L’Anuari de l’Educació 2026 detalla 17 propostes per sortir del punt crític en què es troben els resultats i les trajectòries educatives a Catalunya.
Parteixen de tres màximes: D’una banda que no es poden millorar resultats sense polítiques d’equitat estructural en l’accés als recursos escolars i extraescolars. De l’altra que les polítiques han de garantir que els docents exerceixen la professió en condicions òptimes. Finalment, que siguin avaluades per saber si funcionen.
Relacionat: descarrega el resum executiu de l’Anuari de l’Educació a Catalunya 2026
Equitat real per a la millora dels aprenentatges
Les desigualtats d’aprenentatge es consoliden en els primers cicles de l’educació primària, en què comencen a acumular-se bosses significatives de mals resultats. Aquestes situacions es reprodueixen i es traslladen a l’ESO. L’Anuari proposa:
Suport educatiu a l’alumnat amb necessitats educatives, amb especial atenció a primària.
1. Ampliar l’ajut de la motxilla econòmica per a l’alumnat NESE B
Actualment l’ajut cobreix despeses de material i activitats complementàries. Es proposa un component de suport educatiu de 2 o 3 hores setmanals d’acompanyament i orientació a càrrec de professionals d’atenció educativa. La mesura tindria un cost aproximat de 75,5 M€.
Reducció asimètrica de ràtios o alumnes per classe
Depenent de les necessitats dels estudiants i dels centres. (Els beneficis de les reduccions de ràtio són especialment rellevants en els contextos educatius més vulnerables).
2. Doblar el nombre de dotacions docents addicionals per complexitat a la primària.
D’aquesta manera, una escola de màxima complexitat de tres línies (27 grups) passaria de tenir 3 a 6 mestres extraordinaris, i una d’alta complexitat, de 1,5 a 3 nous docents.
Recursos garantits i suficients per al reforç d’oportunitats als centres i entorns més vulnerables
3. Incrementar els recursos que arriben als centres a través del programa PMOE-PROA+, (17.920 € de mitjana).
Aquest pressupost mitjà hauria de recuperar els nivells del curs 2021-2022 i situar-se al voltant dels 23.000 euros per centre. Una part amb fons del PROA+, però una altra hauria amb el pressupost ordinari del Departament d’Educació i FP.
4. Garantir que tots els centres amb complexitat alta o molt alta tenen Pla Educatiu d’Entorn (226 centres de primària i ESO ara no el tenen).
Una arquitectura institucional d’equitat: tres palanques sistèmiques
Un càlcul precís i real del grau de vulnerabilitat dels centres educatius.
5. Revisar l’actual classificació de categories de complexitat i definir un Índex continu de vulnerabilitat homologat, transparent i orientat a l’equitat.
Hauria de servir a tres objectius: orientar l’assignació de recursos i la priorització de programes; planificar territorialment l’oferta amb criteris d’eficiència i equitat; permetre l’avaluació rigorosa de les polítiques d’equitat.
Un finançament estructural just i equitatiu dels centres educatius.
6. Testar un model pilot de finançament per fórmula.
Avaluant els mètodes de càlcul i tipus de recursos implicats, sistemes de seguiment i corresponsabilitat, resultats en termes de governança i millora educativa, i condicions d’escalabilitat. Proposa un pilotatge de quatre anys en dues ciutats grans (exclosa Barcelona).
Una governança col·laborativa de les Zones Educatives.
Poden ser una palanca decisiva quan s’institucionalitzen amb una planificació horitzontal, professionalització dels rols d’intermediació, capacitat d’assignar recursos i mecanismes de rendició de comptes a escala territorial.
7. Garantir que les zones educatives tenen:
Un marc normatiu vinculant, figures professionals de coordinació, escala territorial que combini clústers de centres i un règim d’avaluació i rendició de comptes a escala de zona, no només de centre.
Equitat real en les oportunitats educatives més enllà de l’ESO
Incrementar les places de formació professional bàsica.
Per fer front al 24% d’abandonament escolar que representen els joves que no han obtingut l’ESO.
8. 8.000 noves places d’FP “bàsica”, comptant PFI, graus bàsics i IFE.
És el nombre de joves de cada cohort que abandonen els estudis sense finalitzar l’ESO. Ara mateix, l’oferta de places d’aquests recursos és residual.
Un política pròpia de beques a la secundària postobligatòria.
Amb suficiència d’imports i cobertura de necessitats.
9. Una beca per als estudis postobligatoris i de PFI que cobreixi tots els alumnes en situació de pobresa que estan estudiant secundària postobligatòria i PFI.
