- Els resultats de PISA Catalunya publicats avui no permeten concloure si el nivell dels aprenentatges de l’alumnat català ha millorat, ni sostenir si ha empitjorat. L’alteració de la mostra impedeix extreure conclusions amb rigor sobre el nivell educatiu a Catalunya.
- Espanya retrocedeix, especialment en lectura. El 2025 obté 477 punts en ciències, 451 en lectura i 457 en matemàtiques, per sota de l’OCDE en les tres àrees. La caiguda 2022-2025 és especialment forta en lectura i matemàtiques.
- La lectura és el principal senyal d’alarma. És on més cau Espanya i l’OCDE detecta indicis de menor lectura profunda, més respostes precipitades i dificultats per mantenir l’atenció i treballar amb informació complexa. Una pitjor competència lectora afecta els aprenentatges en totes les matèries.
- Francesc Pedró, director de l’Anuari de l’Educació 2026: “Els resultats de PISA 2025 són, a nivell global, els pitjors que s’esperava obtenir l’OCDE”
L’informe PISA és l’avaluació internacional sobre educació més rellevant. Aquest dimarts s’han fet públics els resultats de l’edició 2025, marcats a Catalunya per un error en la mostra de l’alumnat seleccionat que invalida els resultats. Tal com diu l’OCDE i el Ministeri d’Educació en el mateix informe i com va afirmar l’Agència d’Avaluació i Prospectiva aquesta setmana, la mostra no és representativa i no s’han d’utilitzar aquestes dades per fer anàlisis dels nivells dels aprenentatges de l’alumnat català.
Pel que fa als resultats globals, PISA 2025 confirma un problema de deteriorament dels aprenentatges, sobretot en lectura, que és generalitzat al conjunt dels països de l’OCDE però que a Espanya s’ha accentuat. Una davallada que ja es va començar a veure l’any 2015, es va intensificar amb la pandèmia i que s’ha aguditzat.
Una caiguda, segons Equitat.org, que no és només atribuïble a la pandèmia de la COVID-19. La davallada ve de més lluny: a l’OCDE, lectura i matemàtiques retrocedeixen des de fa anys; la pandèmia accelera una tendència anterior.
Espanya empitjora a l’informe PISA, especialment en lectura. El 2025 obté 477 punts en ciències, 451 en lectura i 457 en matemàtiques, per sota de l’OCDE en les tres àrees. La caiguda 2022-2025 és especialment forta en lectura i matemàtiques.
PISA alerta d’una pèrdua més profunda de la capacitat i la disposició per llegir de manera sostinguda, atenta i exigent.
La lectura és el principal senyal d’alarma. És on més cau Espanya i on l’OCDE detecta indicis de menor lectura profunda, més respostes precipitades i dificultats per mantenir l’atenció i treballar amb informació complexa. Una pitjor competència lectora afecta els aprenentatges en totes les matèries.
Segons Elena Sintes, experta d’Equitat.org, la caiguda de la lectura no sembla explicar-se principalment perquè els adolescents no sàpiguen llegir, sinó per una pèrdua més profunda de la capacitat i la disposició per llegir de manera sostinguda, atenta i exigent. PISA detecta més respostes precipitades, menys persistència davant tasques difícils i pitjors resultats en les habilitats que exigeixen interpretar, connectar informació i pensar críticament.
El repte no és només llegir més, sinó tornar a entrenar la capacitat de llegir amb profunditat.
Aquestdeteriorament coincideix amb un canvi dels hàbits socials de lectura cap a formes més breus i fragmentades, amb menys temps efectiu d’instrucció acumulat i amb un debilitament del compromís amb l’aprenentatge; l’OCDE considera aquests factors complementaris, no una única explicació causal.
La conseqüència per a la política educativa és que la resposta no pot reduir-se a afegir hores de llengua o més equipaments. Cal reconstruir les condicions que fan possible la lectura profunda: temps protegit per treballar textos llargs i complexos en totes les matèries, assistència regular, menys interrupcions i distraccions, i aules on l’alumnat pugui sostenir l’esforç cognitiu. El repte no és només “llegir més”, sinó tornar a entrenar la capacitat de llegir amb profunditat.
La caiguda travessa els grups socials. L’OCDE apunta que la gran sorpresa del cicle és que, en lectura, els que més han retrocedit no són els més desafavorits sinó els procedents de famílies benestants. Per tant, la caiguda dels resultats d’aprenentatges no s’explica només per la pobresa, immigració o composició social.
“Tenim molts alumnes amb resultats justos, i pocs amb resultats molt alts. Hem d’aspirar a un sistema educatiu amb molts més alumnes amb resultats alts, i que l’excel·lència no depengui de l’origen social”, assegura Mònica Nadal.
Les puntuacions publicades de Catalunya no són representatives ni comparables.
Catalunya és una excepció metodològica greu. Les exclusions passen del 5,6% el 2022 al 23,2% el 2025. Les puntuacions publicades no són representatives ni comparables. Per tant, no podem afirmar ni recuperació ni empitjorament de Catalunya.
Com millorar els resultats educatius
Tot i no poder comptar amb resultats vàlids de Catalunya, l’informe PISA 2025 és una nova constatació dels reptes educatius pendents a Espanya i, també, a Catalunya. L’Anuari de l’Educació 2026 de la fundació Equitat.org detallava17 propostes per sortir del punt crític en què es troben els resultats i les trajectòries educatives a Catalunya.
L’entitat constata en l’Anuari de l’Educació 2026 un estat crític en desigualtats i trajectòries, i proposa 3 intervencions prioritàries:
- Garantir més recursos on hi ha més complexitat: reducció asimètrica de ràtios i un màxim de quatre alumnes amb necessitats especials per professional especialista als centres complexos, incrementar les motxilles escolars a la pública, que els educadors formin part de l’estructura professional i augmentar el personal administratiu.
- Prioritzar la primària, quan s’adquireixen els hàbits i les competències per l’aprenentatge, per evitar que a la secundària es multipliquin els problemes. Assegurar bones competències lectores i d’escriptura, de matemàtiques i anglès, així com hàbits d’estudi o de planificació. Entre d’altres amb 2 – 3 hores setmanals de suport educatiu.
- Posar més facilitats per tal que més joves estudiïn després de l’ESO, amb 8.000 noves places d’FP bàsica, garantir una beca a tot l’alumnat d’FP i PFI en situació de pobresa o una activitat setmanal d’extraescolars.
Relacionat: Comprensió lectora: l’assignatura pendent
També el recent informe de l’OCDE encarregat pel Govern mostrava que cada vegada més alumnes acaben l’etapa obligatòria sense les competències necessàries per continuar aprenent amb garanties i, alhora, que Catalunya té poc alumnat en els nivells alts.
