Joan Cuevas
Les raons per adaptar les escoles a la calor es van acumulant. També creixen els agents que reclamen una resposta ambiciosa: famílies, docents, direccions, investigadors, professionals de la salut i entitats socials.
La iniciativa Aules que Cremen està fent visibles les temperatures reals que s’assoleixen dins dels centres. L’aFFaC reclama diagnosi, pressupost i calendari. La Societat Catalana de Pediatria alerta dels efectes de la calor sobre la salut dels infants. I cada vegada hi ha més evidències que les altes temperatures dificulten la concentració, empitjoren els aprenentatges de tothom i afecten especialment l’alumnat més vulnerable.
Amb el Superniño és probable que tinguem temperatures encara més altes
Ara s’hi afegeix un nou avís. Durant els darrers mesos s’ha anat confirmant el desenvolupament d’un episodi d’El Niño que podria arribar a ser especialment intens.
El Niño és un fenomen climàtic que es produeix habitualment cada dos o set anys. Comença amb un escalfament extraordinari de les aigües del Pacífic i acaba alterant les temperatures, les pluges i les sequeres en moltes regions del planeta. Quan l’escalfament és excepcionalment intens, es parla popularment d’un «Superniño».
Tot i que encara està per veure com afectarà concretament Europa i Catalunya, és possible que contribueixi a fer encara més càlids els pròxims mesos de 2026 i 2027 i augmenti el risc d’episodis meteorològics extrems. No podem saber avui quina temperatura tindrà cada aula, però sí que afegeix un nou factor de risc a un context climàtic cada vegada més difícil.
El canvi climàtic ja està fent que els episodis de calor arribin abans, durin més i siguin més intensos. El curs 2026-2027 és molt possible que ens trobem amb temperatures encara més elevades que els darrers anys.
El que ja sabem
L’informe Calor a l’escola. Com adaptar els centres educatius al nou clima del país, de Mar Satorras, Isabel Ruiz i Joana Ortiz que vam publicar a Equitat.org el mes de maig, permet dimensionar el problema i mostra que actuar és necessari i viable:
La calor tindrà un impacte creixent sobre els aprenentatges
El 2030, una quarta part dels dies lectius podrien superar els 27 °C. Cada dia escolar per sobre d’aquesta temperatura comporta una pèrdua estimada de 0,18 punts PISA. Si no s’actua, això podria representar uns 7 punts menys cada curs, l’equivalent a perdre entre un i dos mesos d’aprenentatge anuals.
Gairebé la meitat dels centres públics requereixen una actuació prioritària
A Catalunya hi ha 1.220 centres construïts abans de l’any 2000 que encara no han estat rehabilitats climàticament. Cal actuar-hi combinant aïllament, ventilació, proteccions solars, climatització eficient, aerotèrmia, energia solar i renaturalització dels patis.
Adaptar les escoles és costós, però perfectament viable
La transformació del conjunt dels centres públics catalans requeriria una inversió aproximada de 1.300-1.500 milions d’euros. Repartida en cinc o deu anys, representaria entre el 2% i el 4% del pressupost anual d’Educació. No és una despesa inassumible, sinó una inversió de país que exigeix prioritat política i cooperació entre administracions.
No fer un pla públic generarà solucions ineficients i més desigualtat
Els ajuntaments, els centres i les associacions de famílies amb més capacitat buscaran respostes pel seu compte, sovint parcials, cares i poc eficients energèticament, cosa que ja està començant a passar. Mentrestant, molts dels centres amb menys recursos —sovint els més antics i els que escolaritzen més alumnat vulnerable— quedaran enrere.
L’adaptació és necessària més enllà del calendari lectiu
Molts centres continuen oberts durant l’estiu per acollir casals i activitats educatives, precisament durant els mesos de més calor. A més, per la seva distribució territorial, les escoles poden esdevenir una xarxa de refugis climàtics de proximitat per als infants, les famílies i el conjunt de la comunitat.
El Govern ha anunciat 100 milions d’euros per fer actuacions de millora als centres en el marc de l’acord pels nous pressupostos. És un primer moviment positiu, però queda molt lluny de la dimensió real del repte. A més, es tracta d’una inversió destinada al conjunt de necessitats de reforma dels edificis, no d’un pla integral d’adaptació climàtica.
«Cada període de temperatures altes sense lideratge polític és un pas més cap a solucions dels qui s’ho puguin permetre»
No és realista pensar que totes les escoles estaran adaptades abans del curs vinent. Però tampoc és acceptable tornar a arribar als episodis de calor amb ventiladors, protocols improvisats i petites actuacions disperses.
Cada vegada que vivim un període de temperatures altes sense lideratge públic, a part del patiment i de la pèrdua d’aprenentatges, és un pas més cap a solucions dels qui s’ho puguin permetre. Solucions parcials, a corre-cuita i poc eficients.
El curs 2026-2027 ha de ser el del desbloqueig
El curs 2026-2027 ha de ser el curs del desbloqueig. A curt termini, cal concretar mesures d’urgència per als centres més exposats: garantir ombres, ventilació, proteccions solars, espais frescos i sistemes de climatització eficient allà on siguin imprescindibles. Cal identificar per cada centre quina és la seva situació i quines mesures són les més adients, i un dels criteris per planificar i prioritzar ha de ser la vulnerabilitat. I cal fer-ho de debò, amb liderathe, i amb un equip de professionals ben dotat per fer-ho possible a temps.
Aquestes actuacions han d’anar acompanyades d’un pla més estructural: aprovar un pla nacional d’adaptació climàtica dels centres educatius, amb una diagnosi centre a centre, criteris transparents de priorització, responsabilitats clares i una inversió forta i sostinguda durant els pròxims cinc anys. I amb un acord ampli d’agents i partits polítics.
Totes les administracions hi han de participar. No servirà que el Govern, l’Estat i els ajuntaments continuïn assenyalant-se els uns als altres mentre les comunitats educatives intenten resoldre soles una necessitat que és de país.
No actuar no significa estalviar. Significa arribar tard i acabar instal·lant solucions urgents, fragmentades i amb un consum energètic elevat. No actuar és car. Significa permetre que l’adaptació depengui del municipi, del barri o de la capacitat econòmica de cada associació de famílies. I significa introduir encara més desigualtat en un sistema educatiu que ja en té massa.
El pròxim curs, la calor a les aules tornarà a ocupar el centre del debat educatiu. La qüestió no és si haurem pogut transformar tots els centres abans que comenci. La qüestió és si servirà, finalment, per deixar enrere les petites actuacions puntuals i posar en marxa una transformació ambiciosa, equitativa i sostinguda. El curs del Superniño ha de ser el curs en què el país decideixi actuar.
