L’escola és central per aprendre el català, per molts infants i joves és l’únic espai on poder tenir contacte amb la llengua. Com demostren aquestes dades, però, l’escola, no pot compensar tota sola la pèrdua de presència social del català i la situació obliga a promoure la llengua en molts espais fora dels centres.
Un dels reptes de la llengua és reduir el desencaix cada vegada més gran entre el que l’escola encara aconsegueix ensenyar i el que la societat permet practicar, sobretot fora de l’aula. Això passa per mantenir el model de conjunció que ha donat èxits evidents i adaptar-lo al context social i demogràfic actual.
- Descarrega’t l’informe “De l’escola al carrer“.
29%
Població que declara el català com a llengua inicial. (Enquesta d’usos lingüístics 2023). Un 32,6% el té com a llengua habitual, però només el 29% com a llengua inicial. En el cas del castellà, és la llengua habitual del 46,5% de la població però, en canvi, la llengua inicial del 49,2%.
Això vol dir que el futur del català no pot dependre de la simple reproducció espontània familiar o social. Entre 2018 i 2023, aquest ús habitual va baixar del 36,1% al 32,6%.
20,9%
Infants i adolescents sense contacte actiu amb el català fora de l’escola. (Enquesta d’usos lingüístics 2023). Per a una part cada vegada més important del jovent, l’escola és gairebé l’únic espai de contacte regular amb la llengua. El repte obliga a actuar dins de l’escola però també fora.
No n’hi ha prou amb reforçar la presència a classe si la llengua desapareix als espais on es construeixen els hàbits reals de socialització. El català ha de poder ser percebut com una llengua propera, útil, atractiva i compartida. Això demana una acció més àmplia que la purament escolar.
76%
Persones que voldrien aprendre català, uns 2,03 milions. El català té un ampli interès social però la diferència amb els parlants reals evidencia la falta d’oportunitats per fer-ho. A més a més aquest interès no és homogeni en totes les edats: La franja dels 30 a 44 té menys interès i en canvi és molt important en termes familiars, laborals i de criança. Ajuda a entendre que el repte del català no es juga només a l’escola.
75,1
Puntuació mitjana en llengua catalana a l’avaluació de final d’etapa a 4t d’ESO. (Agència d’Avaluació i Prospectiva de l’Educació, 2025). El sistema no ha deixat de garantir aprenentatges lingüístics i, a més a més, els centres amb bons resultats en llengua catalana tendeixen també a obtenir bons resultats en castellà. No hi ha una oposició entre aprendre bé català i aprendre bé castellà, sinó una relació forta entre condicions educatives favorables i millor rendiment lingüístic global.
27,1
Diferència de punts en assoliment excel·lent en fonètica entre centres de complexitat baixa i alta. L’equitat lingüística no es resol només amb resultats formals, també depèn de la seguretat d’ús, l’oralitat, capacitat d’expressió i pràctica quotidiana. Aprendre això requereix un ús real.
Una política educativa veritablement equitativa, no pot conformar-se amb mesurar què s’ha après sinó on i en quines condicions es pot usar allò que s’ha après.
38,8%
Ús del català en la interacció entre alumnat a l’aula. La llengua es debilita quan entra en joc la relació entre iguals, que és l’espai on es construeixen els hàbits d’ús. Per a l’alumnat que troba català també fora de l’escola, la pèrdua de densitat dins del centre és parcialment compensable. Per a l’alumnat que depèn principalment del centre, en canvi, és una pèrdua molt més gran.
La recerca recent sobre alumnat d’origen immigrant a Catalunya mostra que el desenvolupament lingüístic d’aquest alumnat és un element clau per reduir el risc de fracàs i abandonament, i evidencia que les millores no són automàtiques si no hi ha suport específic sostingut.
32,2%
Ús del català en la interacció entre alumnat al pati. Sense utilitzar el català entre iguals en entorns quotidians d’oci, esport o activitats culturals és molt més difícil adquirir seguretat i confiança en l’ús de la llengua. Limitar la possibilitat d’utilitzar el català en els entorns de socialització i lleure limita el dret a guanyar aquesta seguretat.
És cabdal enfortir el conjunt del centre com a ecosistema lingüístic. Això afecta no només el professorat, sinó també monitors, educadors, entrenadors, personal d’atenció i tots els referents adults que formen part del dia a dia educatiu. En un context multilingüe i heterogeni, promoure el català com a llengua d’ús requereix formació, eines, consciència i acompanyament.
22,9%
Reducció dels nivells de segregació escolar de l’alumnat estranger a secundària. Malgrat la disminució, la segregació escolar continua i limita la funció compensadora del sistema. Una desigualtat estructural que també és lingüística, perquè sense densitat de parlants de la llengua a les escoles ni els alumnes de les escoles segregades poden enfortir el seu vincle amb la llengua ni la llengua troba nous parlants. Les polítiques de dessegregació han d’estar més vinculades a les lingüístiques: recursos, acollida, oralitat i treball lingüístic d’ecosistema.
La secundària és el moment en què el grup d’iguals pesa més, quan les influències externes són més fortes i quan la norma d’ús tendeix més clarament cap al castellà. Si no hi ha una política lingüística específica per a l’ESO, el sistema continuarà perdent força just a l’etapa més decisiva.
4,8
Les hores diàries a internet de l’alumnat de 14 a 18 anys (ESTUDES 2025). Si el català no guanya presència en aquests espais, serà molt difícil que recuperi densitat d’ús entre adolescents i joves.
6,7
Les hores diàries a internet de l’alumnat de 14 a 18 anys el cap de setmana (ESTUDES 2025). La gran quantitat d’hores que infants i joves passen a internet demostra també la necessitat de garantir espais de lleure educatiu de qualitat, i en català, per a tothom.
