Aquest mes de juny es publicarà l’Anuari de l’educació a Catalunya 2026 de la Fundació Equitat.org (anteriorment la Fundació Jaume Bofill). L’Anuari analitza des de fa 20 anys els principals indicadors de l’educació a Catalunya i l’edició d’enguany planteja respostes a reptes com: la complexitat dels centres, de l’alumnat i dels territoris, un millor finançament adaptat a les necessitats de cada centre, zones educatives i millora escolar, la planificació i la governança de la Formació Professional… entre d’altres.
Un Anuari dirigit per Francesc Pedró i Miquel Àngel Alegre i que ha comptat amb la participació d’una cinquantena de referents del món educatiu en seminaris per aprofundir, contrastar i aterrar el contingut i les propostes.
En aquest article recuperem alguns capítols dels 20 anys de trajectòria de l’Anuari de l’educació a Catalunya. Te’ls recomanem perquè són rellevants pel seu interès i perquè els reptes que apunten són ben actuals i poden ajudar a entendre l’educació avui.
1. La personalització de l’aprenentatge escolar: un repte indefugible
César Coll, 2015 (Reptes de l’educació a Catalunya).
El primer capítol que recomanem recull els efectes dels nous espais i oportunitats que genera la societat de la informació. Cesar Coll explica la necessitat d’avançar cap a la personalització i les dificultats de fer-ho en un sistema educatiu català excessivament estandarditzat, homogeni, i homogeneïtzant. Alerta que no tenir en compte motivacions, interessos i capacitats de l’alumnat provoca desmotivació, abandonament i fracàs escolar.
2. Abandonament escolar prematur: més pull que push
Miquel Puig i Josep M. Vilalta, 2015 (Reptes de l’educació a Catalunya).
L’Abandonament Escolar Prematur, un problema estructural i un capítol, a l’anuari del 2015, que encara ressona: l’AEP està molt influït pels llocs de treball que poden ser ocupats amb mà d’obra poc qualificada. El capítol alerta dels riscos de continuar potenciant un model productiu amb aquest mercat laboral.
3. Transicions a l’educació secundària postobligatòria a Catalunya
Aina Tarabini i Judith Jacovkis, 2018 (Reptes de l’educació a Catalunya).
Encara sobre abandonament escolar, Aina Tarabini i Judith Jacovkis expliquen com una bona política d’orientació a la secundària i amb una oferta postobligatòria menys polaritzada, flexible, híbrida i ben distribuïda territorialment permetria reduir aquesta xacra, encara avui una de les principals assignatures pendents del sistema educatiu català.
4. La recerca educativa, també al servei de les escoles. Models emergents per a la millora de l’impacte de la recerca educativa
Xavier Martínez-Celorrio, 2018 (Reptes de l’educació a Catalunya).
Un capítol de i sobre recerca. La distància que hi ha entre els centres escolars i les evidències del coneixement i de l’impacte de programes provoca intervencions no basades en resultats, professionals poc empoderats i perdre oportunitats. En la línia d’altres països, el capítol proposa un sistema català de R+D educativa o la incorporació de la recerca com a temps de treball del professorat.
5. Les polítiques educatives d’atenció als centres escolars socialment desafavorits: anàlisi i propostes
Xavier Bonal i Marcel Pagès, 2018 (Reptes de l’educació a Catalunya).
Cinc anys abans que PISA es convertís en un mirall de les desigualtats educatives actuals, l’Anuari de 2018 destacava que la manera més efectiva d’incrementar la qualitat del sistema en el seu conjunt implica millorar els resultats d’alumnes i centres més desafavorits. El capítol alerta de les conseqüències de no disposar d’un model sòlid d’atenció a aquests centres.
6. El professorat als centres de màxima complexitat: com reclutar-lo i retenir-lo
Clara Fontdevila, 2022 (Els reptes de l’educació a Catalunya).
Aquest capítol constata que els centres més desafavorits acostumen a tenir plantilles menys estables i professorat amb menys experiència. Perquè Catalunya pugui avançar davant dels reptes de l’estratificació docent, explica com prioritzar l’estabilització, convertir aquests centres en espais de desenvolupament professional de referència i disposar d’un sistema robust de monitoratge de la professió.
7. La planificació escolar davant la davallada demogràfica: governança de l’oferta o seguiment de la demanda?
Ricard Benito i Isaac González, 2016 (L’estat de l’educació a Catalunya).
Un tema actual: els efectes de la davallada de la natalitat. Al 2016 l’Anuari Bofill ja contemplava que una política de seguiment de la demanda genera segregació i pot minar encara més la igualtat d’oportunitats. Alhora, reconeixia que si l’administració recupera la capacitat d’exercir una governança sobre tota l’oferta finançada amb fons públics aquest context pot ser una oportunitat per reduir desigualtats.
Vuit anys després el pacte contra la segregació ha tingut efectes, però encara no hi ha decret de concerts i continua havent-hi una bretxa de composició entre pública i concertada.
- Altres capítols d’anuaris relacionats:
- L’efecte composició com a factor d’èxit escolar: projecció dels resultats educatius en una proposta analítica d’escenaris segregat i desegregat, Ricard Benito Pérez i Isaac Gonzàlez Balletbó (2011).
- Programar l’oferta educativa del conjunt de centres sostinguts amb fons públics prioritzant la lluita contra la segregació escolar, María Segurola (2022).
Balanç de la crisi i agenda política per a un cicle de recuperació econòmica
Francesc Pedró i Bernat Albaigés, 2016 (L’estat de l’educació a Catalunya).
Acabem el recull amb les conclusions de l’anuari 2016. Amb els efectes de la crisi econòmica i les retallades al desenvolupament educatiu del país ben latents, apunten a cinc prioritats per encarar el futur en un context de creixement econòmic per a una educació de més qualitat, més inclusiva i amb més equitat: universalitzar l’accés a l’educació infantil per primer cicle prioritzant els infants en risc d’exclusió; garantir la gratuïtat efectiva de l’ensenyament obligatori; millorar la personalització de l’ensenyament, l’acompanyament a l’escolaritat i les competències docents; augmentar els recursos destinats als centres d’alta complexitat; i universalitzar l’accés i la compleció dels ensenyaments secundaris postobligatoris.
