Absentisme escolar: una fractura pendent a Catalunya

Un informe sobre un dels principals factors de risc associats a la desvinculació educativa. L’informe analitza l’absentisme com un fenomen que va molt més enllà de la manca puntual d’assistència. És una primera expressió de la desconnexió educativa, un procés progressiu que acostuma a iniciar-se a secundària i que sovint culmina en l’abandonament escolar.

Els motius de l’absentisme són multicausals. Està vinculat a dificultats personals i emocionals, context familiar, metodologies poc inclusives, entorns vulnerables o la percepció d’un currículum irrellevant. L’informe posa de manifest que exigeixen una mirada comunitària i capaç d’abordar tots aquests factors.

«Absentisme escolar: una fractura pendent a Catalunya» també planteja recomanacions per millorar la detecció, el seguiment i la coordinació territorial. Analitza, igualment, diverses estratègies locals catalanes que poden ser útils a l’hora de desplegar una política a escala de país contra l’absentisme.

Per què és important?

Perquè l’absentisme escolar és un senyal de desconnexió educativa que pot acabar en abandonament escolar prematur. Té efectes sobre els resultats acadèmics, la graduació, la inserció laboral i les desigualtats socials. A Catalunya, la manca d’un sistema homogeni de detecció i seguiment dificulta anticipar els casos de risc i actuar-hi.

Les dades que has de saber

• El 13,5% dels joves abandona els estudis abans d’hora. Entre l’alumnat vulnerable, aquesta proporció s’apropa al 30%.
• Hi ha una forta absència de dades. Segons dades PISA 2018 (dels pocs indicadors disponibles) el 34,8% de l’alumnat català havia faltat almenys un dia les dues setmanes anteriors a les proves. Una mostra de la magnitud del problema.
• L’ESO és una etapa especialment crítica: la transició des de primària, la multiplicació de referents adults, l’exigència acadèmica i els processos de desafecció poden incrementar el risc de desvinculació. Aquest risc s’accentua entre els 16 i 18 anys, en la transició cap als estudis postobligatoris.
• L’absentisme és multicausal: hi intervenen factors individuals i emocionals, familiars, escolars i de l’entorn. No es pot atribuir a un únic perfil d’alumnat ni abordar exclusivament des del centre o la família.

Les propostes

• Crear un sistema unificat d’indicadors i dades. Amb una definició comuna de l’absentisme, criteris homogenis, indicadors compartits i una eina digital que connecti centres, serveis municipals i Departament d’Educació.

• Una governança compartida entre Generalitat i ajuntaments. Amb protocols comuns, rols i responsabilitats clares i estructures estables de coordinació entre centres educatius, serveis socials, salut, joventut i agents comunitaris.

• Una xarxa territorial de recursos. Que identifiqui i actualitzi els serveis educatius, socials, sanitaris i comunitaris disponibles. Facilitant itineraris flexibles, segones oportunitats, beques i programes d’inserció per als joves en risc.

• Reforçar les transicions educatives, sobretot de l’ESO a la postobligatòria. Amb orientació intensiva, traspàs d’informació, circuits de derivació clars i suport emocional i psicològic.