Sergio Cabanelas
La transformació digital ha canviat profundament la manera com aprenem, ens comuniquem i participem en la societat. Avui, infants i adolescents utilitzen internet de manera quotidiana i les tecnologies digitals són presents a les aules, a les llars i en bona part de les activitats educatives.
Però que gairebé tothom tingui accés a internet no significa que tothom tingui les mateixes oportunitats. La bretxa digital continua existint, tot i que avui adopta formes molt més complexes que la simple manca de connexió o de dispositius.
Les diferències en les competències digitals, l’acompanyament que reben els infants, la qualitat dels usos que fan de la tecnologia o els riscos als quals estan exposats fan que la digitalització pugui acabar reforçant les desigualtats educatives en lloc de reduir-les.
A més, el gènere emergeix com un dels factors de desigualtat més presents en els entorns digitals adolescents. En molts àmbits, les diferències entre nois i noies continuen sent desfavorables per a les noies, especialment pel que fa als riscos, les oportunitats i les experiències digitals.
Què és la bretxa digital?
Durant molts anys, la bretxa digital s’ha associat, principalment, a la manca d’accés a internet o als dispositius tecnològics. Aquesta realitat encara existeix en alguns contextos, però avui ja no explica per si sola les desigualtats digitals. Actualment, la bretxa digital també té a veure amb les oportunitats d’aprendre a utilitzar la tecnologia de manera crítica, segura i significativa.
Per això, reduir-la no consisteix només a repartir ordinadors o garantir una connexió a internet, sinó que implica oferir formació, acompanyament i experiències digitals de qualitat que ajudin infants i joves a desenvolupar un ús responsable, crític, ètic i segur de les tecnologies.
- Relacionat: La cara i la creu de les competències digitals a Catalunya. Informe breu de l’estudi ICILS
Avui, les desigualtats actuals tenen a veure amb les diferències en les competències digitals; la qualitat dels usos que es fan de la tecnologia; l’acompanyament familiar i educatiu; l’exposició als riscos digitals o les oportunitats educatives que ofereix l’entorn.
En altres paraules, dos adolescents poden tenir el mateix telèfon mòbil, però no les mateixes oportunitats d’aprofitar-lo per aprendre. Una diferència especialment rellevant, perquè els entorns digitals ja formen part dels espais de convivència, aprenentatge i relació dels adolescents.
La bretxa digital amplia les desigualtats educatives?
La tecnologia pot ser una gran eina d’aprenentatge, però només si infants i adolescents disposen del suport necessari per utilitzar-la. Un procés que està relacionat amb les desigualtats socials, econòmiques, educatives i de gènere.
Les diferències socioeconòmiques continuen condicionant aquest procés. Algunes famílies disposen de més temps, recursos o coneixements per acompanyar els fills i filles, establir límits, parlar dels riscos d’internet o ajudar-los a desenvolupar un pensament crític davant dels continguts digitals. En canvi, altres famílies poden afrontar més dificultats per oferir aquest acompanyament, no necessàriament per manca d’interès, sinó perquè disposen de menys temps, menys coneixements digitals o menys suport.
Una altra dimensió fonamental de la bretxa digital és la perspectiva de gènere. L’informe RESET: Reptes i propostes per a la revolució digital dels gèneres identifica el gènere com un dels factors de desigualtat que apareix de manera més recurrent en els entorns digitals adolescents. En molts casos, les noies estan més exposades a determinats riscos digitals. Les dades mostren que el 73% de les adolescents de 15 anys experimenten contingut discriminatori en línia i que tenen més probabilitats de ser discriminades a les xarxes.
A més, aquestes experiències tenen conseqüències emocionals. 8 de cada 10 noies es veuen afectades emocionalment per les discriminacions digitals, i les agressions a les noies en entorns digitals superen en un 10% la mitjana dels països participants en l’informe PISA. El nivell socioeconòmic i educatiu de les famílies també pot amplificar aquest risc.
Per això, reduir la bretxa digital de gènere no passa únicament per fomentar les vocacions científiques i tecnològiques de les nenes, sinó que també implica garantir experiències digitals més segures, saludables i lliures de sexisme.
