Laura Morató
L’Anuari de l’educació a Catalunya aporta una lectura de l’estat de l’educació i específicament de les desigualtats educatives al nostre país. Un sistema educatiu que no és capaç d’assegurar una bona trajectòria a tot l’alumnat, independentment de l’origen o dels recursos de la seva família, no és un bon sistema per a ningú.
Properament es publicarà l’Anuari de l’educació a Catalunya 2026. Serà 20 anys després del primer Anuari de l’Educació, al 2005. Aleshores, l’Anuari ja alertava que les desigualtats socioeconòmiques expliquen bona part de les diferències de rendiments acadèmics, abandonament escolar prematur o trajectòries educatives. De fet, la mirada d’equitat sobre el sistema educatiu ha estat una constant durant aquests 20 anys.
Aprofitem el 20è aniversari per repassar -breument i sense ànim d’exhaustivitat- alguns dels aspectes que l’han convertit en molt més que una publicació.
“Decidir en les millors condicions”
Pel director de l’aleshores Fundació Bofill, Jordi Sánchez, l’Anuari volia ser “una contribució a la normalització nacional de Catalunya”. Disposar d’un informe “equivalent als que ja existeixen en altres països i dels quals nosaltres estàvem mancats”. Ho va fer amb l’objectiu principal d’informar les decisions, perquè “cal voluntat [política], però també coneixement de la realitat educativa, anàlisi de dades objectives, reflexió i debat per garantir que aquells qui tenen la possibilitat i capacitat de decidir sobre les polítiques educatives al nostre país ho facin en les millors condicions.”
Així, mirant enrere, veiem com els primers anuaris van posar les bases d’una anàlisi rigorosa del sistema educatiu català. Al llarg de les diferents edicions, l’anàlisi es va anar fent més rica. S’hi van afegir balanços de l’acció política, identificant els factors que expliquen la desigualtat educativa i fent un esforç per fer propostes de millora.
Durant aquestes dues dècades, els continguts de l’Anuari han estat estretament lligats als impactes de la realitat social, econòmica i política de Catalunya al sistema educatiu. Així, les primeres edicions analitzaven la important arribada d’alumnat estranger i la creixent diversificació social, fent èmfasi en la necessitat d’apostar per una política d’integració, cohesió i lluita contra la segregació.
De la crisi econòmica a la crisi per la Covid-19, passant per la LEC
La crisi econòmica iniciada el 2008, i les retallades en la inversió en educació, va ser objecte d’anàlisi i de propostes de millora en l’Anuari 2011 i els posteriors. Es defensava, llavors com, en temps de crisi, l’educació estava cridada a esdevenir política de recuperació econòmica i progrés social.
Més recentment, el sotrac provocat per la pandèmia de la COVID-19 també ha ocupat l’Anuari. En les darreres dues edicions, ha pres força la tesi que el declivi als indicadors i les dificultats per recuperar-los en la postpandèmia tenen a veure amb la incapacitat del sistema per corregir les desigualtats educatives.
En termes legislatius, els darrers vint anys han estat marcats per la Llei d’Educació de Catalunya (LEC). L’Anuari l’ha abordat contínuament, primer com una aspiració política (2005 i 2006) i analitzant-ne l’elaboració (2008). Un cop aprovada, en va seguir el desplegament de decrets (2011 i 2013), va denunciar les mancances, com l’incompliment del 6% d’inversió en educació o la suspensió de la creació de l’Agència d’Avaluació que la llei preveia (no s’ha acabat reactivant fins fa pocs mesos).
20 anys comparant indicadors educatius
L’Anuari ha acumulat sèries llargues i robustes d’indicadors educatius, amb mirada comparativa. Constitueixen un referent únic per entendre l’evolució dels darrers 20 anys de l’educació a Catalunya i, com diu Bernat Albaigés, que se n’ha ocupat durant bona part d’aquest temps, són “molt importants en processos de canvi estructural” com el que viu Catalunya. Inclou tres blocs d’indicadors especialment rellevants:
La inversió en educació
D’una banda l’anàlisi del finançament i la inversió en educació, que es quantifica i es vincula al context econòmic. La despesa educativa ha patit especialment les conseqüències de les crisis de 2008 i de la pandèmia de la COVID-19 i ho ha fet en major mesura que el conjunt de l’Estat. En moments de bonança econòmica s’ha recuperat, però malgrat l’increment de l’esforç financer des del 2014, la despesa pública per estudiant no universitari no tornava a nivells de 2009 (pre-retallades) fins l’any 2021.
