Què és l’informe PISA i per a què serveix?
L’informe PISA és una de les principals fonts d’informació per entendre els aprenentatges de l’alumnat i comparar l’evolució dels sistemes educatius entre països. A Equitat.org considerem que PISA és una font d’informació valuosa i difícilment substituïble per entendre com està funcionant el sistema educatiu i obtenir una mirada des de fora, comparar-lo i aprendre d’altres països.
Ara bé, PISA no és una mesura global de la qualitat educativa, no explica per si sola per què passen les coses i es fa un ús simplista de PISA quan es converteix en un rànquing o en el veredicte sobre un sistema.
Una prova no pot resumir la qualitat de l’educació, ni les polítiques s’han de governar a cop d’indicador. Però PISA és una eina molt interessant perquè, si volem millorar els aprenentatges i reduir les desigualtats, necessitem saber què està passant, amb qui i com evoluciona al llarg del temps.
- Relacionat: Equitat.org alerta que la pèrdua de PISA 2025 no pot ser una excusa per ajornar reformes necessàries
Per això, és una mala notícia que els resultats de l’informe PISA 2025 de Catalunya no siguin representatius i no se’n puguin extreure comparatives ni aprenentatges: “Agradi més o menys PISA, és greu, inaudit i una mala notícia trencar una sèrie històrica que permetia observar l’evolució dels aprenentatges de l’alumnat català en comparació amb altres països i amb ella mateixa”, afirma Mònica Nadal, directora de recerca de la fundació Equitat.org.
Cinc raons per les quals PISA és important
- Ens permet saber què estan aprenent els joves.
PISA aporta una mesura externa i comparable sobre competències bàsiques com la lectura, les matemàtiques o les ciències. No ho explica tot, però ens ajuda a saber si una part essencial de la missió educativa s’està complint. - Permet veure l’evolució, no només fer una fotografia.
La sèrie històrica és especialment valuosa: ens ajuda a detectar deterioraments, millores o problemes persistents i a evitar que el debat educatiu depengui només de percepcions o impressions. - Ens permet comparar-nos i aprendre d’altres sistemes.
La comparació internacional és útil no per construir rànquings, sinó per preguntar-nos per què sistemes amb dificultats semblants obtenen resultats diferents. Comparar ajuda a distingir què és inevitable i què pot canviar amb polítiques diferents. - Ens interessa especialment perquè permet observar les desigualtats.
Per Equitat.org, tan important com la mitjana és saber qui queda enrere: fins a quin punt els aprenentatges i l’èxit educatiu depenen de l’origen social, del gènere, de l’origen migratori o del centre on s’escolaritza l’alumnat. PISA és especialment útil quan deixa de ser un rànquing i es converteix en una eina per mirar la distribució de les oportunitats educatives. - Les dades permeten exigir millors polítiques.
Quan sabem on es concentren les dificultats podem argumentar millor la necessitat d’inversió, de més suport al professorat, de recursos addicionals als centres complexos o de polítiques específiques per reforçar els aprenentatges.
Les dades no ens diuen què hem de fer, però ens impedeixen fer veure que no passa res.
Cinc cauteles que cal tenir presents amb PISA
- PISA no és sinònim de qualitat educativa.
Mesura dimensions molt importants, però no tota la feina de l’escola. La inclusió, la convivència, el benestar, l’educació artística, la ciutadania o moltes altres dimensions no poden quedar reduïdes a una puntuació. - El rànquing és un dels usos menys interessants de PISA.
Saber si Catalunya ocupa una posició més amunt o més avall aporta molt menys que entendre la magnitud dels problemes, la seva evolució i les diferències entre grups d’alumnes. - PISA descriu millor del que explica.
Pot mostrar associacions entre resultats i característiques de l’alumnat, els centres o els sistemes educatius. Però no permet atribuir automàticament una baixada o una millora a una reforma, una metodologia o una política concreta. - Una prova mostral no serveix per jutjar centres, docents o alumnes concrets.
PISA és una eina per analitzar sistemes educatius. Utilitzar-la per responsabilitzar el professorat, simplificar la realitat dels centres o atribuir culpables és un mal ús de les dades. - No tot el que és important es pot mesurar, i no tot el que es mesura ha de convertir-se en objectiu.
El risc apareix quan millorar PISA es converteix en la finalitat de la política educativa. L’objectiu ha de ser millorar els aprenentatges, l’equitat i les oportunitats dels alumnes; PISA és una de les eines que ens permet saber si avancem.
L’educació no es governa amb dades, però no pot ignorar-les
La valoració des d’Equitat.org és que no es tracta d’estar a favor o en contra de PISA. Les crítiques a l’estandardització, als rànquings o a una concepció excessivament estreta de la qualitat educativa són necessàries. Però aquestes cauteles no haurien de portar-nos a renunciar a saber què està passant.
L’educació no es governa amb dades. Es governa amb política educativa, coneixement professional i decisions col·lectives. Però una bona política educativa no pot permetre’s ignorar les dades.
Per això, per Equitat.org, PISA és una eina important però no un veredicte: cal mirar-la, interpretar-la amb rigor, contrastar-la amb altres evidències i amb la realitat de les aules, i utilitzar-la sobretot per identificar desigualtats i orientar una resposta pública més ambiciosa.
No volem governar l’educació amb PISA. Volem que les polítiques educatives no es facin d’esquena a allò que sabem, especialment quan les dades ens mostren qui està quedant enrere i on cal posar més recursos i més suport.