Els nous reptes: intel·ligència artificial i alfabetització algorítmica
L’entorn digital continua transformant-se amb l’aparició de noves tecnologies, especialment la intel·ligència artificial. La integració accelerada de la IA planteja nous interrogants. Per això, l’educació digital ha d’anar més enllà d’aprendre a utilitzar eines, sinó que cal desenvolupar una alfabetització algorítmica que permeti als alumnes:
- comprendre com funcionen els algoritmes;
- saber com es recopilen i analitzen les dades;
- identificar les implicacions ètiques de les tecnologies emergents;
- entendre l’impacte ambiental i humà de la tecnologia;
- relacionar-se de manera crítica amb els sistemes d’intel·ligència artificial;
- prendre decisions informades sobre les seves interaccions digitals.
La IA pot ser una eina de suport per a l’aprenentatge i la gestió dels centres, però requereix formació, recursos i acompanyament per garantir que s’utilitzi de manera responsable i alineada amb els valors educatius i l’equitat.
45 entitats reclamen una estratègia per a l’educació digital a Catalunya
La necessitat d’evitar que la tecnologia ampliï les desigualtats educatives també ha situat la necessitat d’una estratègia compartida de país al centre del debat. En aquest sentit, 45 entitats socials, educatives, culturals, de recerca i d’infància i joventut han reclamat una educació digital que garanteixi els drets, el benestar i el pensament crític d’infants i adolescents.
La proposta és fruit de tres mesos de treball col·lectiu, que ha culminat amb la publicació d’una Agenda per una educació digital crítica a Catalunya, amb la participació d’entitats, experts, institucions, docents, famílies, infants i adolescents. El procés també ha inclòs set grups focals arreu de Catalunya i tres taules de treball centrades en la intel·ligència artificial i el pensament computacional, l’alfabetització mediàtica i el benestar digital.
El resultat és una proposta per posar les bases d’una política educativa digital que no es limiti a incorporar més tecnologia a les aules, sinó que sigui capaç de governar la digitalització perquè esdevingui una eina d’oportunitats i no de desigualtats.
Entre les mesures plantejades hi ha:
- un marc normatiu que protegeixi els drets digitals, la privacitat i la seguretat de les dades;
- més pensament crític i alfabetització mediàtica dins del currículum digital;
- un pla de xoc contra la desinformació;
- un protocol per a l’ús ètic i pedagògic de la intel·ligència artificial;
- mesures per reforçar el benestar digital d’infants, adolescents i docents;
- més suport i acompanyament per a les famílies;
- i polítiques basades en l’avaluació, les dades i la recerca.
Aquesta mirada és especialment rellevant en un context en què, malgrat que Catalunya presenta nivells elevats de competències digitals, persisteixen diferències importants relacionades amb el nivell socioeconòmic i el gènere. Per això, garantir l’accés a la tecnologia no és suficient: cal assegurar que tots els infants i adolescents disposin de les mateixes oportunitats per comprendre-la, utilitzar-la críticament i protegir-se dels seus riscos.
Com assenyala Héctor Gardó, referent de polítiques digitals d’Equitat.org, l’objectiu és situar l’equitat digital al centre de les polítiques educatives perquè la transformació tecnològica contribueixi a generar oportunitats educatives i benestar per a tothom.
Com es pot reduir la bretxa digital?
Reduir la bretxa digital requereix una resposta compartida entre administracions, centres educatius, famílies i societat.
Algunes línies d’actuació són:
- Garantir no només l’accés, sinó també el desenvolupament de competències digitals.
- Oferir un acompanyament adaptat a l’edat i a les necessitats dels infants.
- Formar en un ús crític, responsable, ètic i segur de les tecnologies.
- Reforçar el suport a les famílies amb menys recursos.
- Incorporar la perspectiva de gènere en l’educació digital.
- Prevenir i respondre davant les discriminacions i violències digitals.
- Combatre els estereotips de gènere vinculats a la tecnologia.
- Reforçar la confiança i les oportunitats de les noies en els àmbits digitals.
- Impulsar l’alfabetització mediàtica i algorítmica.
- Garantir una integració crítica i equitativa de la intel·ligència artificial.
- Crear espais que equilibrin la tecnologia amb experiències de desconnexió i interacció humana.
La resposta, per tant, no pot consistir només a protegir els infants dels riscos. També ha de permetre’ls participar, crear, decidir i desenvolupar-se amb autonomia en el món digital.
