L’absentisme escolar és una vulneració extrema del dret a l’educació d’infants i joves. L’absentisme escolar és un vell problema que persisteix en la major part dels sistemes educatius, com mostra PISA 2025: El 34% de l’alumnat espanyol afirma haver faltat almenys un dia sencer durant les dues setmanes anteriors a PISA, davant del 22% de l’OCDE. Un altre 34% diu haver-se saltat almenys una classe, davant del 24% OCDE.
La seva rellevància ha emergit els darrers anys amb més força per les seves conseqüències sobre la desigualtat d’oportunitats educatives, sobre la reproducció del cercle de la pobresa i les menors oportunitats laborals associades. «L’absentisme ens hauria d’importar més. És el principal senyal que alguna cosa no funciona, de desconnexió educativa, i que encara som a temps d’actuar», segons Elena Sintes, experta en abandonament escolar d’Equitat.org, a la presentació de l’informe Absentisme escolar: una fractura pendent a Catalunya.
Paga la pena assenyalar que l’absentisme escolar, concebut com l’absència de l’alumnat matriculat a l’escola per raons no justificables, correlaciona, segons estudis internacionals, amb el baix rendiment escolar, la repetició de curs, la desvinculació i l’abandonament educatiu. Per això l’erradicació de l’absentisme i de l’abandonament educatiu són un dels reptes fonamentals del nostre sistema educatiu si es pretén avançar cap a una educació inclusiva que garanteixi la permanència i continuïtat amb èxit de tot l’alumnat.
L’any 2020, l’informe elaborat per Sheila González Són efectius els programes de lluita contra l’absentisme escolar?, promogut des del projecte Què funciona en educació? d’Ivàlua i Equitat.org (anteriorment Fundació Jaume Bofill) va contribuir a la reflexió sobre l’abordatge de l’absentisme i l’abandonament, en clau de política educativa i social, des de la corresponsabilitat de tots i cadascun dels agents implicats.
Reduir l’absentisme és una condició imprescindible per enfortir l’equitat educativa, garantir el dret a l’educació i prevenir l’exclusió social.
El nou informe d’Equitat.org Absentisme escolar: una fractura pendent a Catalunya aprofundeix en la necessitat d’una política de país que permeti fer front a l’absentisme. El sistema educatiu català no disposa d’un registre propi unificat d’absentisme ni eines de detecció, seguiment i resposta a les absències reiterades a classe. Catalunya té protocol, experiència i bones pràctiques, però encara no garanteix la mateixa capacitat de detecció i de resposta a tot el territori. Per això, proposa avançar cap a un marc integral i corresponsable per reduir l’absentisme i prevenir l’abandonament escolar prematur a escala de país.
Quins alumnes tenen més risc d’absentisme?
Els perfils de l’alumnat que presenta absentisme són diversos i responen a una combinació de factors socials, econòmics, educatius i emocionals. Tot i aquesta heterogeneïtat, es poden identificar determinats patrons recurrents que ajuden a comprendre les situacions de vulnerabilitat que hi ha al darrere.
En termes generals, l’absentisme és més freqüent entre els nois que entre les noies, especialment a l’etapa de secundària, en què la desafecció amb l’escola i els models de socialització masculina poden influir en una menor adhesió escolar. Tanmateix, en contextos de vulnerabilitat les noies poden quedar més invisibilitzades, ja que el seu absentisme sovint adopta formes menys visibles i més silencioses.
Per exemple, es pot manifestar amb absències parcials o intermitents, com arribades tardanes o sortides anticipades, que no sempre es registren com a absentisme greu i poden passar desapercebudes, o per motivacions associades a responsabilitats de cures, que no s’acostumen a percebre com a «problema disciplinari» i, per tant, reben menys atenció.
També és habitual entre l’alumnat procedent de famílies amb baix capital cultural, amb vincles febles amb l’escola, i entre joves amb necessitats educatives de suport específic (NESE), sovint vinculades a situacions de risc de pobresa o exclusió social.
A més, es pot distingir un conjunt de perfils de risc especialment rellevants:
- Alumnat amb dificultats socioeconòmiques: infants i joves que viuen en contextos de pobresa, on la manca de recursos bàsics pot interferir en l’assistència regular a l’escola.
- Alumnat amb baixa motivació acadèmica: estudiants que no se senten identificats amb els continguts del currículum o que acumulen experiències de fracàs escolar. La percepció que l’escola no respon a les seves necessitats o interessos genera desafecció i, progressivament, absència.
