Mercè Terès
Sindicats, plataformes i moviments per l’habitatge han convocat una vaga general per a l’11 de novembre contra l’encariment de la vida. Segons l’Informe Social 2025 del Govern, entre el 2014 i el 2024 els preus de l’habitatge i els subministraments van pujar un 33%, i els dels aliments, un 32%. L’efecte, a més, no és igual per a tothom. Entre el 2008 i el 2023, el poder adquisitiu va caure un 3,3% de mitjana, però un 5,6% entre el 25% de la població amb menys ingressos.
Pagar el lloguer i omplir la nevera passen per davant de tot. «Si tens gana, estudiar es converteix en una cosa completament secundària«, recollia un dels testimonis de les jornades de l’Educació venç la Pobresa. Aquesta desigualtat condiciona les oportunitats educatives.
En un sistema educatiu on la renda familiar ja condiciona les oportunitats educatives, l’encariment de la vida agreujarà les desigualtat.
Lluny de corregir-se, les dades l’Anuari de l’Educació a Catalunya 2026 d’Equitat.org assenyalen que el pes de l’origen social continua marcant les trajectòries i els nivells d’aprenentatge de l’alumnat. I l’alumnat amb necessitats educatives per raons de vulnerabilitat socioeconòmica ha passat de 155.726 el 2022/23 a 304.736 al 2025/26.
1. A Catalunya, el 36,5% dels menors estan en risc de pobresa o exclusió social.
És la dada del 2025: més d’un de cada tres infants i adolescents. L’Anuari de l’Educació ho relaciona amb l’augment de l’alumnat detectat amb necessitats educatives per raons socioeconòmiques, que el curs 2024/25 ja supera el 30% a infantil i a primària i arriba al 24,5% a l’ESO. A les llars monoparentals, la pobresa o exclusió representa el 47%, segons l’Informe Social 2025.
2. 6,5 vegades més abandonament escolar prematur entre els joves de llars amb menys renda.
El 2025, el 25,3% dels joves de 18 a 24 anys del 25% de llars amb menys ingressos ha deixat els estudis sense acabar la postobligatòria, davant del 3,9% dels joves del 25% de llars amb més ingressos. Mentre l’abandonament general baixa fins al 13,5%, entre els joves amb menys renda ha pujat: del 20,1% el 2023 al 25,3% el 2025.
3. Més del doble d’hores d’extraescolars esportives entre els infants de classe alta.
El curs 2023/24, els infants de 3 a 14 anys de classe alta hi dediquen 2,5 hores setmanals, davant d’1,1 dels de classe baixa. En les activitats no esportives la diferència és encara més gran: el triple (0,7 hores davant de 0,2). En canvi, el 44% dels infants de classe baixa passa més de dues hores al dia davant d’una pantalla, davant del 31% dels de classe alta.
4. 1 de cada 2 joves de 16 a 18 anys en situació de pobresa queda fora de les beques per continuar estudiant a la postobligatòria.
El curs 2024/25 hi havia 82.688 joves d’aquesta edat en situació de pobresa, però només 41.507 van rebre beca per estudiar batxillerat, cicles de grau mitjà o PFI. Els altres 41.181 no en van rebre cap. A Catalunya, les beques a l’estudi representen només l’1% del pressupost d’Educació, per sota de la mitjana estatal (1,7%), amb dades del 2024.
5. 779 € de despesa mitjana anual per llar en educació a Catalunya.
És la segona xifra més alta de l’Estat, després de Madrid (991 €), i molt per sobre de la mitjana estatal (553 €). Representa el 2,1% de tota la despesa de les llars, mig punt més que la mitjana espanyola. L’Anuari ho atribueix, en part, a la renda per càpita i al pes de la concertada, però també als dèficits d’inversió pública en educació.
Què proposem?
Les propostes de l’Anuari de l’Educació 2026 parteixen d’una idea clara: no es poden millorar els resultats sense polítiques d’equitat estructurals. Davant l’encariment de la vida, en destaquem cinc:
- Una beca per a tot l’alumnat en situació de pobresa que estudia batxillerat, cicles de grau mitjà o PFI, amb imports i cobertura suficients.
- Cap infant sense activitats extraescolars. Incloure una “motxilla extraescolar” de 300 € l’any en els ajuts a l’alumnat amb necessitats per raons socioeconòmiques, d’I3 a 2n d’ESO, perquè pugui fer gratuïtament una activitat extraescolar (uns 70 M€).
- Ampliar la motxilla econòmica amb 2 o 3 hores setmanals d’acompanyament i orientació per a aquest alumnat, amb especial atenció a primària (uns 75,5 M€).
- Més recursos als centres i entorns més vulnerables: recuperar uns 23.000 € per centre al programa PMOE-PROA+ (ara 17.920 € de mitjana) i garantir un Pla Educatiu d’Entorn a tots els centres d’alta i màxima complexitat (226 encara no en tenen).
- 8.000 noves places d’FP bàsica (PFI, graus bàsics i IFE), tantes com joves de cada cohort abandonen els estudis sense acabar l’ESO.
L’escola no pot compensar sola tot el que passa fora, però pot ser el lloc on la renda familiar pesi menys. Que ho sigui depèn de les decisions que es prenguin ara.
