Maricel Forn, periodista
Són les cinc de la tarda quan, en les poques escoles que fan sisena hora, sona la música anunciant el final de la jornada escolar. El camí de sortida s’omple d’infants corrent, amb una rapidesa pròpia de qui té xinxetes a les sabates, per anar a les activitats extraescolars, al parc o bé a casa.
Aquesta banda sonora, per a alguns felicitat anunciada, és també per a molts el final per aquell dia del seu contacte amb el català. Ara, molts dels alumnes que han passat hores aprenent en català passaran a jugar en alguna de les més de 300 llengües que es parlen a Catalunya.
L’escola ha estat durant les darreres dècades–sobretot en l’època de la primera aplicació del Programa d’Immersió Lingüística, a principis dels anys vuitanta,– pal de paller en la lluita contra la segregació lingüística, en favor de la llengua catalana i de la igualtat d’oportunitats entre l’alumnat.
Ara bé, amb nous reptes, calen noves eines i l’escola no pot ser l’últim bastió que treballi per fomentar el català i nous parlants.
Un estudi recent de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) conclou que el 75% dels joves de Barcelona només utilitza el castellà en el seu temps d’oci i de pràctica esportiva. L’escola té un rol fonamental en l’aprenentatge i l’ús del català. Per a molts infants i joves provinents de contextos vulnerables, com ara moltes famílies migrades o en situació de risc d’exclusió social, el temps d’escola esdevé l’únic moment del dia en què parlar-lo.
Però si a l’escola se la fa l’única responsable del seu ús social es condemna la llengua a ser percebuda com una eina purament acadèmica o institucional. Costa molt que esdevingui dins l’imaginari col·lectiu un idioma amb el qual jugar, fer safareig, mirar vídeos o aprendre noves aficions.
Les extraescolars, aliades del català
La realitat és, però, que almenys un 20% de l’alumnat no té contacte amb el català fora de l’escola. Per tant, per a aquests infants les extraescolars són l’únic espai on poder adquirir un registre col·loquial de la llengua. A més a més, 140.000 infants i adolescents de Catalunya no fan cap activitat extraescolar. Aquesta mancança a la llarga es pot traduir en desigualtats per accedir a futurs estudis o feines.
Els infants que no poden accedir a extraescolars són en bona mesura els que fora de l’escola tenen menys contacte amb el català. Davant de noves realitats, calen noves estratègies. Garantir activitats extraescolars accessibles, diverses i en català no només permet millorar l’ús informal de la llengua, i per tant un millor aprenentatge, sinó també trencar barreres, evitar la segregació lingüística i revitalitzar-ne l’ús social. Universalitzar les activitats educatives més enllà de l’escola és també una política en favor de la promoció del català i per guanyar nous parlants.
“Les extraescolars i el lleure fan de pont per traspassar la llengua de l’àmbit acadèmic a la vida quotidiana”
La doctora en sociologia i cap de projectes de la Fundació Bofill Elena Sintes apunta com les activitats extraescolars i de lleure tenen un paper crític i estratègic, actuant com a pont per traspassar la llengua de l’àmbit purament acadèmic a la vida quotidiana. Sintes assenyala com “el català ha adquirit una percepció acadèmica, en part perquè està molt vinculat als assoliments de competències i de notes”.
D’aquesta manera, “és molt important que hi hagi una presència social del català en entorns que no siguin estrictament escolars perquè passi a ser una llengua de vida, de cohesió, de vincle i de joc”, assegura la sociòloga. De fet, l’estudi de l’IEC constata que els entrenadors i monitors actuen com a referents lingüístics i per això recomana crear hàbits lingüístics a l’inici de curs.
Aquesta mateixa visió manté la directora de l’Aliança Educació 360 Maria Truñó: “el lleure ofereix l’oportunitat de viure el català en contextos de normalitat, joc i amistat, fent-lo servir per a activitats informals com fer un rap, un tik tok o fer teatre”. Amb més de 300 associacions i institucions, Educació 360 treballa per crear un ecosistema educatiu a cada municipi que ofereixi oportunitats de lleure en català més enllà de l’escola.
Si el català a les aules ara mateix ja es troba en una situació de retrocés, a l’estiu sovint “s’alimenta d’aire”, tal com apunta Marta López, educadora social i directora del programa Lecxit. Campanyes com “Guanyem un estiu lector” promouen que tots els infants tinguin contacte amb la lectura i el català durant les vacances, independent del seu origen o context social.
Així, la guia “Com promoure la lectura a les activitats d’estiu” ofereix alguns recursos útils per a monitors i professionals del lleure. “M’encantava explicar el conte abans d’anar a dormir, que era una història que m’inventava i que anava fent avançar en funció del que passava durant el dia. Generar intriga per saber què passarà en el capítol de l’endemà era un gran ganxo per tenir-los motivats”, hi explica un ex cap del cau. “Als equips sempre hi ha algú a qui li agrada narrar històries i potser podria ser un càrrec de colònies, igual que el de farmaciola o d’intendència”.
Garantir extraescolars en català i que siguin de caràcter popular és apostar per polítiques fermes a l’hora d’evitar una esquerda social entre els infants que sí que poden accedir a activitats de lleure en català i els que no, i que, per tant, tenen menys possibilitats de desenvolupar-se plenament en ambdues llengües.