- Alumnat amb necessitats educatives especials no ateses: estudiants amb dificultats d’aprenentatge, trastorns de conducta o altres necessitats específiques que no reben el suport adequat i que, davant la frustració o la manca d’adaptació, acaben desvinculant-se del procés educatiu.
- Alumnat amb conflictes familiars: joves que viuen situacions de desestructuració familiar, violència domèstica o altres conflictes interns que afecten el seu benestar emocional i la seva capacitat per mantenir rutines escolars estables.
- Alumnat d’origen immigratori: especialment aquell que s’enfronta a barreres idiomàtiques o culturals que dificulten la seva integració i participació en el centre, i que sovint es veu afectat per processos de segregació escolar o residencial.
D’altra banda, l’absentisme també es concentra en famílies amb situacions complexes o horaris laborals extensos, en què costa mantenir rutines, seguiment i acompanyament escolar. La socialització familiar permissiva o negligent, la manca d’hàbits consolidats o el malestar emocional derivat d’experiències d’assetjament, rebuig o problemes de salut mental accentuen el risc de desvinculació.
Finalment, molts d’aquests alumnes acumulen trajectòries prèvies de dificultat escolar i nivells elevats de desmotivació, que converteixen l’absentisme en una resposta adaptativa davant un sistema educatiu percebut com a poc acollidor o poc significatiu. Comprendre aquests perfils no implica etiquetar l’alumnat, sinó reconèixer la pluralitat de factors que interactuen i que requereixen una mirada integral i contextualitzada per garantir-ne la permanència i la participació efectiva a l’escola.
Recomanacions per combatre l’absentisme escolar
L’abordatge de l’absentisme a Catalunya exigeix una mirada sistemàtica, sostinguda i comunitària. Les experiències locals desenvolupades a través dels PLABS han demostrat ser eines de gran valor per detectar precoçment situacions de risc, coordinar agents i impulsar respostes educatives adaptades. Tanmateix, per consolidar aquest potencial cal avançar cap a un marc de política pública integrat, en què la Generalitat assumeixi el lideratge normatiu i de sistema, i els ajuntaments despleguin l’acció comunitària i territorial, en estreta col·laboració.
De registrar absències a protegir trajectòries. De le sbones pràctiques locals a una política de país.
Les recomanacions pràctiques següents s’articulen al voltant de cinc eixos que faciliten la reducció de l’absentisme i serveixen com a instruments de detecció de situacions d’alt risc d’abandonament escolar: indicadors de risc i recollida de dades, monitoratge i avaluació, protocols de coordinació i models de governança, recursos i aliances, i connexió amb la secundària postobligatòria i les segones oportunitats.
1. Sistema unificat d’indicadors de risc i de recollida de dades per anticipar riscos i personalitzar l’acompanyament
Per abordar l’absentisme i prevenir l’abandonament escolar prematur cal disposar d’un sistema integral i homogeni d’identificació, registre i ús d’indicadors de risc d’absentisme i abandonament. L’absentisme és un fenomen complex i multidimensional que sorgeix de la interacció de factors personals, familiars, escolars i contextuals. Els indicadors de risc permeten desglossar aquesta complexitat en elements mesurables.
Línies d’acció recomanades:
- Homogeneïtzar definicions i criteris. Consensuar una definició comuna d’absentisme, diferenciant faltes justificades, no justificades i absències puntuals o estructurals, i la seva mesura. Aquesta definició ha de garantir una uniformitat en el registre i el seguiment, i ha de permetre recollir dades comparables a escala territorial i nacional.
- Definir un marc d’indicadors comuns. Establir un conjunt d’indicadors que permeti fer seguiment de l’evolució de l’absentisme i de les mesures implementades. Els indicadors han de ser tant de resultats (assistència, continuïtat formativa, inserció postobligatòria) com de processos (activació de protocols, circuits de derivació, intervencions realitzades).
- Habilitar un sistema digital unificat. Desplegar una eina tecnològica compartida entre centres educatius, serveis municipals i Departament d’Educació que permeti el registre automatitzat i l’anàlisi dels indicadors. Aquesta eina hauria de connectar-se amb altres sistemes existents per garantir una visió integral de les trajectòries.
