Catalunya coneix els principals problemes del sistema educatiu. El repte del curs que comença és passar del diagnòstic a les prioritats i a l’acció.
L’entitat impulsa les jornades Reivindiquem l’educació els dies 16 i 17 de setembre que comptaran amb la influent experta nord-americana Linda Darling-Hammond, i representants de l’àmbit docent, de la recerca, d’administracions públiques i de la societat civil catalanes.
La fundació Equitat.org alerta a les portes del nou curs que les urgències s’acumulen en educació i que, superat l’equador de la legislatura actual, queda poc temps per iniciar algunes de les reformes ja inajornables per millorar la qualitat del sistema educatiu.
“Després de molts anys d’inacció en reptes educatius cabdals, s’ha acumulat un deute històric amb l’escola ara difícil de revertir. Aquest curs és ja inajornable superar la paràlisi en àmbits fonamentals per a la millora educativa”, apunta Mònica Nadal, directora de recerca d’Equitat.org.
El curs comença amb els resultats de les proves PISA 2025, que Catalunya no podrà comparar els seus resultats amb els d’altres territoris ni amb els de les edicions anteriors. L’entitat destaca que PISA no és la qualitat del sistema, però ens proporciona moltes dades i molt completes que ens permeten identificar on tenim els problemes i on cal millorar.
“Agradi més o menys PISA, és greu, inaudit i una mala notícia trencar una sèrie històrica que permetia observar l’evolució dels aprenentatges de l’alumnat català en comparació amb altres països i amb ella mateixa”, apunta Nadal. “Els problemes del sistema educatiu estan àmpliament diagnosticats i hi ha un consens ampli en la comunitat educativa en les reformes que caldria impulsar. No tenir PISA no pot ser una excusa”.
Des del 2022, Catalunya ha acumulat mals resultats a PISA, a les proves de competències bàsiques, a PIRLS i a TIMSS. També dos informes d’experts. En aquest període hi ha hagut dos Anuaris de l’Educació a Catalunya amb la implicació de més de 120 experts i professionals educatius. Malgrat això, Catalunya no ha impulsat cap gran política de reparació de resultats i de millora equitativa del sistema com han fet Irlanda, Estònia o Portugal.
Per això, des de l’entitat refermen que recuperar una participació fiable en les pròximes proves és imprescindible, però encara ho és més evitar que aquesta crisi paralitzi l’agenda de canvis necessaris.
L’Anuari de l’Educació a Catalunya 2026, presentat el passat mes de juny, constata que els mals resultats i les desigualtats en les trajectòries s’han cronificat els darrers cinc anys. I apuntava la necessitat de prioritzar la primària, quan s’adquireixen els hàbits i els fonaments per l’aprenentatge d’anglès, matemàtiques i comprensió lectora, invertir més recursos en aquells centres on s’hi concentra més complexitat, i més places d’FP i beques perquè més joves puguin continuar estudiant després de l’ESO.
A les portes d’un nou curs que s’inicia amb conflicte i malestar entre el professorat, des de l’entitat també refermen la necessitat de resoldre la crisi amb el col·lectiu docent perquè no es cronifiqui, generant més desconfiança i incertesa en l’escola catalana. Les reivindicacions sostingudes del professorat català demostren la preocupació del professorat per la qualitat de l’ensenyament, i aquest compromís cal acompanyar-lo amb suport i recursos.
Una altra de les urgències que aquest estiu s’ha posat de manifest amb les temperatures rècord a Catalunya és l’adequació dels centres educatius a la nova realitat climàtica. Tal i com han denunciat els docents a través de la plataforma Aules que Cremen i també ha reclamat l’affac, serà ja inexcusable que arribem al pròxim estiu amb unes temperatures a les aules que afecten la salut i els aprenentatges dels infants.
Si bé no és possible resoldre la totalitat del greu problema del calor a les escoles en un sol any, cal intensificar les actuacions i concretar un pla que a 5-10 anys vista hi doni resposta de manera integral, ambiciosa i responsable, tal com proposa el darrer informe «Calor a l’escola: Com adaptar els centres educatius al nou clima del país«, de Mar Satorras, Isabel Ruiz i Joana Ortiz.
Davant el desànim i la paràlisi, reivindiquem l’educació
En l’actual context de crisi, desorientació i falta d’horitzó constructiu en educació, Equitat.org inicia el curs generant un espai de debat plural al voltant dels grans reptes i preguntes de l’educació a Catalunya. Sota el títol “Reivindiquem l’educació. On som, d’on venim i com ens recuperem”, Equitat.org organitza els propers 16 i 17 de setembre una doble jornada que reunirà docents, famílies, investigadors i experts en polítiques públiques del país per identificar prioritats, confrontar mirades i construir consensos sobre les reformes que necessita el sistema.
La jornada vol ser també un antídot al desànim. L’escola catalana ha estat un instrument privilegiat de cohesió i progrés social, i pot continuar-ho sent. El país compta amb grans professionals i experts, una societat civil i ajuntaments compromesos que poden contribuir a reconstruir aquesta pedra angular de la societat catalana.
- Relacionat: Consulta el programa complet de la jornada Reivindiquem l’educació
Les jornades s’emmarquen en l’Anuari de l’Educació a Catalunya 2026 i oferiran un espai de trobada i intercanvi per a col·lectius, professionals i públic en general interessat en l’àmbit educatiu. Tenen l’objectiu de compartir una agenda col·lectiva per contribuir a sortir de la situació educativa actual amb una aposta nítida per l’equitat, la inclusió i la confiança amb el servei públic de l’educació.
