L’informe PISA 2025, publicat el setembre de 2026, deixa una alerta clara: els resultats educatius continuen baixant de manera generalitzada. La mitjana de l’OCDE registra els resultats més baixos de la història de PISA en lectura, matemàtiques i ciències, i Espanya també obté els pitjors resultats des que participa en l’avaluació.
L’OCDE alerta que aquesta davallada sostinguda, que afecta fins i tot alguns dels sistemes educatius amb millors resultats, va més enllà de l’impacte de la pandèmia i apunta a problemes més profunds en els aprenentatges. De Catalunya no disposem de dades representatives en aquesta edició.
Quines primeres conclusions podem extreure de l’informe PISA 2025?
Més enllà dels rànquings i grans titulars, què ens diu PISA 2025 sobre l’estat dels aprenentatges? En destaquem sis idees clau.
1. Les dades de PISA 2025 per Catalunya no tenen representativitat
El primer que cal dir sobre els resultats de PISA 2025 és també el més important: les dades de Catalunya no són representatives per l’error en la mostra. No permeten afirmar que la situació ha millorat, ni sostenir que ha empitjorat. Qualsevol lectura sigui triomfalista o tremendista construïda a partir d’aquests resultats parteix d’unes dades que no permeten fer aquesta interpretació.
“És important no considerar els resultats que s’han fet públics de Catalunya com a interpretatius de la realitat del país. Ens induiria a fer consideracions errades. És com si, de fet, no tinguèssim mostra», explica Francesc Pedró, codirector de l’Anuari de l’Educació 2026 d’Equitat.org.
L’educació a Catalunya està des de fa anys en una situació molt delicada. Amb resultats baixos que no remunten, unes desigualtats profundes que s’enquisten i una desconfiança cap a l’escola que impedeix encarrilar una sortida a aquesta situació.
I per això cal ser rigorosos i parlar sobre dades reals i evidències fonamentades. I, tal i com diu l’OCDE en el mateix informe i com va afirmar l’Agència d’Avaluació i Prospectiva, la mostra no és representativa i no s’han d’utilitzar aquestes dades per fer anàlisis dels nivells dels aprenentatges de l’alumnat català.
“No sabem què ens hauria dit PISA a Catalunya, però res fa pensar que ens hauria donat bones notícies perquè no hem fet res diferent”, assegura Mònica Nadal, directora de recerca d’Equitat.org. “No ens cal PISA 2025 per poder prendre cap decisió, el sistema educatiu català està àmpliament diagnosticat i sabem els problemes que tenim”, segons Nadal.
2. L’OCDE alerta d’una davallada generalitzada
Els resultats de PISA 2025 mostren una caiguda generalitzada dels resultats educatius. En l’última dècada, la mitjana de l’OCDE ha perdut 28 punts en lectura i 22 en matemàtiques, mentre que en ciències la caiguda ha estat més moderada, de 7 punts. Com a referència, l’OCDE estima que 20 punts equivalen aproximadament a un any d’aprenentatge.
La davallada, a més, ja havia començat abans de la pandèmia en molts països, fet que apunta a problemes més profunds i persistents dels sistemes educatius. L’OCDE assenyala, entre els factors que poden contribuir a explicar aquesta tendència, els canvis en els hàbits de lectura, les distraccions digitals i l’augment de l’absentisme.
La situació és especialment preocupant en lectura, no només perquè és la competència que més retrocedeix, sinó perquè és una habilitat fonamental per a l’aprenentatge en la resta d’àrees i, per tant, per a l’èxit educatiu dels infants i joves.
3. Espanya, els pitjors resultats de la història
La davallada també és especialment intensa a Espanya. Des del 2015, els resultats han caigut 45 punts en lectura i 29 en matemàtiques, un descens superior al de la mitjana de l’OCDE, que ha perdut 28 i 22 punts, respectivament. El 2025, l’alumnat espanyol obté 451 punts en lectura, 457 en matemàtiques i 477 en ciències, per sota de la mitjana de l’OCDE en les tres competències.
La caiguda també es tradueix en més alumnat amb dificultats: respecte del 2015, la proporció d’estudiants que no assoleixen el nivell mínim de competència ha augmentat 15 punts percentuals en lectura, 11 en matemàtiques i 6 en ciències.
Espanya no només té un problema d’alumnat que es queda enrere, sinó que també té pocs alumnes que arriben als nivells més alts. Aquesta és una característica del sistema educatiu espanyol: l’OCDE constata que Espanya té menys alumnes excel·lents que la mitjana OCDE.
