Laia Vicenç
El nivell i l’hàbit lector dels infants i joves a Catalunya preocupa cada vegada més. La davallada significativa de la comprensió lectora, l’ús intensiu de pantalles, les desigualtats socials o la manca de temps lector influeixen en aquesta situació. Per revertir-la, cal una acció conjunta d’escola, famílies, biblioteques i, en general, tota la comunitat, per situar la lectura al lloc que li correspon. Amb aquest objectiu, i en el marc del programa Lecxit de la fundació Equitat.org, vam celebrar la jornada “Ara ho entenc més”, amb docents, bibliotecàries, famílies i altres professionals, per sumar coneixement i pràctica, promoure la lectura i garantir que les famílies són agents del canvi i puguin ensenyar a voler llegir.
Els participants a la jornada van assistir a tallers pràctics sobre aprendre a llegir, nous universos lectors o com ensenyar poesia als infants. La filòloga catalana Anna Llauradó, autora de l’informe d’Equitat.org “La comprensió lectora, una assignatura pendent”, va aportar la part més teòrica. Segons va dir, la comprensió lectora depèn sobretot de dos factors: la lectura de paraules (descodificació) i la comprensió oral, totes dues imprescindibles i alhora complementàries. Aquestes dues àrees es basen en fonaments com la consciència fonològica, el coneixement de l’alfabet, el vocabulari, la sintaxi… Per tot plegat, Llauradó va apuntar que és important exposar els infants a textos rics i variats i ajudar-los a identificar les idees principals dels textos, i va assegurar que la lectura és responsabilitat de totes les àrees curriculars i de tots els entorns dels nens i nenes. “Encara que aprenguin a llegir a l’escola, la família hi té un paper determinant”, va assegurar, reivindicant la importància de tenir una actitud positiva i persistent davant les dificultats per llegir per motivar els infants a voler llegir.
“Quan els infants creixen en contextos on es valora la lectura, és més probable que construeixin una autoeficàcia positiva i estiguin més implicats i siguin més persistents amb els llibres”
Precisament, despertar la curiositat pels llibres va ser l’eix vertebrador del taller impartit per Evelyn Aixalà, magíster en teoria literària i literatura comparada i experta en animació a la lectura. “No sé com ensenyar a llegir, però sí com ensenyar a voler llegir”, va dir. L’escola i les biblioteques tenen un paper important en aquest procés, però Aixalà va apel·lar a la “responsabilitat social” per fomentar la lectura, fixant-se especialment en la implicació de les famílies. Per això, va animar els participants (la majoria d’ells mestres i bibliotecàries) a elaborar un decàleg d’accions per convertir les famílies en agents del canvi.
Entre les idees que van sorgir destaquen disposar de llibres atractius a casa i crear espais tranquils on llegir sigui un plaer, respectar els interessos dels infants, predicar amb l’exemple, dedicar temps de qualitat per llegir en família, crear vincles amb els infants més petits a través de la oralitat (cançons, llegir contes en veu alta…) o escollir conjuntament els temes de lectura o els llibres. Implicar les famílies en la vida lectora dels infants, va sentenciar Aixalà, té efectes positius a llarg termini tant per als nens i nenes com per al conjunt de la societat.
“Les famílies han de creure’s que són un agent de canvi i que amb la lectura estan contribuint a un millor futur per als seus fills: necessiten tenir llibres atractius i escoltar els seus gustos”
Per aprofundir en fomentar l’atenció activa dels menors i també la oralitat valia la pena el taller de poesia d’Andreu Galan, mestre i autor de diversos llibres de poemes, tota una oda a jugar amb el ritme, la musicalitat i la gestualitat dels poemes per despertar la creativitat dels menuts (i dels adults). Amb recursos pràctics, Galan va animar els participants a incorporar poemes de manera quotidiana a l’aula, amb idees com treballar poemes amb rima per facilitar-ne la memorització, el joc d’escoltar amb la boca (repetir mentalment un text mentre s’escolta), utilitzar bases de hip hop per jugar amb la mètrica i el ritme, treballar la dicció amb embarbussaments, treballar haikus amb expressió corporal o jugar amb les cançons i jocs tradicionals. Segons Galan, la poesia no és avorrida, sinó una porta oberta a la imaginació i la llibertat.
“Desterrem ja el mite que la poesia és avorrida! Avorrit és qui no la vol conèixer!”
També en la línia de connectar amb els joves, i alhora d’ampliar els seus referents literaris i satisfer els seus interessos reals, Gisela Ruiz, directora de la Biblioteca de Lloret de Mar, va impartir un taller pràctic amb orientacions per fer arribar la literatura als joves. Segons va dir, el més important és conèixer el grup o les persones sobre les quals es vol actuar: quins referents culturals tenen, quins llibres han llegit, d’on treuen els llibres, on llegeixen… i també quina és la seva autoimatge lectora, per saber “què creuen que són capaços de llegir”. Alhora, és imprescindible conèixer molt bé els llibres que els volem recomanar, i va fer una crida a que siguin “obres que ens vinculen amb l’aprenentatge”. Ruiz va mostrar un dels tallers que van impartir a la biblioteca per a un grup d’alumnes de PFI, joves sense el títol de l’ESO, amb l’objectiu d’ampliar el seu univers literari i despertar-los la curiositat pels llibres i les històries. A través de jocs de taula i llibres de tota mena, els van presentar obres amb diferents codis narratius, veus narratives, nous referents literaris, estructures narratives diferents i llibres amb sentits o significats diversos. Un munt de recomanacions per obrir la mirada a un món “difícil” en aquestes edats.
“Hem de saber quina autoimatge lectora tenen els joves per saber què creuen que són capaços de llegir”
De fet, la jornada havia començat amb una xerrada inaugural a càrrec d’Andrea Gumes, periodista i divulgadora cultural, en què va reflexionar sobre el sentit de llegir i com els llibres han construït la seva mirada sobre el món des que era ben petita. La periodista va reivindicar la importància de tenir “una bona guia i bones recomanacions” durant tota la vida. Segons va dir, “llegir ens fa sentir acompanyats” i, malgrat que és un acte individual, alhora “és un contacte amb el món exterior”, que acaba sent col·lectiu. “El que més m’agrada és ampliar la lectura amb les converses de després”, va argumentar, i va afirmar que els llibres són un gran antídot contra la soledat, la confusió i la ignorància: “El que trobo a faltar a la vida real, ho acabo trobant entre les pàgines dels llibres”.
Una jornada de conscienciació sobre l’enorme repte de convertir infants i joves en lectors. Despertar el gust, l’interès i l’hàbit per la lectura és una responsabilitat col·lectiva que pot transformar el futur de la nostra societat i que només s’aconseguirà, es va concloure, amb la implicació conjunta de famílies, escoles, biblioteques i en general tota la comunitat educativa.
