Laia Orozco
En els darrers dies hem pogut observar com missatges i consignes difoses a través de les xarxes socials han contribuït a mobilitzar joves en episodis d’aldarulls a Barcelona, en una dinàmica que també s’ha observat en altres ciutats europees. Aquestes situacions ens fan posar atenció a la gran capacitat de propagació dels continguts digitals, però també al malestar social i emocional sobre el qual poden arrelar determinats discursos.
La ràbia i la por són les dues emocions principals de les quals s’alimenten els continguts polaritzadors, perquè generen major tracció. És així com aquells missatges que inciten a desconfiança i assenyalen a l’altra com un adversari, són els que guanyen major visibilitat en l’entorn digital. Quan aquestes dinàmiques es combinen amb la difusió de continguts falsos o descontextualitzats, incrementa la dificultat del debat públic constructiu.
“Educar contra la desinformació és també educar en cohesió social i cultura de pau”
Varis estudis ens indiquen que les xarxes socials i els continguts digitals s’han convertit en la principal font d’accés de les persones joves a l’actualitat. Aquesta realitat no és neutre: bona part de la informació que reben està condicionada pels algoritmes de recomanació, les lògiques de viralitat i els interessos de les plataformes. En aquest entorn, la construcció de l’opinió pròpia corre el risc de quedar desplaçada per narratives dominants que es consumeixen sense disposar sempre de les eines necessàries per contrastar-les, contextualitzar-les i qüestionar-les.
En un context de sobreinformació, la quantitat i la velocitat dels continguts dificulten dedicar temps suficient per a comprendre’ls i contrastar-los, produint-se una pèrdua de l’atenció generalitzada en la societat, encara més proununciada d’entre els més joves. Aquesta situació de sobreestimulació comporta una major dificultat per a generar respostes que requereixin d’anàlisis més profunts, afavorint així missatges més simples i viscerals.
Aquesta preocupació és especialment rellevant durant els processos electorals, on l’increment dels missatges simplificadors condiciona la percepció dels problemes col·lectius i reforçar les divisions socials.En un context on la opinió social i política ve condicionada per reels de 1 minut, dotar d’eines per a que adolescents i joves puguin entendre de forma crítica quina és la informació que reben, és una qüestió de qualitat democràtica.
“La desinformació no només condiciona el que pensem, sinó també com ens relacionem i actuem”
- Relacionat: Les nostres creences pesen més que les dades
Un dels grans reptes del diàleg social recau en que les plataformes personalitzen els continguts a partir de les nostres interaccions i preferències, i per tant generen entorns altament personalitzats que dificulten la interacció amb perspectives i opinions diferents.
Aquesta dinàmica digital contrasta amb el valor educatiu i democràtic dels espais on adolescents i joves poden escoltar altres punts de vista, confrontar arguments i revisar les nostres pròpies conviccions. L’escola, els espais comunitaris i els entorns de participació juvenil són fonamentals en la construcció d’una cultura democràtica que no es basi en la uniformitat de les opinions, sinó en la capacitat de conviure amb la diversitat.
“Necessitem espais per contrastar opinions i poder anar més enllà de les nostres pròpies idees”
En aquest sentit, educar contra la desinformació implica anar més enllà d’ensenyar a identificar notícies falses i implica desenvolupar la capacitat d’argumentar, comprendre diferents realitats socials, reconèixer els biaixos propis i participar en debats sense recórrer a la desqualificació o la manipulació. Un gran exemple d’aquesta aposta educativa la lidera Finlàndia, entenent que l’educació contra la desinformació és una competència ciutadana imprescindible per a la qualitat democràtiva.
- Relacionat: Governar la digitalització educativa. Models de polítiques pioneres que estan obrint camí
Una educació mediàtica i informacional sòlida pot contribuir a prevenir la manipulació, afavorir una participació pública més reflexiva i reforçar la capacitat de prevenció de conflictes. La cohesió social es garanteix amb espais de participació, reconeixement i diàleg.
“La capacitat de participar críticament en l’entorn digital també està condicionada per les desigualtats”
La competència per analitzar críticament la informació és una dimensió essencial de la competència digital. Tanmateix, no tothom disposa de les mateixes oportunitats per adquirir-la i desenvolupar-la.
L’acompanyament del professorat i de les famílies, l’accés a recursos educatius de l’entorn, les oportunitats d’aprenentatge fora de l’escola i els entorns socials en què creixen infants i adolescents condicionen la seva capacitat per comprendre la informació i relacionar-s’hi de manera autònoma. Aquestes oportunitats estan distribuïdes de manera desigual i estan altament condicionades per les bretxes socioeconòmiques existents.
Per això, cal garantir que tots els centres educatius disposin de recursos, formació i acompanyament per treballar l’alfabetització mediàtica i informacional de manera continuada, amb una atenció especial als contextos de més vulnerabilitat.
“La resposta ha de ser col·lectiva: no podem deixar l’educació digital crítica només en mans de l’escola”
Les competències necessàries per participar de manera crítica, segura i autònoma en l’entorn digital d’àrees educatives concretes i de la responsbilitat individual familiar. Requereixen una resposta coordinada entre les institucions públiques, els centres educatius, les famílies, els mitjans de comunicació, el sector tecnològic, els centres de recerca i les entitats socials.
Aquesta és un reclam dut per l’Agenda per a una Educació Digital Crítica a Catalunya, impulsada amb la participació de més de 45 entitats del territori. On es demana situar l’equitat, el benestar i els drets de la infància al centre de les polítiques de digitalització educativa, i avançant cap a un model que garanteixi les condicions per desenvolupar una relació crítica i responsable amb la tecnologia.
Per tant, una aposta per l’educació contra la desinformació i la cohesió social cal que es tradueixi en mesures concretes i responsabilitats compartides:
- Administracions públiques: impulsar una estratègia integral d’alfabetització mediàtica i informacional, amb recursos, objectius i mecanismes d’avaluació que garanteixin la igualtat d’oportunitats.
- Plataformes tecnològiques: assumir responsabilitats sobre els sistemes de recomanació i les dinàmiques de difusió de continguts, i avançar cap a entorns més transparents, segurs i respectuosos amb els drets de la infància.
- Famílies: disposar d’acompanyament i recursos per generar espais d’escolta i diàleg amb adolescents sobre les seves inquietuds, els continguts que consumeixen i les relacions que construeixen en entorns digitals.
- Centres educatius: garantir espais d’aprenentatge on desenvolupar el pensament crític, el contrast de fonts, l’argumentació i la reflexió sobre els missatges que circulen en l’entorn digital.
- Mitjans de comunicació i periodisme local: contribuir a una informació rigorosa, plural i contextualitzada, i donar visibilitat a les realitats i preocupacions de les persones joves.
- Partits polítics i responsables públics: exercir la seva responsabilitat davant la difusió de discursos manipuladors i evitar pràctiques comunicatives que alimentin la desconfiança, l’estigmatització i la fragmentació social.
La qualitat de la democràcia depèn, en part, de la capacitat de la ciutadania per comprendre la realitat, contrastar la informació i participar en les decisions col·lectives. En un entorn digital que condiciona cada vegada més com ens informem i ens relacionem, garantir aquesta capacitat és també una qüestió d’equitat educativa.
No n’hi ha prou amb demanar a infants i adolescents que siguin crítics: cal construir les condicions educatives, socials i tecnològiques perquè puguin ser-ho.