4. Els resultats de l’alumnat benestant cauen més que els de l’alumnat vulnerable
Una de les conclusions més rellevants de PISA 2025 és que, al conjunt de l’OCDE però especialment a Espanya, la caiguda dels resultats ha estat més pronunciada entre l’alumnat de nivell socioeconòmic alt que entre l’alumnat més vulnerable.
“La davallada als països de l’OCDE no s’ha produït per causa dels alumnes més vulnerables, sinó que on s’ha notat més ha estat en els alumnes social i econòmicament més avantatjats”, explica Francesc Pedró, codirector de l’Anuari de l’Educació 2026 d’Equitat.org.
A Espanya, entre 2022 i 2025, el quartil més benestant ha perdut 33 punts en lectura, aproximadament el doble que els altres grups socials, i 24 punts en matemàtiques, més del doble que l’alumnat més vulnerable. En ciències, la caiguda és de 12 punts. És important el matís: no parlem necessàriament dels alumnes amb millors resultats, sinó dels que provenen de famílies amb una situació socioeconòmica més favorable.
Això, però, no significa que les desigualtats educatives hagin desaparegut: continuen sent extremadament importants. L’origen socioeconòmic encara condiciona fortament els resultats educatius: l’alumnat més benestant ha patit una davallada més gran, especialment en comprensió lectora, però continua obtenint resultats considerablement superiors als de l’alumnat més vulnerable. Dit d’una altra manera: els primers han caigut més, però continuen més amunt; els segons han caigut menys, però continuen més avall.
La distància entre uns i altres continua sent molt gran. En ciències, per exemple, la diferència de resultats entre l’alumnat dels extrems socioeconòmics arriba als 77 punts a Espanya, l’equivalent a més de tres cursos escolars. A la mitjana de l’OCDE, la bretxa és encara més gran i arriba als 85 punts. És a dir, que els resultats de l’alumnat benestant hagin caigut més no significa que s’hagi corregit la desigualtat educativa de partida.
«Tenim gairebé una quarta part de la població infantil en risc de pobresa, i això afecta els resultats educatius»
«Tenim gairebé una quarta part de la població infantil en risc de pobresa, i això afecta els resultats educatius. Amb solucions estrictament educatives no aconseguirem millorar els resultats. Cal millorar les condicions de vida dels infants per millorar també les seves condicions d’educabilitat”, segons Elena Sintes, cap de projectes de recerca d’Equitat.org.
Aquesta és una de les conclusions més destacades de PISA 2025 i reforça la necessitat de polítiques d’equitat que permetin elevar els aprenentatges, especialment entre l’alumnat que parteix de situacions més desfavorides.
5. La davallada és especialment preocupant en lectura
PISA 2025 assenyala un problema especialment preocupant en la comprensió lectora de l’alumnat de 15 anys, tant a Espanya com al conjunt de l’OCDE.
La davallada és especialment significativa en les tasques que impliquen textos llargs i processos cognitius més complexos, com avaluar i reflexionar sobre allò que es llegeix o recordar i integrar informació procedent de diverses fonts. L’OCDE apunta que aquesta tendència podria estar relacionada amb una menor capacitat o disposició de l’alumnat per mantenir l’atenció en tasques de lectura exigents.
La comprensió lectora no és només una competència de les matèries de llengua i pot explicar la davallada també en altres matèries: és una habilitat transversal necessària per continuar aprenent i per comprendre textos i enunciats en àrees com les matemàtiques, les ciències o les ciències socials.
“Com més llegeixes, més capaç ets d’entendre les coses que llegeixes i els textos més complexos i profunds. I quan parlem de llegir no és només llegir literatura o el plaer a la lectura, estem parlant de llegir tot tipus de textos”, desenvolupa Mònica Nadal, directora de recerca. “La comprensió lectora abasta molts àmbits de la vida i si no s’entrena, i tenim molta evidència que al nostre sistema educatiu s’entrena poc, es va perdent”, afegeix.
«Les pantalles, les xarxes socials i l’scroll infinit poden estar reduint la capacitat de concentració necessària per a la lectura profunda»
La competència lectora ha quedat molta fectada pel fet que cada vegada més les xarxes socials ens eduquen a prestar atenció canviant de tema molt ràpidament.
«Les pantalles, les xarxes socials i l’scroll infinit poden estar reduint la capacitat de concentració necessària per a la lectura profunda», defensa Elena Sintes.