Les beques menjador tenen un impacte positiu en els resultats de català
L’espai de migdia és també un bon exponent d’aquesta realitat. Ofereix oportunitats quotidianes i reals d’ús de la llengua en un entorn que és molt educatiu però no estrictament acadèmic.
De fet, és revelador l’impacte positiu que tenen les beques menjador en els resultats acadèmics del català. Un estudi dut a terme per la Universitat de Girona exemplifica com els alumnes que reben una beca menjador obtenen millors notes en les proves de competències bàsiques de català que aquells infants que, tenint necessitats similars, no les obtenen. Curiosament, tot i que s’observen millores en altres matèries, els resultats són estadísticament significatius en el cas del català.
Amb les beques els alumnes passen més temps a l’escola i socialitzen i interactuen més amb companys que parlen català habitualment. Aquest intercanvi permet que pugui millorar la competència lingüística en català dels infants en situació de vulnerabilitat.
“Els monitors, entrenadors i mentors joves actuen com a referents de proximitat”
D’aquesta guia se’n poden extreure moltes conclusions, una de les assenyalades per l’educadora Marta López és que, a diferència de la relació jeràrquica que es pot establir entre docents i infants, «els monitors, entrenadors i mentors joves actuen com a referents de proximitat, fent que el vincle emocional que es generi en aquests espais de confiança faciliti que els joves s’animin a parlar la llengua sense por al prejudici».
“Em pensava que el català era una llengua només per la feina i l’escola”
En Max i l’Helena fa dos anys que participen en el programa Mentora d’Equitat.org, que promou trobades entre un voluntari i un alumne d’ESO per prevenir l’abandonament escolar. Les experiències dels participants en les mentories testimonien com gràcies a trobar espais on fer ús del català en un context més informal en Max ha millorat la fluïdesa en la llengua i ha trencat barreres amb el català.
«Abans d’entrar al programa pensava que el català era una llengua només per “la feina i l’escola”, no coneixia ningú que el parlés», explica en Max, qui afegeix com a través de Mentora ha passat a fer-lo servir en espais de normalitat i lleure, com ara passejant per la natura amb l’Helena, anant al cinema o a veure les llums de Nadal.
En Max va mudar-se de Barcelona a Terrassa cap a l’any 2021 i ara l’Helena li ensenya la ciutat «perquè vull que se l’estimi». El jove confessa que gaudeix molt del temps que passen junts i que no només li ha servit per millorar el català, sinó també per aprendre coses de la seva ciutat, que després pot ensenyar als amics.
“És tan senzill com que el que transforma és la relació humana”, resumeix la directora de Mentora, la sociòloga especialitzada en educació i cultura Mar Avendaño. “Sense vincle no hi pot haver educació: és en l’espai segur que ofereix la mentoria on els i les joves se senten vistos, reconeguts i capaços i poden expressar-se sense por ni vergonya. Així, es construeix una relació diferent amb el català: deixa de ser només una llengua d’escola.”
La segregació escolar limita l’ús social del català
A aquesta realitat cal sumar-hi el problema de la segregació escolar, que a Catalunya, amb un 17% de les escoles segregades, és de les més altes de la Unió Europea. Que l’alumnat d’una escola no sigui del tot representatiu de la realitat del lloc on es troba no és només un problema educatiu i social, també és un problema pel normal desenvolupament de la llengua.
L’Anuari de l’Educació 2024 de la Fundació Bofill recull que, malgrat disposar d’un model lingüístic unitari, Catalunya té una segregació de l’alumnat catalanoparlant relativament més alta que la resta de comunitats amb llengües cooficials: els estudiants catalanoparlants interactuen en més de la meitat dels casos, el 55 %, amb altres estudiants catalanoparlants, mentre que en un 45% ho fa amb parlants d’altres llengües.
Separar l’alumnat segons l’origen, la llengua o la ideologia de les seves famílies, implica negar-los l’oportunitat d’aprendre i relacionar-se com a iguals amb infants de diferents procedències, accents i situacions socials. Un greu perjudici per la igualtat d’oportunitats, la cohesió social i, per tant, també per l’ús normal de la llengua catalana i l’increment de nous parlants.
Per exemple a l’hora de triar escola, com explica la sociòloga Eulàlia Formiguera, participant de la campanya Aquí comença tot, “com a famílies fem tries molt micro que tenen conseqüències més macro” i que poden comportar “una societat més dividida i segregada, amb un impacte social molt bèstia”.
Així, en l’àmbit estrictament escolar, i com conclou l’informe Escola, llengua i equitat educativa a Catalunya, és indispensable continuar garantint un model inclusiu d’escola, que eviti la separació dels estudiants en funció del seu origen i llengua inicial i asseguri la posició del català com a llengua vehicular central i de referència. És així com es pot assolir l’objectiu que tots els infants i joves, al marge de la llengua que parlin a casa, tinguin una competència plena en català.
Alhora, que la llengua continuï viva més enllà de les cinc de la tarda passa per garantir que tots els infants i joves puguin relacionar-s’hi; és a dir, per garantir ofertes de lleure, sense pressió acadèmica i amb referents joves, populars i, per descomptat, en català.
