A Catalunya fa anys que baixa la demanda escolar. Això fa que hi hagi un excés de places que pot fer créixer la segregació escolar, posar en risc la cohesió social i dificultar la recuperació de resultats educatius. A més a més, en un sistema amb una xarxa pública i una de concertada, si no es regula equilibradament la sobreoferta, l’escola pública pot perdre cada vegada més pes. Els darrers quatre cursos ho confirmen. Equitat.org ha alertat que, si no es corregeix aquesta tendència, el retrocés pot ser cada vegada més gran.
La responsabilitat de governar aquest excés de places és de l’administració. Però com conclou l’informe «El pes de l’escola pública«, les decisions que ha pres el Departament d’Educació el darrer any reforcen els impactes que tenen els desequilibris entre xarxes. Són decisions que marquen les regles de planificació, finançament, oferta i capacitat d’atracció dels centres.
A l’oferta inicial, la pública és l’única on el Departament pot ajustar places de manera general i preventiva. Pot reduir ràtios o suprimir grups abans que les famílies triïn centre. La concertada, en canvi, manté pràcticament tots els grups renovats i pot oferir ràtios altes. Això fa que les famílies arribin a la preinscripció amb una oferta pública més ajustada i una de concertada comparativament més àmplia. Una situació que condiciona el criteri de tria de moltes famílies.
Els efectes d’aquestes decisions es veuen en la distribució de l’oferta inicial d’I3 del curs 2026/27. En 73 dels 94 municipis de més de 10.000 habitants, la pública ha perdut pes des del curs 2017/2018. