La planificació i la governança de la Formació Professional: desigualtat territorial i justícia espacial

En els darrers anys s’ha intensificat l’expansió de places d’FP, alhora que s’han introduït millores en el sistema d’assignació per tal d’absorbir una demanda que no para de créixer. Si aquest impuls ha de revertir en una major igualtat d’accés a les oportunitats formatives postobligatòries, és necessari abordar políticament el repte de la mobilitat intermunicipal, intrínseca a aquest nivell educatiu, però desigualment distribuïda. Com mostren els autors, mentre que la taxa d’autocontenció municipal és del 84,6 % al batxillerat, baixa al 75,5 % als CFGM i només al 45,7 % als CFGS. Aquesta mobilitat es concentra en els municipis petits i mitjans i, sobretot, perjudica l’alumnat de classes treballadores, amb menys capacitat de mobilitat real.
Donar resposta a aquest repte passa per planificar l’oferta des de criteris de justícia territorial, amb mesures com:

• Reforçar els fluxos intermunicipals interperifèrics existents (Vic-Manlleu, Cornellà-l’Hospitalet, Amposta-Tortosa, entre d’altres).
• Descentralitzar la governança de l’FP donant més pes als àmbits municipal i comarcal.
• Establir un sistema d’ajuts a la mobilitat que neutralitzi l’efecte de la renda sobre la capacitat real d’accés.