Reivindiquem l’educació arriba en un moment especialment crític per l’educació a Catalunya. D’una banda, per la caiguda de resultats que el sistema educatiu català fins ara ha estat incapaç de revertir. També per l’estancament en les trajectòries educatives, amb una caiguda de la taxa de graduats a l’ESO fins al 87%. Igualment, les jornades aplegaran una nodrida representació de l’àmbit educatiu en un moment en què l’error de Catalunya en les darreres proves PISA, que impedirà comparar els resultats educatius del país als resultats del proper 8 de setembre, ha afeblit la confiança col·lectiva amb el sistema.
De fet, entre d’altres es dedicarà una de les taules de la jornada al model d’avaluació del sistema educatiu. Portarà per nom “Avaluació vs. burocràcia: quines avaluacions necessiten els centres i els docents?” i abordarà com passar de l’avaluació com a control a l’avaluació com a suport per a centres, docents i pel conjunt del sistema.
Hi participarà el professor de secundària i de la UB Ivan Marchán, la directora de l’Institut Escola Mestre Morera, Elisenda Roda, la responsable de la Unitat recerca i avaluació del Consorci d’Educació de Barcelona, Marta Comas, i la directora de l’Agència d’Avaluació i Prospectiva de l’Educació, Núria Planas. Estarà moderada pel catedràtic de sociologia de la UAB i investigador ICREA Antoni Verger, coautor, entre d’altres, dels informes “Millora educativa en entorns vulnerables” i “Escoles i professorat davant l’autonomia de centre”.
Linda Darling-Hammond, a la jornada inaugural
La jornada inaugural comptarà amb la intervenció de la directora de coneixement del Learning Policy Institute de la Universitat de Stanford, Linda Darling-Hammond. Darling-Hammond és una referent acadèmica, assessora política nord americana i activista per la justícia educativa. Té una llarga trajectòria de recerca i assessorament als governs de Barack Obama i Joe Biden als Estats Units i s’ha significat especialment en contra algunes de les polítiques educatives de Donald Trump.
En una conversa amb la periodista Laura Aznar, abordarà la importància de l’equitat en educació, parlarà dels desafiaments que afronten les polítiques educatives pel que fa als recursos, la legitimitat o l’evidència, així com dels riscos, els efectes i les rèpliques de les polítiques de Trump.
Està en perill l’educació pública universal?
Les jornades clouran amb una taula que reunirà alguns dels principals experts en educació del país per posar una mirada estratègica als reptes que definiran la pròxima dècada educativa. Aprofundiran sobre el futur que li espera a l’educació pública universal a Catalunya, tenint en compte les desigualtats creixents, la transformació digital de la societat i la crisi de la identitat docent.
Comptarà amb Aina Tarabini, catedràtica de Sociologia a la Universitat Autònoma de Barcelona i directora del centre de recerca GEPS-UAB, Xavier Bonal, catedràtic de Sociologia a la Universitat Autònoma de Barcelona i director fundador del centre de recerca GEPS-UAB, Margarita León, catedràtica de Ciències Polítiques a la Universitat Autònoma Barcelona i directora de l’Institut de Govern i Polítiques Públiques (IGOP), i Sílvia Zurita, Doctora en Química per la Universitat de Barcelona i experta en innovació educativa en els camps de les Ciències i la Tecnologia. La taula estarà moderada per Mònica Nadal, directora de recerca d’Equitat.org.
L’educació i l’escola inclusiva des del punt de vista de l’aula
Diverses taules rodones aprofundiran en la situació educativa actual des de la perspectiva dels docents, l’alumnat o les famílies. En una primera taula rodona, “A l’aula: equitat i qualitat en acció”, mestres, alumnes i responsables polítics parlaran de les condicions que necessita el professorat per ensenyar amb qualitat en contextos diversos. Un debat moderat per la professora del Departament de Ciència Política de la UB, Sheila González.
Una altra taula també reflexionarà sobre un altre dels temes que la situació educativa actual ha tornat a posar sobre la taula: la bretxa entre la inclusió com a ideal i la inclusió com a realitat. Per aprofundir en si hi ha un veritable cost per la qualitat de l’educació inclusiva, o per respondre si la inclusió perpetua o no noves formes de desigualtat, intervindran la Núria Martínez, mestra de l’Escola Pia de Salt i l’Alba Jardiel, mare d’un alumne d’educació especial, en una taula moderada pel periodista i docent Víctor Saura.
El compromís col·lectiu amb l’educació
Una altra taula també asseurà representants de la comunitat educativa i d’altres sectors no estrictament escolars per parlar de com es pot millorar la confiança col·lectiva en l’educació. Quin és el millor pretext per generar aliances i cosir complicitats per fer realitat una transformació educativa sostenible i compromesa.
Comptarà amb Lidón Gasull, directora de l’aFFaC, Daniel Osiàs, director de la Fundació Marianao, Paula Salinas, experta en avaluació de polítiques públiques de KSNET, i Lluís Carol, cap tècnic d’Educació de l’Ajuntament de Barberà del Vallès. La taula estarà moderada per Maria Truñó, directora de l’Aliança Educació 360.
- Relacionat: descarrega el resum executiu de l’Anuari de l’Educació 2026