Cal reconstruir les condicions que fan possible la lectura profunda: temps protegit per treballar textos llargs i complexos en totes les matèries, assistència regular, menys interrupcions i distraccions, i aules on l’alumnat pugui sostenir l’esforç cognitiu.
“És especialment preocupant que s’observen davallades importants i significatives en els resultats de les tasques de lectura, que són més essencials en el món actual de la intel·ligència artificial: habilitats com avaluar la informació, reflexionar-hi críticament i integrar evidències procedents de diverses fonts, que requereixen una lectura atenta i una capacitat d’atenció sostinguda”, desenvolupa l’informe de l’OCDE.
“Hem de garantir que els nens i nenes surten de la primària amb les competències de comprensió lectora ben consolidades, i ja veiem quan acabem la primària que hi ha molts nens i nenes que tenen un nivell de comprensió lectora molt baix. Si no s’ha consolidat a la primària una competència instrumental com la comprensió lectora, uns fonaments sòlids, aquestes dificultats s’arrosseguen a la secundària”, explica Mònica Nadal, directora de recerca d’Equitat.org.
No es tracta només de llegir literatura, sinó de ser capaç d’entendre, interpretar, relacionar i valorar textos cada vegada més complexos. També en matèries com ciències, biologia, geologia, història o matemàtiques cal dedicar temps a la lectura pausada i treballar amb textos diversos.
“Al nostre país tenim una baixa cultura lectora»
Aquest repte té una forta dimensió social. Nadal afirma: “Al nostre país tenim una baixa cultura lectora. Al nostre entorn hi ha molta gent que no llegeix. Hi ha molts adults que no llegeixen mai, i moltes cases on no hi ha llibres. Per això és tan important promoure la lectura entre tots i garantir que a l’escola es llegeix molt i que hi ha moltes excuses per llegir.”
Els hàbits lectors i les oportunitats de llegir són desiguals fora de l’escola. Per això cal garantir que tots els infants i adolescents, independentment del seu entorn familiar, trobin a l’escola temps, textos, biblioteques i oportunitats per llegir de manera habitual. Només d’aquesta manera els nois i noies li donaran valor i sortiran als 15 anys amb la competència de comprendre allò que llegeixen.
6. Hi ha una crisi d’atenció i lectura profunda
PISA 2025 posa sobre la taula un problema creixent d’atenció i lectura profunda: la nostra capacitat de prestar atenció i de lectura reposada ha disminuït. L’alumnat mostra més dificultats davant de tasques que requereixen una lectura acurada, reflexió i atenció sostinguda, mentre augmenten les respostes ràpides, superficials i incorrectes.
L’OCDE apunta que els canvis en la manera com consumim informació poden estar relacionats amb aquesta tendència. L’entorn comunicatiu força a missatges molt curts, idees molt simples i molt buides. En un món molt accelerat, bombardejats constantment de moltes informacions i imputs i la nostra capacitat de prestar atenció i de lectura reposada ha disminuït.
“Ens hem acostumat a un consum d’informació i coneixements molt curts, superficials, sense esforç, molt immediats, que capturen l’atenció, i això debilita la nostra capacitat cognitiva per entendre coses complexes”, explica Nadal.
Hi ha una lluita per captar l’atenció dels joves, i és evident que les pantalles surten amb molt d’avantatge respecte la cultura escolar tradicional.
“Cal invertir molt més en promoure la passió per la lectura i acompanyar els alumnes en el desenvolupament de les seves competències digitals”
“Però la paradoxa és que les prohibicions no són el camí: el que cal fer justament és acompanyar els alumnes en el descobriment i la formació de les competències digitals que els han de permetre sobreviure en unes societats cada vegada més marcades per la intel·ligència artificial”, defensa Francesc Pedró. “Per una banda cal invertir molt més en promoure la passió per la lectura, i per l’altra acompanyar els alumnes en el desenvolupament de les seves competències digitals”, afegeix.
“A Nova York han decidit obertament prescindir de la IA durant tota l’escola primària, i segurament és una bona decisió”
Pedró desenvolupa: “La funció de l’educació és preparar els joves per viure en el món que els ha tocat. Per tant, jo no defensaria la desconnexió total, potser acabar amb tota la presència digital no és el bon camí. El bon camí és modular-ho i acompanyar els alumnes. Allò que no aprenguin a l’escola difícilment ho aprendran en un altre lloc. Però cal modular molt la presència de les pantalles a l’escola. A Nova York, per exemple, han decidit obertament prescindir de la IA durant tota l’escola primària, i segurament és una bona decisió.”
