Mercè Terès
Parlem amb la Nerea Guisasola, voluntària del programa Lecxit d’Equitat.org a la Biblioteca d’Olot, sobre lectura, acompanyament i el valor de compartir una hora a la setmana amb un infant.
La Nerea va arribar al programa a través d’una publicació d’Olot Cultura i de la biblioteca, i de seguida hi va trobar una proposta que encaixava amb les seves ganes de fer voluntariat. Per a ella, Lecxit no és només un espai per practicar la lectura, és una oportunitat per descobrir llibres, conversar, guanyar confiança i transformar la biblioteca en un lloc proper, viu i ple de possibilitats.
“Per mi, l’èxit de Lecxit és que s’ho passin bé llegint”
Què et va fer sumar-te a Lecxit?
Sempre m’ha agradat llegir i tenia ganes de tornar a fer voluntariat. Per una banda, jo sempre havia estat vinculada a un casal quan era més jove i havia participat en diversos projectes de voluntariat. Per l’altra, gràcies als meus pares m’encanta llegir. De petita devorava els llibres. Però ara, de més gran, amb les responsabilitats, el temps es redueix molt… i em va coincidir també amb un moment en què jo notava que, per la feina i pel ritme del dia a dia, ja no hi dedicava tant de temps.
Quan vaig descobrir Lecxit tot em va encaixar molt: era una hora a la setmana, en un horari viable, i em permetia aportar alguna cosa d’una manera molt concreta. Em sembla una fórmula molt ben pensada, perquè és un compromís assumible, però alhora molt important.
- Relacionat: Què és i com pots fer Lecxit?
Quan vas començar les sessions, et va sorprendre alguna cosa?
Al principi pensava que potser m’hi trobararia infants amb dificultats i que hauria de buscar tècniques per arribar-hi. Però no va ser el meu cas. Em vaig topar més amb una qüestió d’atenció, o que saltaven les paraules perquè volien anar més ràpid. Amb el ritme que portem avui dia, és bastant normal.
Així, em vaig focalitzar molt en una altra cosa: que entenguessin que la lectura pot ser una gran font de diversió. Per mi, si aquell dia sortien pensant que llegir podia ser divertit, ja era un èxit assolit. A partir d’aquí, cadascú va fent el seu camí.
“Lecxit és una porta d’entrada a la vida de la biblioteca perquè els infants vegin que no és un espai de silenci absolut, sinó de moltes possibilitats”
Com creus que ajudes a trencar aquesta idea més rígida de la lectura?
Intentant que la sessió no sembli una classe. A vegades no ens asseiem a una taula, sinó a terra, amb coixins, i també passegem per la biblioteca, mirem què hi ha, descobrim llibres il·lustrats, còmics, novetats o racons que potser no coneixen.
Volia que veiessin que la biblioteca no era només un lloc de silenci absolut, sinó un espai amb moltes possibilitats. Que vegin la biblioteca com un lloc guai on poden trobar llibres, però també activitats, tallers, altres infants i moltes maneres diferents d’apropar-se a la lectura. A la nostra generació això no sempre ho teníem tan present.
Així, la biblioteca juga un paper important.
Molt. L’equip de la biblioteca facilita molt les coses: recomana llibres, ajuda a buscar lectures que poden encaixar amb cada infant, prepara recursos i acompanya molt bé les persones voluntàries.
També és molt valuós que els infants vegin la biblioteca com un espai on passen coses. Lecxit acaba sent també una porta d’entrada a la vida de la biblioteca.
Quin tipus d’activitats feu durant les sessions? Recordes algun moment especial?
A mi m’agrada molt incorporar elements creatius. Amb una de les nenes vam fer el “coet de les paraules”. Cada dia triàvem una paraula que ens agradava, que havíem après o que havia sortit de la lectura, i la guardàvem dins del coet.
També fem jocs de paraules, activitats amb altres voluntàries i petites dinàmiques per acabar la sessió d’una manera més lúdica. Tot està vinculat a la lectura, però des d’un lloc més proper i motivador.
“No tot depèn de tu, però és molt potent veure que allò que fas una hora a la setmana pot tenir algun impacte”
Has notat una evolució en els infants al llarg del cursos?
Sí, però sovint no és una evolució tan vinculada a com llegeixen, sinó que té més a veure amb la confiança, la comoditat o tenir més ganes de participar. A vegades són les famílies qui t’ho expliquen, que el nen o nena està més còmode o que se sent més segur, fins i tot a l’escola!
Jo potser no ho notava tant en el dia a dia, però la mare d’una de les nenes em va explicar que estava molt contenta perquè la veia molt més còmoda, més segura, que ho entenia millor tot i que venia al Lecxit amb més il·lusió. Quan una mare et diu això, penses: “Uau, que guai haver pogut contribuir-hi, encara que sigui una mica”.
És molt potent veure que allò que fas una hora a la setmana pot tenir algun impacte. No tot depèn de tu, evidentment, hi ha el creixement de l’infant, la família, l’escola, molts factors…. però saber que hi has pogut posar un granet de sorra emociona.
“Lecxit m’ha fet reconnectar amb la lectura, no només amb llegir jo, sinó amb la mirada que tenia quan era petita”
Com ha canviat el teu vincle amb les nenes que has acompanyat?
Hem creat un vincle molt bonic. Elles se senten acompanyades i tu també reps moltíssim. No es tracta només de venir a llegir, sinó de compartir una estona, escoltar, parlar, descobrir interessos… en fi, construir una relació de confiança.
Jo tinc una germana gran, però no n’he tingut de petita. Per mi, amb elles he generat una mica aquest vincle que s’ha quedat allà, com el de dues germanes petites.
- Relacionat: Ensenyar a voler llegir, el gran repte compartit
Què t’ha aportat Lecxit a tu?
Sobretot temps i presència. Avui dia costa molt trobar un espai per llegir, per estar concentrada, per no tenir el mòbil, per no estar pendent de mil inputs… I durant l’hora de Lecxit jo estava allà al 100%. No hi havia res més.
M’ha fet reconnectar amb la lectura, no només amb llegir jo, sinó amb la mirada que tenia quan era petita. Veure llibres il·lustrats, descobrir contes nous, recordar lectures que havia fet de més jove… Tot això m’ha remogut coses boniques i m’ha donat idees. Per exemple, he descobert llibres que després he regalat als meus nebots, perquè pensava: això els pot agradar.
“Lecxit és intercanvi”
Així, el voluntariat també és un espai per a tu…
Sí. Evidentment, no és l’objectiu principal, però hi ha un retorn. Jo crec que és una gran oportunitat per reconnectar amb tu mateixa, dedicar temps a algú altre i posar un granet de sorra a la societat.
Per a gent jove, o mínimament jove, crec que això és molt important: trobar una manera pràctica, directa i assumible de sumar. No cal venir de l’àmbit educatiu, el més important és tenir ganes d’acompanyar, de ser-hi, de pensar com pots arribar a aquell infant i de fer que la lectura sigui una experiència positiva.
Per mi, l’objectiu era molt clar: que tinguessin il·lusió, ganes i curiositat per llegir. Que arribessin i diguessin: “Que guai, tinc ganes de llegir aquest llibre” o “m’interessa aquest perquè m’agrada la portada”.
Com resumiries Lecxit en una frase?
Diria que Lecxit és intercanvi. És molt genèric, però crec que ho resumeix bé. Hi ha un intercanvi entre l’infant i la persona voluntària, entre generacions, entre maneres de mirar la lectura, entre el que tu dones i el que reps. Tu penses que ajudaràs, i ajudes, però també aprens, reconnectes i descobreixes molt.
