Jordi Còdol
“Volem plantejar un debat més de solucions que de problemes”. Amb aquesta convicció, i urgència, Maria Truñó, directora de l’Aliança Educació 360, ha presentat la taula “El compromís col·lectiu amb l’educació”.
Ho ha fet en plena crida institucional per a un debat educatiu de país. De fet, amb el president del Consell Escolar que l’ha de capitanejar, Joan Manuel del Pozo, assegut a la fila zero. Un debat en què, per Truñó, “tothom qui treballa amb solucions ha d’estar a les taules per fer possible un ‘reset sistèmic’ i posar el país al servei de l’educació. Més enllà de l’aula, perquè “quan territori i escola van plegats les desigualtats es redueixen”, amb corresponsabilitat i amb un reforç dels vincles educatius que permeti superar la desconfiança actual.
“De l’escola ‘compensadora’ a una visió col·lectiva de l’educació”
Amb una lògica comunitària, el director de la Fundació Marianao, Daniel Osiàs, va assenyalar tres reptes, tenint en compte la segregació escolar o la pobresa infantil actuals: de model, de reconeixement i de cultura. Passar de “l’escola compensadora” a una visió més col·lectiva de l’educació. També va demanar més reconeixement del potencial que té l’educació fora escola i una governança global per poder aprofitar-la.
Empatia i proximitat per establir relacions i refer desconfiances
Des de l’àmbit local, el cap tècnic d’Educació de l’Ajuntament de Barberà del Vallès, Lluís Carol, va destacar el repte de la participació estable, reconeguda i legitimada de la comunitat educativa. “Crear empatia des d’un àmbit més proper ens pot ajudar a establir relacions i refer desconfiances”, va dir. Espais i estructures estables, no burocratitzats i reconeguts per tots els agents educatius. Carol reconeix que “hem estat incapaços d’aconseguir que una gran part de les famílies puguin accedir a certes activitats”. “No hem avançat en universalitzar unes polítiques educatives que sabem que funcionen”.
“La confiança no es resoldrà només millorant la confiança dels treballadors”
També va assenyalar la necessitat de refer confiances la directora de les Associacions Federades de Famílies d’Alumnes de Catalunya. Lidón Gasull va deixar clar que “no es resoldrà només millorant la confiança dels treballadors”. La situació actual, va afegir, “ens està obligant a preguntar-nos com es prenen les decisions i les propostes”.
El context de l’infant és el que més determina els seus resultats
Paula Salinas, experta en avaluació de polítiques públiques de KSNET, va descriure com el context social de l’infant és el que explica majoritàriament les diferències en els resultats educatius. També va posar el focus en el benestar; tant dels infants com dels adults que els acompanyen, va explicar que és “un factor determinant”. “Els infants poden avançar quan se senten segurs a l’escola, si això no es dona, difícilment podran avançar”.
Així, Lluís Carol va suggerir també tres pilars d’inversió per millorar: un primer dirigit a la primera infància, un segon sobre l’educació del lleure (l’educació en tots els àmbits de la ciutat) i un tercer que combati desafecció, absentisme i abandonament escolar. També ha demanat suport constant als agents educatius.
“Si a casa hi ha tots els adults enganxats a les pantalles, difícilment els podrem demanar res als infants”
En aquest sentit, va diagnosticar també que l’acompanyament dels adults com un dels reptes per la situació actual així com la necessitat de tenir una “relació saludable” amb les noves tecnologies i les pantalles. “Si a l’escola fem una cosa, però després tenim tots els adults enganxats a les pantalles, difícilment els podrem demanar que facin res”.
Sobre la situació de l’escola inclusiva, Gasull també va demanar no confondre els límits del model amb els límits del desplegament del model. “L’avaluació no és si ha funcionat o no, sinó si s’ha desplegat completament o no”. Va deixar clar que “no podem caure en què la inclusiva es converteixi en l’explicació de tots els problemes”.
“A vegades estem més obsessionats en invertir recursos que en com organitzar-los”
Així, Gasull també va reivindicar el paper del fora escola. “Les sortides escolars no són accessòries”, va dir en un context en què colònies i sortides escolars estan en entredit.
Gasull també va alertar del repte de la gratuïtat: “Les famílies continuem assumint costos amb l’impacte que això té: Més diferències entre centres, entre alumnes i en les diferents oportunitats educatives”. “Si les experiències educatives depenen de la capacitat econòmica de cada família tenim un problema d’equitat però també de garanties del dret a l’educació”, va afegir. De fet, va voler recordar que, al final, “el 6% no és una política pública en sí mateix sinó el que garanteix les condicions necessàries per poder-les fer”. A vegades estem més obsessionats en invertir recursos que en com els organitzem, va concloure.
En la mateixa línia, Osiàs assenyalava que el sentit d’augmentar la inversió, el número de places, les beques o els diners és vincular-los a les trajectòries educatives. “Amb orientació i acompanyament”, resumeix, amb la implicació territorial per fer-ho possible. Pel que fa a l’àmbit públic va reconegut que “nosaltres sols no ens en sortirem”, per rigidesa o inèrices. Per això demanar tenir molt en compte empreses, agents socials, fundacions… col·lectius que han demostrat que es poden tirar endavant de forma àgil propostes educatives que generen oportunitats al territori.
Joan Manuel Del Pozo: “Hem de rehabilitar-nos tots amb tots transmetent-nos confiança”.
La fila zero de la taula comptava amb Montse Soria, representant de la Plataforma d’Infància de Catalunya, i Joan Manuel Del Pozo, president del Consell Escolar de Catalunya.
Del Pozo va compartir l’encàrrec del president de la Generalitat de liderar un debat per apropar el compromís educatiu de múltiples veus. De fet, va explicar que les jornades de l’Anuari de l’Educació 2026 “anticipen el que toca promoure des del consell”. Es fixen l’objectiu que una màxima transversalitat de la societat catalana prengui consciència del que ens juguem amb l’educació. Del Pozo va demanar “un valor afegit de voluntat de millora cadascú des del seu àmbit”. Perquè sigui efectiu, va afegir, toca recuperar la confiança. “El nostre país, i més enllà, està tenyit de desconfiances. Alguna vegada tenen fonament, però la majoria de vegades tenen prejudicis”, va explicar. Per això va reclamar “rehabilitar-nos tots amb tots transmetent-nos confiança”.
«En el moment actual, l’esperit tutorial és essencial per salvar la profunda inseguretat”.
Traslladant-ho a l’àmbit estrictament escolar, va reivindicar la tutoria com “l’ànima de l’educació”. En el moment mundial i local actual, un esperit tutorial real i transversal als centres “és essencial per salvar la profunda inseguretat”, va concloure, recordant que la paraula tutor ve del llatí tueor, (donar seguretat).
Soria va recordar que al llarg del temps hi ha hagut moltes iniciatives que han volgut situar l’educació més enllà de l’escola, com els Plans Educatius d’Entorn. Va animar, però, a una governança diferent perquè puguin tirar endavant sense reproduir desigualtats. També va subratllar la necessitat d’atendre l’adolescència.