- Recollir dades en totes les etapes educatives. Incorporar la recollida de dades també en la formació postobligatòria i en programes com els PFI o els CFGM, per tenir una visió completa del fenomen. Definir també indicadors específics per a l’adolescència i joventut, com la desmotivació, la pressió del grup o el malestar emocional. També es recomana elaborar fitxes estàndard de recollida d’absentisme per recollir de forma homogènia les absències per part del professorat.
- Enfortir les figures de referència. Consolidar i donar continuïtat a la figura de la tècnica o referent d’absentisme en tots els municipis, com a agent clau en la recollida, la validació i l’ús pedagògic de les dades per assegurar que es fan servir per a intervencions efectives. També assignar responsabilitats clares a tutors/es i orientadors/es i equips directius per garantir la qualitat i regularitat del registre.
- Crear observatoris territorials de trajectòries educatives. Impulsar observatoris locals i espais tècnics per vetllar pel seguiment col·lectiu de dades, l’anàlisi de tendències, la detecció de perfils emergents i la planificació de respostes coordinades. Els observatoris també serveixen per promoure la transparència i la rendició de comptes a través d’informes periòdics i indicadors públics de seguiment.
Un sistema de dades consensuat, compartit i fiable permet identificar i dimensionar els perfils d’alumnat en risc d’absentisme i anticipar situacions de risc per actuar de manera més àgil i oferir un suport integral mitjançant la personalització d’intervencions. A més, les dades també serveixen per fer pedagogia amb els equips socioeducatius sobre els factors vinculats a l’absentisme i les seves implicacions.
2. Monitoratge i avaluació per garantir l’efectivitat i la millora contínua de les polítiques d’absentisme
La reducció de l’absentisme i la prevenció de l’abandonament escolar prematur requereixen no només disposar de dades de qualitat, sinó també d’un sistema estable de monitoratge, avaluació de resultats i retiment de comptes que permeti conèixer l’impacte real de les actuacions i orientar la presa de decisions basada en evidències. Un model d’avaluació continuada dels PLABS és essencial per identificar què funciona, detectar desigualtats emergents i ajustar les intervencions segons l’evolució del fenomen al territori.
Línies d’acció recomanades:
- Establir un sistema estable de seguiment i revisió de les dades existents. Consolidar un model de monitoratge continu que permeti analitzar l’evolució dels indicadors, identificar tendències i detectar canvis en les dinàmiques que requereixin ajustos en les intervencions.
- Implementar avaluacions periòdiques dels plans locals d’absentisme. Desenvolupar un model d’avaluació periòdica que mesuri l’impacte dels PLABS i identifiqui bones pràctiques transferibles, reptes persistents i àmbits d’ajust. Aquestes avaluacions han de basar-se en criteris homogenis i metodologies comparables entre territoris.
- Reforçar la capacitat analítica dels equips. Oferir formació i suport tècnic als equips municipals i als professionals dels centres educatius per assegurar una interpretació adequada de les dades, l’ús pedagògic dels indicadors i la implementació de millores en els PLABS basades en els resultats de monitoratge.
Un sistema robust de monitoratge i avaluació permet assegurar la coherència i efectivitat de les polítiques d’absentisme, millorar-ne l’orientació estratègica i garantir una millora contínua basada en evidències. A més, contribuirà a consolidar els PLABS com a mecanismes fiables de governança i intervenció comunitària.
3. Model de governança compartida i protocols de coordinació per a una resposta coherent al territori
Els PLABS han demostrat que la coordinació i la governança compartida són elements determinants per garantir una resposta coherent i eficaç davant l’absentisme i el risc d’abandonament escolar. L’absentisme no pot ser abordat des d’un únic àmbit institucional. Per avançar cap a un model integral, cal establir un model de coordinació i governança territorial estable, que defineixi un protocol clar d’actuació local i comunitari amb rols, responsabilitats, funcions i mecanismes de seguiment compartit clarament definits.
Línies d’acció recomanades:
- Definir un protocol de coordinació consensuat. Crear protocols que incorporin una definició compartida de rols i responsabilitats, així com circuits d’actuació comuns. Aquest marc ha de permetre una resposta homogènia entre centres educatius i actors del territori que eviti diferències en l’atenció i garanteixi actuacions coherents a tot el municipi, però que alhora mantingui la flexibilitat necessària per adaptar-se a les particularitats de cada context i permeti ajustar les estratègies segons les necessitats locals.
