Laia Orozco
El Govern de Catalunya ha anunciat la publicació d’unes orientacions per a l’ús de la intel·ligència artificial als centres, en què es recomana la prohibició de l’ús de les eines d’IA de propòsit general (no pensades per entorns educatius) entre els menors de 14 anys. I en restringeix els usos entre els 14 i els 18 anys, sota autorització tutorial.
Regular és necessari, però prohibir no resol el problema. La IA ha penetrat en la vida dels infants i adolescents sense demanar permís i, per tant, cal un lideratge públic davant d’aquest repte social. Però hem d’anar més enllà de la prohibició.
La IA ja forma part de la vida del 95% dels estudiants de Catalunya. Hem d’anar més enllà de la prohibició.
Cal encarar el gran repte educatiu. L’impacte de l’ús de la intel·ligència artificial a l’escola és el principal repte digital del que portem de segle i no podem continuar ajornant-lo. La IA ja forma part de la vida del 95% dels estudiants de Catalunya, i una prohibició corre el risc de no poder-se fer efectiva. Cal anar més enllà i definir què volem com a país més enllà de la prohibició perquè la línia pedagògica la marqui el Departament i no Google.
La intel·ligència artificial no és una eina més. Ja és present en l’oci, en els canals per a informar-se, en la cerca d’ajut emocional, i també, com a suport a l’estudi. Davant d’aquesta realitat, necessitem pautes per entendre-la i qüestionar-la, límits que protegeixin el benestar dels infants i adolescents i un sistema educatiu que garanteixi que la tecnologia no acabi substituint processos essencials d’aprenentatge.
La prohibició delega el pes a l’entorn familiar. La falta d’una educació específica per a la comprensió de la IA trasllada aquesta tasca en la capacitat d’acompanyament fora l’escola. En un país amb un 36,5% de pobresa infantil, no es pot dipositar tot el pes en les famílies. Tenim prou dades com per a assegurar que les grans bretxes en competències digitals al país són causades per la desigualtat socioeconòmica creixent.
Cal anar més enllà de saber com s’han fet els deures. És urgent formar l’alumnat en un pensament crític perquè puguin interactuar i desenvolupar-se també en els espais digitals. I per fer-ho calen orientacions clares pel professorat que donin suport a la seva tasca pedagògica. L’actual prohibició, però, corre el risc de relegar el rol del professorat en una mera tasca d’aprovació d’usos de tecnologia digital o de vigilants, afegint, a més, tràmits burocràtics.
Per això, des d’Equitat.org hem impulsat una Agenda per a una educació digital crítica a Catalunya, elaborada amb un procés amb la participació de 45 entitats del territori, centres d’investigació en intel·ligència artificial, entitats del tercer sector, representants docents, instituts i escoles.
Relacionat: Governar la digitalització educativa. Models de polítiques pioneres que estan obrint camí
L’objectiu és precisament abordar com governar la tecnologia en l’àmbit educatiu i, especialment, com respondre a la penetració creixent de la intel·ligència artificial.
Algunes de les mesures que s’hi defineixen són:
1- Establir un protocol d’ús ètic i pedagògic de la IA
El professorat necessita pautes i guies clares sobre com i quan utilitzar la intel·ligència artificial amb finalitats educatives. Calen directives i orientacions sobre usos ètics i pedagògics que donin suport a la tasca docent i acompanyin l’establiment de criteris compartits. Aquests criteris haurien d’estar integrats en l’Estratègia Digital de cada centre, perquè l’ús de la IA no depengui únicament de la iniciativa individual de cada docent.
2- Actualitzar el currículum amb una educació digital crítica
Cal educar a l’alumnat en una comprensió crítica de la intel·ligència artificial. Cada vegada hi haurà més eines que empraran la intel·ligència artificial i que seran utilitzades pels més joves. El professorat no podrà estar al dia de totes les noves tecnologies, però podrà acompanyar en aquelles competències clau que facilitin que l’alumnat realitzi una interacció crítica, segura i informada en favor del seu aprenentatge. La comprensió i interacció amb la intel·ligència artificial ha d’anar adequada a cada etapa educativa.
3- Liderar un pla de xoc contra la desinformació als centres
La principal font d’informació dels joves és a través d’eines digitals. Al mateix temps, la comprensió de la intel·ligència artificial i la informació que en dona va directament vinculada a la comprensió lectora i informacional. Actualment, tan sols un 10% de l’alumnat verifica la informació online. Per tant, cal una aposta per a alfabetitzar als infants i adolescents en la comprensió i verificació de la informació online.
4- Definir un pla de benestar digital per a famílies
Sabem que els usos més problemàtics amb la IA es generen quan no hi ha la supervisió i acompanyament adult. La seva prohibició en l’entorn escolar delega aquest acompanyament en l’entorn familiar i, per tant, és on més desigualtats es concentren. Cal un pla que doni eines a les famílies perquè acompanyin amb criteri crític en l’entorn digital. Si no s’ofereix acompanyament a les famílies, les prohibicions seguiran incrementant les bretxes socials a Catalunya.
5- Auditar i certificar la tecnologia digital educativa
Cal protegir les aules de tecnologia IA extractivista. I establir límits clars sobre quines són aquelles tecnologies que s’utilitzaran des dels centres educatius que assegurin el benestar digital dels infants, no discriminin, i en facin un ús comercial de les dades de l’alumnat de Catalunya. I per això és imprescindible establir paràmetres clars sobre la tecnologia educativa en IA que entra a les aules.
Relacionat: 45 entitats socials reclamen una estratègia per l’educació digital a Catalunya
