L’informe Per què ens costa tant l’anglès?, liderat per per Elisabet Pladevall, proposa set polítiques per millorar l’aprenentatge de l’anglès a Catalunya. Són econòmicament viables i permetrien un ensenyament més eficient, sostenible i equitatiu, capaç d’assolir els objectius europeus.
1. Actualitzar el sistema d’avaluació per disposar d’un diagnòstic clar i comparable internacionalment
Redissenyar les proves de competències bàsiques en anglès per alinear-les amb el Marc Europeu Comú de Referència per a les Llengües (MECR) —sense convertir-les en una certificació formal— i amb l’enfocament competencial de PISA. Comptarien amb tasques contextualitzades que avaluïn funcions reals d’ús de la llengua, així com una prova oral específica. L’objectiu és disposar d’una eina diagnòstica més precisa, amb informes útils per als centres i amb capacitat de seguiment al llarg del temps.
2. Definir estàndards i orientacions específiques per a l’anglès basats en evidència
Actualment no existeix cap document específic per la llengua anglesa amb objectius i estàndards curriculars, amb criteris comuns pels centres i que ajudi els docents a programar continguts de manera més segura i eficient.
Es proposa elaborar un document d’estàndards que defineixi amb claredat què s’espera assolir al final de cada etapa (orientativament A2 al final de primària, B1 al final de l’ESO i B2 al final del batxillerat) i concreti orientacions metodològiques coherents amb la recerca: combinació d’aprenentatge explícit i tasques comunicatives, treball de vocabulari i estructures i priorització de la producció oral. Aquest document hauria d’elaborar-se amb la participació d’experts i docents en actiu i anar acompanyat de materials pilotats i validats.
3. Reorganitzar i incrementar la intensitat a partir de 3r-4t de primària (model 3+2)
La proposta central és intensificar l’ensenyament de l’anglès en el moment en què l’aprenentatge pot tenir més impacte. A partir de 3r i 4t de primària, preveu assegurar un mínim de 3 hores setmanals d’instrucció en anglès, amb almenys una hora en grup reduït als centres ordinaris i dues hores als centres d’alta complexitat, per garantir temps real de parla i interacció.
A partir de 5è de primària, i durant tota l’ESO, es planteja un esquema mínim de 5 hores setmanals (3+2): tres hores d’assignatura orientades al treball explícit de llengua —amb desdoblaments inclosos— i dues hores addicionals per incrementar específicament l’exposició i l’ús actiu de la llengua mitjançant pràctica oral, projectes, activitats comunicatives o connexions amb altres àrees.
Aquest increment es pot articular dins del marc curricular vigent, utilitzant hores de gestió autònoma dels centres. A primària es pot assolir principalment mitjançant reorganització interna. A l’ESO, els desdoblaments requeririen fins a 926 docents addicionals (667 als centres públics i 259 als concertats), amb un cost estimat total de 45 milions d’euros anuals.
Aquest increment es pot anar desplegant de manera progressiva, començant pels centres d’alta i màxima complexitat (amb un cost de 8M€ anuals), posteriorment per a tots els instituts però només per a dos cursos d’ESO (22,5M€ anuals), i finalment per a tota l’ESO (45M€).
4. Recuperar les estades de formació a l’estranger del professorat i augmentar les oportunitats de formació permanent
La millora de l’aprenentatge passa necessàriament per reforçar el domini lingüístic i les competències didàctiques del professorat. Es proposa ampliar les oportunitats de formació permanent tant en nivell d’anglès —amb l’objectiu de consolidar el C1 a primària i el C2 a secundària— com en didàctica específica alineada amb els nous estàndards.
Un element clau és la recuperació d’un programa d’estades de formació a països de parla anglesa, que en el passat va ser ben valorat i va mostrar bons resultats. Es planteja destinar 400.000 euros anuals per garantir que almenys el 10% del professorat hi pugui accedir cada any.
5. Crear un programa de mentoria amb 40 mentors per acompanyar centres i docents
La reorganització horària i metodològica requereix acompanyament sostingut. Es proposa crear un programa de mentoria amb 40 mentors especialitzats en anglès que visitin els centres de manera periòdica —aproximadament cada quinze dies— per observar classes, oferir retroacció pedagògica i donar suport en la implementació dels estàndards i en la millora de les pràctiques d’aula.
El programa hauria d’arribar progressivament a tots els centres en un horitzó de deu anys i té un cost estimat d’uns 2 milions d’euros anuals.
6. Ampliar els auxiliars de conversa per assegurar presència regular als centres d’alta i màxima complexitat
La pràctica oral necessita interlocutors reals i exposició sostinguda. Actualment només hi ha 145 auxiliars de conversa, una xifra clarament insuficient per garantir presència regular als centres.
La proposta planteja arribar, com a mínim, a 730 auxiliars, prioritzant centres d’alta i màxima complexitat, amb presència regular d’entre una i dues hores setmanals en grups desdoblats a partir de 5è de primària. L’ampliació del programa té un cost estimat de 5,6 milions d’euros anuals.
7. Impulsar un programa d’activitats extraescolars en anglès de país per a centres en entorns vulnerables
Els entorns socialment més vulnerables disposen, en general, de menys oportunitats per utilitzar l’anglès fora de l’horari lectiu. Per reduir aquesta bretxa, es proposa impulsar un programa coordinat amb ajuntaments i Plans Educatius d’Entorn (PEE) adreçat als 236 instituts i 465 escoles d’alta complexitat.
El programa hauria d’oferir activitats gratuïtes o subvencionades orientades especialment a la comunicació oral i a l’ús actiu de la llengua. Per exemple tallers artístics o esportius en anglès, clubs de lectura, visionat de pel·lícules amb debat o espais de conversa. També garantir com a mínim tres mesos d’activitat per alumne i curs als centres prioritzats. El cost estimat és de 6 milions d’euros anuals.
L’informe s’ha elaborat en col·laboració amb Òscar del Estal Martínez, M. Rosa Ena Vidal, Jordi González Lozano, Edgar Iglesias Vidal, Imma Miralpeix Pujol, Carme Montserrat Boada, Jordi Serarols Boada, Berta Torras Vila i Alexandra Vraciu.