- Establir models de governança compartida i flexibles. Consolidar espais estables de governança transversal que articulin la participació de tots els àmbits administratius i agents socials, educatius i comunitaris implicats. Aquestes estructures han de facilitar una visió integral del fenomen, optimitzar l’ús dels recursos disponibles evitant duplicitats i cobrint buits en l’atenció, i reforçar els mecanismes de seguiment i rendició de comptes, per assegurar que les actuacions es monitoren i s’ajusten segons els resultats.
Un protocol de coordinació consensuat i un model de governança compartida faciliten la creació de xarxes de treball que integren escoles, serveis socials, famílies i altres actors comunitaris, i promouen una acció conjunta i coherent per combatre l’absentisme.
4. Xarxa territorial de recursos i serveis per garantir la continuïtat formativa
Els PLABS poden actuar com a peça clau per identificar i activar el conjunt de recursos comunitaris, educatius i socials disponibles en el territori. Una articulació territorial és essencial per assegurar que tot el jovent en risc d’absentisme o d’abandonament accedeixi a recursos adequats a les seves necessitats i interessos, mitjançant itineraris personalitzats, seguiment sostingut i una xarxa territorial cohesionada que faciliti la continuïtat formativa i les segones oportunitats.
Línies d’acció recomanades:
- Mapar i actualitzar els recursos existents a cada municipi. Fer, a partir dels PLABS, un inventari permanent i compartit dels recursos i serveis educatius, socials, sanitaris i comunitaris disponibles per al jovent en risc; detectar-ne els buits i ampliar l’oferta quan calgui; i garantir-ne una difusió accessible per a tots els agents implicats.
- Articular una xarxa territorial. Consolidar estructures de treball coordinat entre professionals i àmbits diversos per aprofitar sinergies i afavorir una intervenció coherent i multidisciplinària, que optimitzi recursos, evitant duplicitats i assegurant respostes integrals a les necessitats de cada jove.
- Definir itineraris flexibles i d’accés efectiu a segones oportunitats. Facilitar la derivació i vinculació del jovent a opcions formatives, beques, ajuts i programes d’inserció laboral, mitjançant el reforç de l’acompanyament en les transicions i el suport emocional per mantenir la motivació.
- Acompanyament personalitzat amb figures de referència. Garantir que cada jove té un professional de referència que identifiqui les necessitats específiques i n’asseguri el seguiment continuat, la coordinació amb la família i l’activació de mesures ajustades a la seva situació, per promoure’n la persistència educativa i la inclusió social.
La identificació i articulació de la varietat de recursos disponibles en el territori a través dels PLABS faciliten l’accés a programes de segones oportunitats, que són essencials per reorientar el jovent en risc cap a itineraris que es poden adaptar a les seves necessitats.
5. Acompanyament intensiu i estructurat en les transicions educatives per evitar la pèrdua del vincle educatiu
Les transicions educatives, i especialment la transició cap a l’etapa postobligatòria, són moments crítics en què l’absentisme i la desafecció es poden intensificar. Per això, tot l’alumnat en risc d’absentisme i d’abandonament escolar ha de disposar d’un acompanyament personalitzat i continuat en el pas a la postobligatòria, mitjançant la creació de circuits clars de derivació, una orientació intensiva i l’accés a itineraris flexibles i oportunitats formatives diverses.
Línies d’acció recomanades:
- Definir un model de planificació de les transicions entre etapes. Concebre les transicions entre etapes com a processos acompanyats, amb traspàs d’informació i accions específiques de tutoria i orientació.
- Establir circuits clars de derivació. Establir protocols clars de transferència d’informació rellevant sobre els recursos de formació i inserció per al jovent des de l’etapa obligatòria cap als centres d’educació postobligatòria.
- Identificar els recursos disponibles. Mapar i avaluar els recursos disponibles d’educació postobligatòria, com els programes de formació laboral, les escoles d’adults o altres segones oportunitats.
- Integrar l’acompanyament i el suport emocional i psicològic. Designar figures de referència als centres per guiar el jovent en el procés de transició i ajudar-los a prendre decisions informades sobre el seu futur. També cal disposar d’un suport emocional i psicològic en els dispositius de retorn o reorientació, per atendre l’impacte de la salut mental en la motivació i la permanència escolar.
L’acompanyament personalitzat durant les transicions permet crear un entorn de suport que atén les necessitats de les persones absentistes o en risc d’abandonament escolar, posant a la seva disposició la informació, els recursos i l’orientació necessaris per mantenir-se connectats al sistema educatiu.
