Entre el 2015 i el 2022 van caure els resultats educatius a escala global. A Catalunya, els resultats a les proves PISA de comprensió lectora, matemàtiques o ciències van baixar entre 30 i 40 punts, prop d’un curs acadèmic.
Ho detalla l’Anuari de l’Educació 2026, que constata com s’ha cronificat l’alumnat amb baix nivell de competències. Darrere d’aquests mals resultats hi ha la incapacitat per corregir les creixents desigualtats socials i educatives.
La davallada de resultats no va ser exclusiva de casa nostra, però el sistema educatiu català destaca per la fluixa resposta que ha donat a la caiguda. Mentre Estònia, Irlanda, Finlàndia o el Quebec s’han recuperat a partir del suport a l’alumnat més vulnerable, a casa nostra el percentatge d’infants i joves amb baix nivell de competències ha augmentat en més de 10 punts.
Actualment, tant en matemàtiques com en comprensió lectora, l’alumnat català puntua per sota de la mitjana espanyola i de l’europea, sobretot a primària.
Els problemes comencen a primària
A primària, amb dades del 2025, un 15,8% de l’alumnat es troba als nivells baixos en català i un 17,5% en matemàtiques. Al 2021 eren el 12,3% i el 14,9% respectivament.
De fet, partint de les proves anuals de final d’etapa del Departament d’Educació, l’alumnat català no ha millorat sensiblement en cap de les competències bàsiques des del 2013, quan van començar les avaluacions.
Al costat d’això, l’anàlisi de cohorts mostra que partir de baixos nivells a primària incrementa molt la probabilitat de patir aquests mateixos nivells a l’ESO. Sobretot en el cas de matemàtiques (el 80% de l’alumnat en nivells baixos a 6è de primària ho està també a 4t d’ESO) i l’anglès (72%).
El nivell de matemàtiques baixa quan avança l’escolarització
Per matèries, les matemàtiques han patit caigudes significatives: Dels 76,3 punts del 2013 als 70,4 del 2025 (amb un pic de 81 punts al 2014). En la resta d’anys, la puntuació mitjana ha anat baixant cada any.
De fet, a secundària les matemàtiques se situen uns 10 punts per sota de les puntuacions de 6è (només van assolir els 70 punts l’any 2017). L’evolució entre 6è de primària i 4t d’ESO a les puntuacions en matemàtiques confirma aquesta baixada de rendiment: el 80% de l’alumnat amb nivell baix a 6è continua amb baix nivell a 4t d’ESO, el 52% que té rendiment mitjà empitjora i només el 46% de l’alumnat amb un rendiment alt a 6è el manté a 4t d’ESO.
Els resultats de llengua es mantenen durant l’ESO
En l’evolució de les puntuacions de 4t d’ESO, es veu com les llengües s’han mogut en el mateix rang de puntuacions mitjanes que a 6è, entre 70 i 80 punts. El darrer curs el català ha millorat lleugerament, mentre que el castellà i l’anglès han retrocedit.
En comprensió lectora, la majoria de l’alumnat amb un rendiment mitjà o baix millora després de l’ESO. El 52% de l’alumnat de rendiment mitjà a 6è el té alt a 4t, i el 78% del que el té baix passa a tenir-lo mitjà o alt. Alhora, pràcticament el 80% del que tenia un rendiment alt a 6è el manté a 4t d’ESO.
Els resultats educatius estan marcats per greus desigualtats
La magnitud de les desigualtats es constata a les proves PISA. Al 2022, els resultats dels alumnes de les famílies més pobres estaven l’equivalent a uns tres cursos per sota dels de les més riques, una diferència molt per sobre la de l’OCDE.
Entre uns i altres alumnes hi ha entre 80 i 90 punts de diferència. Catalunya manté una diferència inferior a la mitjana europea, que està per sobre els 100 en la majoria d’edicions, però amb un augment més gran del que ha viscut l’estat espanyol o la Unió Europea entre el 2018 i el 2022. Les diferències han crescut 15 punts, tres vegades més.
Un volum molt alt d’alumnat amb baixos resultats
L’Anuari constata que el sistema educatiu català ara mateix no demostra capacitat per revertir les bosses de mals resultats que altres països sí que han aconseguit reduir.
L’augment de més de 10 punts percentuals de l’alumnat amb baix nivell de competències que il·lustra PISA, també es reflecteix a les proves PIRLS de comprensió lectora i TIMSS de matemàtiques i ciències. Entre el 2016 i el 2021, mentre la puntuació de comprensió lectora va baixar dels 522 als 507 punts, el percentatge d’alumnat amb nivell baix va créixer del 23,6 % al 30,4 %. A matemàtiques, mentre baixava 10 punts (dels 494 als 489) l’alumnat amb nivell baix pujava del 38% al 42%, entre 2019 i 2023.
Diferències de resultats en funció del centre, sobretot en anglès
Per centres, la tendència també es manté: Des del 2015 s’han mantingut les diferències de rendiment entre els centres d’alta i baixa complexitat, amb un cert increment el darrer any, entre 2024 i 2025.
A l’ESO, per exemple, les proves catalanes de competències bàsiques constaten que entre el 2015 i el 2025 s’han mantingut les diferències per complexitat del centre i el darrer any semblen haver augmentat. Només han baixat més clarament en anglès, 5,6 punts menys, però tot i així encara hi ha 17,4 punts de diferència en els resultats en funció de la complexitat del centre. A més a més, els darrers cursos torna a créixer.
A 6è de primària tampoc no s’han reduït les diferències de resultats entre centres. La llengua catalana és una de les matèries amb més diferències després de l’anglès.
