Girona, Badia del Vallès i Castelldefels, tres bones pràctiques locals per actuar contra l’absentisme escolar
El món local a Catalunya acumula una gran experiència en la lluita contra l’absentisme escolar. No obstant això, el fet que la definició i implementació de mecanismes de detecció i intervenció depengui de la iniciativa municipal ha generat una situació fragmentada, amb municipis que disposen d’estructures sòlides i d’altres amb actuacions més disperses o reactives.
L’existència de diverses experiències locals inspiradores, com les de Girona, Castelldefels i Badia del Vallès, posa de manifest bones pràctiques reproduïbles que evidencien l’eficàcia de la proximitat institucional i la cooperació intersectorial. Alhora, permet identificar els principals reptes que encara persisteixen.
Relacionat: descarrega l’informe Absentisme escolar: una fractura pendent a Catalunya
Els plans locals d’absentisme (PLABS) han demostrat ser eines efectives per avançar en aquesta direcció gràcies a la seva capacitat per sistematitzar dades, activar circuits de coordinació i articular respostes compartides.
Les experiències de Girona, Badia del Vallès i Castelldefels mostren que, quan hi ha una governança clara de treball en xarxa i col·laboratiu i figures de referència amb continuïtat, és possible fer detecció precoç, donar suport personalitzat i establir vincles educatius més sòlids. Tanmateix, el model encara afronta reptes estructurals, com la manca d’un sistema unificat de dades, la dependència de perfils professionals no estructurals i de pressupostos municipals variables.
Girona: coordinació per a la gestió i el seguiment de l’absentisme escolar
Girona és un exemple destacat en la consolidació d’un sistema estable i institucionalitzat en la gestió de l’absentisme. Des del 2009, la ciutat disposa d’una Comissió d’absentisme de ciutat (CAC), una Comissió tècnica d’absentisme (CTA) i comissions d’absentisme de centre, que articulen la intervenció des de l’àmbit escolar fins al municipal.
Aquestes estructures operen sota un Protocol d’absentisme creat per la CAC el 2010 i revisat periòdicament (2015 i 2024), i gestionen els casos de manera coordinada entre ajuntament, serveis socials, Mossos d’Esquadra, EAP, inspecció i centres educatius. A més, existeix una Comissió institucional d’absentisme, que inclou alts càrrecs polítics i tècnics dels diferents departaments de la Generalitat i del consorci gironí, així com la fiscalia. Aquest espai garanteix l’alineament entre la intervenció tècnica i l’estratègia política. Finalment, també s’ha incorporat recentment la figura de la tècnica d’absentisme (SOAC), que actua des d’un enfocament comunitari per facilitar la connexió entre agents, reforçar l’ús del protocol i impulsar la prevenció.
El model gironí destaca per la seva coordinació interinstitucional real i efectiva.
El model gironí destaca per la seva coordinació interinstitucional real i efectiva, amb mesures d’intervenció personalitzades i derivació acurada de casos. L’articulació entre comissions ha consolidat un model de governança local eficaç, capaç de garantir la detecció i intervenció coordinada davant l’absentisme i el risc d’abandonament escolar prematur. Aquest sistema destaca per la capacitat d’articular àmbits polítics i tècnics, així com per la incorporació d’eines d’intervenció comunitària, que ha millorat la fluïdesa dels circuits, el treball preventiu i la connexió amb els recursos del territori.
Tanmateix, l’experiència també revela limitacions estructurals significatives. El sistema depèn molt de figures clau —com treballadores socials, educadores o la mateixa SOAC—, la continuïtat de les quals sovint està condicionada per polítiques puntuals i dotacions pressupostàries variables.
Aquesta dependència posa en risc la sostenibilitat del model i la seva capacitat de resposta a llarg termini. D’altra banda, la resposta judicial o administrativa als casos crònics d’absentisme s’ha mostrat insuficient si no es combina amb una actuació sostinguda en l’àmbit comunitari, centrada en la prevenció i el suport socioeducatiu. Finalment, l’experiència de Girona posa de manifest que l’absentisme i l’abandonament escolar prematur no poden deslligar-se de les dinàmiques de segregació urbana i educativa de la ciutat, que condicionen en gran manera les oportunitats i la vinculació escolar de determinats col·lectius.
Castelldefels: Pla local per a la prevenció de l’absentisme i l’abandonament escolar
Castelldefels ha impulsat des de 2003 diverses etapes del seu Pla local per la prevenció de l’absentisme i l’abandonament escolar, que ha culminat el 2024 amb la seva redefinició per integrar la dimensió de l’abandonament.