En diverses edicions, però especialment a partir del 2016, l’Anuari ha defensat que, més enllà d’un necessari augment de la despesa, cal preguntar-se quines han de ser les prioritats de la inversió en educació, amb criteris d’equitat. La idea es concreta a partir del 2020, incorporant la proposta d’un Finançament per fórmula: finançar els centres educatius en funció de les seves necessitats i del perfil d’alumnat que han d’atendre.
Les trajectòries educatives
Un altre focus han estat les trajectòries educatives, amb l’abandonament escolar prematur com un dels principals indicadors. La millora de l’indicador és evident: del 30,2% de l’Anuari 2005 (amb dades 2003) al 13,5% d’aquest 2026. L’Anuari va passar de quantificar i identificar els col·lectius afectats (fins al 2008) a analitzar la polarització educativa del 2011 i 2013, amb molts joves amb estudis universitaris i, al mateix temps, un AEP molt alt. És a dir, pocs joves en la franja intermitja de la Formació Professional.
En l’edició de 2015 es plantejava la idea que l’AEP és el resultat de la incapacitat del sistema per contrarestar l’atracció d’un mercat laboral amb moltes feines poc qualificades. Amb la recuperació econòmica posterior a la crisi (quan l’educació va exercir de refugi per als joves) es va reduir aquest efecte. L’abandonament escolar prematur va disminuir substancialment (anuaris 2016 i 2018), però en les darreres anàlisis se’n constata l’estancament. Es cronifica l’AEP en els col·lectius més vulnerables i hi ha una manca de polítiques decidides contra les desigualtats i l’impacte que tenen en les trajectòries formatives.
Les proves PISA
Finalment, l’Anuari analitza l’evolució de les diferents edicions de les proves PISA. Des de l’inicial de 2003 (a l’Anuari 2005), fins a les del 2022 (a l’Anuari 2024). En el primer cas arribava a la conclusió que tot i que Catalunya obtenia resultats similars a la mitjana de l’OCDE, s’evidenciaven desigualtats importants i en la darrera mostrava el significatiu declivi dels resultats en totes les matèries, que s’explica pel pes que té l’origen social.
Un centenar de capítols per entendre els reptes de l’educació
Al llarg de vint anys l’Anuari ha publicat un centenar de capítols monogràfics. Els han laborat persones expertes que han abordat múltiples temàtiques educatives des de perspectives molt diverses. Han analitzat aspectes com l’acció política, l’estat de la recerca, l’atenció a l’alumnat o les zones escolars. També l’èxit i el fracàs educatiu, la pobresa infantil, l’alumnat immigrat, la personalització de l’aprenentatge o l’educació inclusiva. D’altres com l’autonomia de centre i la formació del professorat, la tecnologia en l’educació, el paper de les famílies, el menjador o l’impacte del canvi climàtic als centres.
11 directors, 132 autors de capítols i centenars d’experts
L’Anuari s’ha erigit com una publicació de referència per a l’educació del país. Per la quantitat, però especialment la qualitat de les persones que hi han participat al llarg dels anys. Les diverses edicions les han dirigit 11 persones de gran rellevància acadèmica. A més a més, 132 experts d’àmbits molt diversos n’han escrit capítols, amb aportacions de gran valor. Des d’exconsellers i exconselleres d’educació, fins a analistes de polítiques educatives i experts en educació de diferents universitats, tant del país com de fora.
A més a més, a cada edició hi participen desenes de referents del món de la docència, les polítiques públiques, l’administració, l’àmbit familiar, dels serveis socials, de la salut o comunitari, entre d’altres, han compartit la seva visió en debats que han enriquit la publicació. Ja sigui participant en seminaris de discussió dels capítols com en els diferents actes públics organitzats.
