Sergio Cabanelas
Hi ha crisis que arriben de cop i n’hi ha que entren lentament per les finestres de les aules. La calor a les escoles n’és una. Fa anys que mestres, alumnes i famílies conviuen amb persianes abaixades, ventiladors improvisats i patis convertits en planxes de ciment sota el sol. Però allò que durant molt de temps semblava puntual, avui ja és estructural.
Aquesta és la idea que ha travessat tota la jornada “Calor a l’escola. Com adaptar els centres educatius al nou clima del país”, impulsada per Equitat.org al Hub Social de Barcelona. Una trobada que ha reunit investigadors, equips directius, professionals de la salut, arquitectes i representants de famílies per abordar una pregunta que ja no és futurista, sinó urgent: què passa quan el clima deixa de permetre aprendre en condicions?
L’acte ha servit per presentar l’informe “Calor a l’escola”, elaborat per Mar Satorras, Isabel Ruiz-Mallén i Joana Ortiz. Un estudi que alerta que, a partir del 2030, Catalunya podria tenir fins a 65 dies lectius per sobre dels 27º. Gairebé una quarta part del curs escolar.
“Les escoles del país es van dissenyar per un clima que ja no existeix”, ha resumit Ismael Palacín, director d’Equitat.org. I la conseqüència, ha advertit, és clara: “No fer res significa acceptar que milers d’infants, joves i docents estudien i treballen en espais que comprometen la seva salut, el seu benestar i el seu aprenentatge”.
Quan la calor també afecta l’aprenentatge
La jornada ha insistit en una idea que cada vegada compta amb més evidència científica: la calor no és només una qüestió de confort. També és una qüestió educativa.
L’informe recull recerques que mostren que l’exposició continuada a temperatures elevades redueix la capacitat de concentració, afecta la memòria i dificulta tasques complexes i la comprensió lectora. Fins i tot les dades de PISA apunten a pitjors resultats entre l’alumnat més exposat a la calor.
“Fa més d’una dècada que la recerca científica alerta sobre les condicions d’excessiva calor que pateixen alumnes i equips docents a moltes aules escolars. És un problema que ja no és puntual, sinó estructural”, s’ha remarcat durant la presentació.
Per això, l’informe proposa un doble enfocament: un pla de xoc immediat per protegir els centres durant episodis de calor extrema i, alhora, una transformació profunda de la xarxa educativa durant la pròxima dècada.
Del ventilador improvisat a la transformació dels centres
Però mentre les grans reformes no arriben, molts centres ja fa temps que intenten adaptar-se com poden. Patricia Rey, directora de l’Escola Samuntada de Sabadell, ha compartit l’experiència del seu centre, marcada per petites accions construïdes conjuntament amb les famílies.
“Primer vam recollir el malestar que hi havia a la comunitat i vam pensar on podíem actuar des de les nostres possibilitats”, ha explicat. A partir d’aquí, van instal·lar persianes enrotllables, espais d’ombra i plantació d’arbres per reduir la temperatura als espais escolars.
Els canvis, assegura, s’han notat. “Potser la reducció és només de dos o tres graus, però la sensació tèrmica és molt més fresca i hem aconseguit ventilació creuada dins les aules”.
Tot i això, adverteix que les mesures encara són insuficients, especialment als espais exteriors. “Tenim una pista molt gran que funciona com un radiador. Necessitem naturalitzar més els espais, que siguin més verds i amb aigua perquè l’impacte sigui real”.
També destaca un element sovint invisible: adaptar els centres no és només instal·lar estructures, sinó aprendre a utilitzar-les. “Ha requerit formació. Entendre com funciona el sol, el clima o quan hem d’abaixar persianes també forma part de l’adaptació”.
“Els infants no són adults en miniatura”
La dimensió sanitària ha estat un altre dels grans eixos de la jornada. Elena Codina, pediatra i membre de la Societat Catalana de Pediatria, ha recordat que els infants són especialment vulnerables a la calor.
“Els infants no són adults en miniatura”, ha explicat. “Tenen un sistema de termoregulació immadur, produeixen més calor per pes i suen menys. Això fa que s’escalfin més ràpidament i els costi més refredar-se”.
Els efectes poden anar des de malestar, irritabilitat o mals de cap fins a situacions més greus com cops de calor. Però Codina també ha posat el focus en les conseqüències menys visibles: “Una exposició constant i acumulativa pot generar problemes d’aprenentatge i afectar el desenvolupament dels infants”.
Per això defensa que adaptar les escoles ha de deixar de ser una qüestió secundària. “Cal un marc normatiu clar i universal que garanteixi unes condicions adequades per tots els infants”.
Quan el clima també amplia desigualtats
La calor no afecta tothom igual. I aquesta ha estat una de les alertes més repetides durant la trobada. Lidón Gasull, directora de l’aFFaC, ha advertit que el canvi climàtic pot aprofundir desigualtats educatives i socials ja existents. “Hi ha infants que pateixen doblement aquesta situació: a l’escola i també a casa, en contextos de pobresa energètica o habitatges mal condicionats”. Per això, les famílies reclamen sobretot planificació i compromisos clars. “El que demanen és saber quina diagnosi hi ha feta, com s’intervindrà als centres, quin pressupost hi haurà i quant temps es trigarà a adaptar aquests espais”.
Aquesta dimensió d’equitat travessa tot l’informe. Perquè el risc, alerten, és que les solucions acabin depenent de la capacitat econòmica de cada comunitat educativa o municipi.
Una oportunitat per repensar les escoles
Lluny de plantejar només una resposta reactiva, la jornada també ha apuntat una idea de fons: adaptar les escoles al canvi climàtic és una oportunitat per repensar com volem educar.
L’informe proposa transformar patis en refugis climàtics, millorar el confort dels edificis, incorporar energies renovables i desplegar programes d’educació climàtica per a tota la comunitat educativa.
“Quan diferents experteses i experiències conflueixen, es generen les millors respostes davant la crisi climàtica”, ha explicat Mar Satorras, una de les autores de l’estudi. “Aquests espais permeten passar les propostes del paper a l’acció”.
I és precisament aquesta idea la que ha sobrevolat tota la jornada: la calor a les escoles ja no és un problema puntual d’infraestructures. És un repte educatiu, social i de país. Perquè quan les condicions ambientals impedeixen aprendre en igualtat, el clima deixa de ser només una qüestió meteorològica i es converteix en una qüestió de drets.