El pla busca garantir el dret a l’educació de tots els infants i joves mitjançant estratègies i recursos per prevenir, detectar i intervenir davant de situacions d’absentisme i abandonament escolar. Així, el pla estableix uns principis clars d’actuació: coordinació i treball en xarxa, equitat, corresponsabilitat, prevenció i centre educatiu com a referents de detecció i primera intervenció. Les comissions del pla, la coordinació activa amb el Pla educatiu d’entorn (PEE) i els protocols específics per a l’abordatge de l’absentisme conformen l’estructura operativa de les actuacions que es despleguen en tres àmbits: accions dins l’aula (detecció i actuació directa), intervencions des del centre educatiu (protocols, derivacions, coordinació amb serveis), i actuacions des de l’entorn (acció comunitària, serveis socials, educació no formal, etc.).
Entre els aspectes positius del model destaca el treball en xarxa i col·laboratiu consolidat entre institucions, i la definició d’indicadors de seguiment i d’avaluació de les intervencions. Tot i això, el pla és encara jove i es troba en constant revisió per a la millora de la sistematització de dades i avaluació de resultats. A més, la seva continuïtat depèn del compromís personal dels professionals i no sempre d’una estructura institucional forta.
Badia del Vallès: Pla local de desafecció, absentisme i abandonament escolar prematur
Badia del Vallès ha desenvolupat una estratègia innovadora orientada a la detecció sistemàtica de la desafecció i l’absentisme, fruit del treball col·laboratiu entre el Pla educatiu d’entorn (PEE), la Diputació de Barcelona, l’Ajuntament i el Departament d’Educació. El seu Pla de desafecció, absentisme i abandonament escolar prematur s’articula al voltant de tres eixos principals: la detecció precoç, el seguiment sistemàtic i la corresponsabilitat comunitària.
L’eina de cribratge dels indicadors de desafecció escolar s’aplica a tots els nivells educatius i permet identificar de manera primerenca l’alumnat en risc, la qual cosa facilita la planificació d’accions preventives i itineraris personalitzats. Paral·lelament, el programari de seguiment de l’absentisme —un sistema digital connectat amb aplicacions escolars i municipals— permet registrar totes les absències, coordinar intervencions i obtenir una visió unificada i global de l’absentisme en el municipi.
El pla també consolida espais de corresponsabilitat i treball en xarxa, com la Comissió de desafecció, absentisme i AEP (C-DAAEP), la Taula local de prevenció i la Xarxa interprofessional NOEL (noves oportunitats educatives i laborals). Altres eines clau són l’Observatori de trajectòries educatives, vinculat al Sistema local d’orientació i acompanyament integral (SLOATE), i el Mapa de recursos, que permet identificar i organitzar recursos locals per atendre millor els joves en risc d’abandonament.
En conjunt, el pla de Badia del Vallès destaca per ser una estratègia dinàmica i adaptable, pel treball interprofessional i per la capacitat d’adaptació. Permet una detecció precoç i sistemàtica de la desafecció i l’absentisme, promou respostes coordinades i fonamentades en dades reals, i consolida una cultura de corresponsabilitat entre escoles, serveis municipals i comunitat educativa.
Els plans locals d’absentisme, laboratoris de polítiques locals
Més enllà de la seva funció operativa, els PLABS (Plans Locals Absentisme poden esdevenir «laboratoris de polítiques locals», on es posa en pràctica la col·laboració entre administracions, serveis educatius, socials i de salut. Aquestes experiències municipals permeten provar noves fórmules de coordinació, generar aprenentatge institucional i transferir bones pràctiques que poden inspirar polítiques públiques de més abast.
No obstant això, el desplegament dels PLABS encara afronta reptes estructurals que en limiten la sostenibilitat i l’impacte. Entre els més rellevants destaquen la manca d’estabilitat de les figures professionals que en garanteixen el seguiment (com les tècniques d’absentisme o referents educatius), la dependència de pressupostos municipals sovint variables, i la necessitat de més suport i reconeixement institucional per assegurar-ne la continuïtat. Enfortir aquests aspectes és imprescindible per consolidar els PLABS com a instruments estables, innovadors i transformadors dins de les polítiques educatives locals.
La coordinació interinstitucional, la corresponsabilitat i l’ús de dades compartides milloren la detecció precoç i l’acompanyament educatiu.
Els plans locals d’absentisme s’han consolidat com una eina clau de les polítiques municipals, en integrar prevenció, detecció i intervenció des d’una mirada comunitària. Les experiències de Girona, Castelldefels i Badia del Vallès demostren que la coordinació interinstitucional, la corresponsabilitat i l’ús de dades compartides milloren la detecció precoç i l’acompanyament educatiu.
Tanmateix, el model presenta limitacions estructurals: manca de sistemes de registre i seguiment homogenis, desigualtats en recursos entre municipis, dependència de figures no estructurals i dificultats per connectar les dades educatives amb altres sistemes socials i sanitaris. Malgrat aquests reptes, els plans locals constitueixen una base sòlida per avançar cap a una governança educativa més integrada, preventiva i equitativa, capaç d’abordar l’absentisme com un repte col·lectiu i no només escolar.