Cap infant sense activitats extraescolars.
A Catalunya s’enquista la bretxa social en l’educació més enllà de l’escola. Des de l’any 2019, els infants de classe alta dediquen el doble de temps a activitats esportives i no esportives que els de classe baixa.
10. Incloure unes “motxilles extraescolars” en els ajuts de les motxilles econòmiques.
Perquè l’alumnat amb necessitats educatives per raons socioeconòmiques (NESE B) entre I3 i 2n d’ESO disposi automàticament d’un suport per realitzar gratuïtament una activitat extraescolar al llarg de l’any. L’import de la motxilla extraescolar podria establir-se en 300 euros per motxilla (un impacte pressupostari aproximat de 70 M€).
Equitat i suficiència en els recursos per garantir les condicions d’ensenyament i aprenentatge
Increment de professionals de suport social.
Principalment educadors socials i tècnics d’integració social. (En els darrers cursos aquestes figures s’han reduït en les plantilles d’escoles i instituts, malgrat l’augment de la complexitat social als centres).
11. Garantir l’estabilització de perfils TIS (tècnic superior d’integració social) i educadors socials als centres d’alta i màxima complexitat.
En concret, dos educadors a cada centre de secundària de màxima complexitat, dos integradors als de primària i un professional de cada perfil als centres d’alta complexitat. Implicaria un nombre aproximat de 1.060 professionals d’àmbit social a les plantilles d’aquests centres, amb un cost al voltant dels 42 M€.
Incrementar el nombre de professionals d’educació inclusiva.
Els darrers cursos s’han incrementat notablement (entre el 2024-25 i el 2025-26 el nombre de centres amb SIEI ha passat de 998 a 1.180 i amb SIEI Plus de 26 a 127 .
12. Garantir un SIEI Plus a tots els centres públics i concertats d’alta i molt alta complexitat.
Estipula una ràtio de 4 alumnes amb necessitats especials per cada professional. Tindria un cost aproximat de 111 M€.
Intensificar el suport de la inspecció educativa en els centres de major complexitat.
Pot ajudar els equips a disposar de models i materials que facilitin les pràctiques organitzatives i docents, a resoldre més àgilment situacions que puguin requerir la seva intermediació, possibilitar vincles amb altres centres o en la participació en plans de millora com el PMOE-PROA+ o els PEE.
13. Que cada centre d’alta i màxima complexitat compti el doble que la resta a l’hora d’establir les ràtios de centres que s’assignen a cada inspector o inspectora.
Incrementar el suport administratiu als centres d’alta i molt alta complexitat.
L’excés de burocràcia afecta tots els equips, però molt particularment els dels centres de major complexitat.
14. Incorporar una dotació de personal administratiu durant tot el curs escolar als centres de màxima complexitat i mitja dotació als d’alta complexitat.
Aquesta mesura tindria un cost aproximat de 25,8 M€.
Conèixer per a què serveixen les polítiques d’equitat
Garantir les condicions d’avaluabilitat de les polítiques educatives.
Millorar les condicions d’avaluabilitat dels plans i programes educatius és clau perquè l’acció pública no només s’executi sinó que se’n puguin contrastar la implementació i els resultats. L’absència d’aquestes condicions ha estat habitual, encara visible en actuacions com el Marc per a la millora de la llengua i les matemàtiques, el Pla de digitalització responsable o el Pla contra l’abandonament escolar prematur.
15. Una avaluació obligatòria.
Per a tots els programes o actuacions que superin els 500.000 € de pressupost o impliquin un canvi normatiu de recursos.
Incentivar la pràctica d’avaluacions d’intervencions estratègiques de les diferents àrees de l’administració
16. Ampliar el total dels fons PROAVA.
Per garantir que, com a mínim, 200.000 euros es destinin a cofinançar anualment l’avaluació d’accions de l’administració educativa.
Garantir la independència, l’estabilitat i la suficiència financera de l’Agència d’Avaluació i Prospectiva de l’Educació (APE).
L’Agència és responsable de les principals avaluacions del sistema. Alhora, té reconegudes funcions d’anàlisi i avaluació de polítiques educatives, així com tasques de promoció i mobilització de recerca i coneixement cap a les administracions, la comunitat educativa i la ciutadania en el seu conjunt.
17. Estructuralitzar la partida pressupostària de l’Agència com a transferència corrent compromesa del Govern.
D’aquesta manera, s’evita que la seva sostenibilitat depengui de plans i marcs temporals d’actuació.
