-
Reivindiquen un marc regulador que asseguri l’ús ètic, crític i educatiu de la tecnologia. Proposen entre d’altres un pla de xoc contra la desinformació, un protocol per l’ús de la IA i un pla digital per al benestar docent.
-
“Governar la digitalització educativa” ha reunit referents internacionals en alfabetització mediàtica, intel·ligència artificial i acompanyament digital.
-
Si vols sumar la teva veu a aquesta xarxa compartida escriu a lorozco@equitat.org.
Mig centenar d’entitats socials, educatives, culturals, de recerca i d’infància i joventut han reclamat aquest dimarts una educació digital que garanteixi els drets, el benestar i el sentit crític.
L’acte “Governar la digitalització educativa” ha culminat tres mesos de treball, liderat per la fundació Equitat.org. Agents educatius, institucions i experts han analitzat els efectes de l’ús inadequat i la regulació insuficient de la tecnologia i les principals polítiques internacionals i els aprenentatges que se’n poden extreure pel context català.
Ho han fet amb una primera proposta per posar les bases d’una política educativa digital. Una estratègia que no només respongui als reptes de la digitalització, sinó que sigui capaç de governar-la per garantir que la tecnologia és una eina d’oportunitats i no de desigualtats.
Per fer-ho possible, contempla un marc normatiu que protegeixi els drets digitals dels infants i els adolescents, asseguri la privacitat, la seguretat de les dades i un disseny responsable i ètic de la tecnologia educativa. Per exemple amb la certificació de la tecnologia digital, la supervisió humana obligatòria o la prohibició de dades biomètriques de l’alumnat.
També incloure el pensament crític al currículum digital i actualitzar-lo perquè doti de prou eines per actuar amb responsabilitat, amb un nivell bàsic de pensament computacional i el foment de les vocacions STEAM. En el mateix sentit, defineix un pla de xoc contra la desinformació, un protocol d’ús ètic i pedagògic de la IA, directrius clares sobre l’ús de la tecnologia a l’aula i vincular cada centre educatiu amb un espai TIC de referència, per acompanyar les famílies i l’alumnat fora de l’horari escolar.
Preveu un Pla de benestar digital docent, amb un servei de suport especialitzat que proporcioni als professionals eines per gestionar la complexitat. També regular el dret a la desconnexió, canals de comunicació entre centre i famílies o prohibir la gravació de les classes sense consentiment. Al mateix temps, mesures de suport al docent, com consolidar i professionalitzar perfils especialitzats com els Cocobe, coordinadors digitals o mentors digitals, ben retribuïts, entre d’altres. També un pla formatiu digital docent que garanteixi una formació de qualitat i incorporar la competència digital docent com a requisit estructural en la formació inicial i contínua.
Igualment, planteja enfortir el paper de les famílies, amb un programa de prevenció sobre usos digitals saludables en la criança,Finalment, demanen prendre decisions a partir de l’avaluació, les dades i la recerca, tenint en compte que cal garantir criteris ètics, de transparència i la privacitat.
“Catalunya no està oferint les respostes que exigeix el repte digital”
L’acte ha posat de manifest les importants desigualtats digitals dels infants i joves catalans. Segons l’informe ICILS, tres de cada quatre adolescents no tenen prou habilitats per afrontar la desinformació, el 60% voldria reduir el seu temps de connexió, però no sap com fer-ho.
A més a més, mentre que amb 518 punts està al top 3 internacional en competències digitals, només per sota de Corea i la República Txeca, Catalunya també és el territori de l’estat espanyol amb més diferències en funció del nivell socioeconòmic o de gènere en aquestes competències. Tot plegat té efectes en la participació democràtica, els drets dels infants, l’autonomia, l’educació i el benestar.
Aquesta desigualtat es dona en un context de nous riscos associats a la digitalització, com l’excés de temps davant les pantalles, la hiperconnectivitat o la dependència tecnològica. També de la pèrdua de sobirania digital que pot comportar una gestió inadequada de la informació personal, amb conseqüències a llarg termini i especialment amb l’ús creixent de la intel·ligència artificial.
“Catalunya no està oferint les respostes que exigeix el repte digital”, ha explicat Héctor Gardó, referent de polítiques digitals d’Equitat.org. “Volem situar l’equitat digital al centre de les polítiques educatives en un moment especialment urgent”, ha afegit. Un punt d’inflexió per assegurar que l’ús de la tecnologia generi oportunitats educatives i estiguin al servei del benestar per a tothom.
Tres mesos de treball amb 45 entitats i 7 grups focals d’infants, docents i famílies
A partir de set grups focals amb infants, adolescents, docents i famílies d’arreu de Catalunya, s’ha identificat necessitats, preocupacions i oportunitats que han permès crear tres taules de treball. Les taules, centrades en intel·ligència artificial i pensament computacional, alfabetització mediàtica i benestar digital, s’han coordinat amb l’Institut d’Investigació en Intel·ligència Artificial (IIIA-CSIC), Verificat i l’Hospital Sant Joan de Déu i han comptat amb la participació de 36 entitats amb l’objectiu d’elaborar propostes col·lectives.
Durant aquest procés, docents i famílies han coincidit a assenyalar el “segrest de l’atenció” com un dels principals reptes, per la dificultat de gestionar uns entorns digitals dissenyats per captar la seva atenció, amb impactes en el benestar, el rendiment acadèmic i les relacions socials. Al mateix temps, ha permès identificar com infants i adolescents trenquen alguns tòpics i mostren una capacitat crítica en el consum de continguts. Han reclamat més control i transparència en el funcionament de les plataformes.
Participació de referents de polítiques digitals internacionals
L’elaboració de propostes per a una política educativa digital catalana ha comptat amb la participació de referents internacionals en l’àmbit de l’alfabetització mediàtica, intel·ligència artificial, transformació educativa i acompanyament digital familiar, que també han assistit a l’acte.
L’exdirector d’un institut públic de Hèlsinki, Kari Kivinen, responsable de divulgació educativa de l’Observatori de la Oficina de Propietat Intel·lectual de la Unió Europea, ha assegurat que el moment actual “és una bona oportunitat per incloure al currículum pensament crític, per protegir infants i donar-los eines en l’entorn digital”. La canadenca Kate Arthur, fundadora de Digital Moment i referent en IA, ha reivindicat l’ètica digital, de la que és referent Canadà, ha reconegut que els canvis de lideratges sovint amenacen les prioritats. Fent el paral·lelisme amb el context català, també ha compartit la necessitat de protegir el valor multicultural i multilingüístic en la integració de la IA.
La professora en didàctica de la IA a la universitat de Tallinn, a Estònia, Janika Leoste ha reivindicat la necessitat de continuar impulsant l’aprenentatge digital, i el desenvolupament professional, que inclou les competències en IA. “Un mateix accés no garanteix igualtat i pot ampliar diferències”, ha explicat. Finalment, Vicki Shotbolt, fundadora i CEO de Parent Zone, ha explicat que al Regne Unit hi ha una agenda molt restrictiva de l’accés digital, mentre que hi ha una adopció molt agressiva de la IA “continueu actuant amb el que creieu amb esperança”.
Participació institucional
L’acte ha comptat també amb una participació institucional. La subdirectora general de Tecnologia Digital i Recerca Educativa del Departament d’Educació i FP, Vanesa Mases, ha exlicat que el primer pla d’educació digital de Catalunya va estar molt condicionat pel confinament i la Covid-19. Ha demanat unir esforços amb la “bona feina feta” per moltes entitats i actors. La directora general d’Economia i Societat Digitals d’Empresa i Treball, Sandra Ruiz, ha explicat que el seu departament està centrat en els riscos físics, emocionals i de salut mental per la infància i adolescència, per l’entrega primerenca de mòbils a infants.
Entitats participants a les taules de treball
Intel·ligència artificial i pensament computacional: Observatori d’Ètica en Intel·ligència Artificial de Catalunya (OEIAC) · Associació Espiral · Escola Marià Fortuny · Escola Virolai · Escola Pia · Mathew · Barcelona Supercomputing Center (UPC-BSC) · Sistema Thead · i2CAT · Suara · Creixen · Colectic · Universitat de Barcelona (UB). Supervisió de la taula: Carles Sierra i Mireia Vendrell (IIIA-CSIC)
Alfabetització mediàtica: Catesco · Escuela21 · Junior Report · Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC)· Escola Vedruna · Escola Mas i Perera· La Fera · Fundesplai. Supervisió de la taula: Alba Tobella i Lorenzo Marini (Verificat).
Benestar digital: Fundació Ajuda i Esperança · ESADE (SoReDi) · Adolescència Lliure de Mòbils · professionals independents de la psicologia · Save the Children · FAD · Fundació Ferrer i Guàrdia · Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) · Eurecat · EDUCO · Escola GEM · professionals independents de la pedagogia. Supervisió de la taula: Cristina Molina, Carme Rovira i Marta Edo (Hospital Sant Joan de Déu).
Altres entitats que també han participat de la validació de les mesures presentades: UNICEF · OXFAM · IES La Mina · Affac · Universitat Ramón Llull · Universitat Blanquerna · Fundació La Caixa · Platoniq
