. En anys anteriors, la xifra ha arribat al 36% de primària i de secundària. “Hem fallat, no hem informat prou”.

Alhora, com Marchán també ha demanat que cal ajuda per interpretar-los: “què vol dir demanda cognitiva alta per matemàtiques?”. 

“Per a un centre de màxima complexitat l’avaluació externa és una brúixola”

Des dels centres de màxima complexitat també es posa en valor l’avaluació. La interna, que en el cas de l’Institut Escola Mestre Morera dediquen a les fortaleses i mancances de l’alumnat, però també l’externa, que el centre es pren com una brúixola. “Defugim paternalismes perquè volem que el nostre alumnat arribi on arriba tothom”, va explicar la directora, Elisenda Roda.

“Fa quinze anys unes proves diagnòstiques van sortir molt malament i una experta en didàctica de la llengua ens va ajudar molt. Gràcies a això ara tenim un gran projecte en oralitat”. Roda també ha reclamat un expert pedagògic per a cada centre per millorar l’acompanyament. Com recorda igualment Marchán, la Inspecció Educativa potser no pot ajudar prou. En canvi, aposta perquè l’administració ajudi més els centres amb més experts en didàctica i, especialment, als que més ho necessiten. 

Agència d’Avaluació: “Parlem poc i treballem molt”

Al llarg de les jornades moltes mirades estaven centrades en la taula d’avaluació especialment després que Catalunya hagi quedat sense resultats vàlids a les proves PISA 2025 per un error mostral. La directora de l’Agència d’Avaluació i Prospectiva de l’Educació, Núria Planas, va ser a l’acte dies després que l’agència garantís dades suficients perquè centres i Govern puguin prendre decisions sobre pràctiques i polítiques. 

A l’acte Planas va explicar que després de l’any de vida, l’agència està desplegant un model d’avaluació que supera el debat de mostres censals o mostrals: “No són models oposats i en necessitem dels dos tipus sense duplicar-los en una mateixa etapa”.

Amb les mostrals, va explicar, es poden creuar més variables, amb un ancoratge que permeti comparar-les periòdicament (les que hi havia fins ara no en tenien). Tot plegat, va aclarir, per poder informar els centres, el professorat i les famílies, a través de les proves censals, i també el sistema educatiu, amb les mostrals. 

Planas també va reivindicar la gran expertesa que hi ha al país en l’avaluació de les polítiques educatives. “No ens podem permetre no col·laborar i no construir junts”, va dir. “L’Agència és la casa pública, el servei públic del país, però apareiexem en un ecosistema on ja hi ha moltes feina des de fa temps”. Hem de contribuir a què s’avaluïn programes i polítiques, per construir i generar coneixement. “Volem contribuir a generar una cultura de l’avaluació educativa que el país encara no te prou forta”.

L’experiència del Consorci d’Educació de Barcelona 

Marta Comas, responsable de la Unitat recerca i avaluació del Consorci d’Educació de Barcelona, va explicar el camí des de la capital catalana. “Hem creat un govern de la dada”, va explicar. Han combinat indicadors educatius amb indicadors de vulnerabilitat i, des del 2019, compten amb un registre d’alumnat vulnerable a partir de carregar-hi les dades de l’escut social. “Això ens permet afinar molt bé el nivell de vulnerabilitat dels centres i ens ha servit per avançar amb una gestió pública basada en dades i crear instruments contra la segregació, la gestió de sol·licituds de plaça que arriben després de tancar inscripcions, etc”.

“Si centres, recerca i administració ens respectem i reconeixem, podem tenir avaluacions molt profitoses”.

Amb avaluacions d’impacte, per veure resultats, però també d’implantació; per exemple per valorar les fusions de centre. “Si ens respectem, ens reconeixem i podem coincidir la recerca, els centres i l’administració, podem tenir avaluacions molt profitoses”.

“L’avaluació també hauria de permetre reconèixer que els bons professors són bons professors”

Per tal d’avançar i consolidar una cultura de l’avaluació útil i desacomplexada, Marchán demana evidenciar progressos i consolidar estratègies. “L’avaluació també hauria de permetre dir als bons professors que són bons professors i, per què no?, reconèixer i retribuir-los-ho”.

«No cal que inventem gaire coses, doneu-nos temps».

Des de la fila zero de la taula, Jordi Satorra (Axia) va demanar poder concretar exactament les necessitats de centres i docents a l’hora de bastir un sistema d’avaluació. Àngels Cadena, directora d’un centre de màxima complexitat i representant del Fòrum FEAEC. Ha lamentat l’excés de burocràcia. Ha posat en valor que hi ha experiències de centres enxarxats amb universitats, amb una bona cultura avaluativa. Ha de començar al propi centre i no ha de ser punitiva. “No cal que inventem gaire coses, doneu-nos temps –apunta a un termini de 4 anys– i un bon equip que pugui avaluar les dades quan arribin”.

«Feia una enquesta als meus alumnes per saber com veien la feina que feia  m’ajudava a millorar».

Tot plegat per aconseguir una avaluació útil, que ajudi a prendre decisions i no sigui percebuda com una fiscalització punitiva. Perquè no passi el que va confessar el professor Ivan Marchán: “A final de trimestre passava una enquesta als meus alumnes per saber com veien la feina que feia o preguntar quines pràctiques dels meus companys els anaven bé, perquè m’ajudava a millorar”. A l’animar la resta de professors a fer el mateix, però, només un 5% el seguien.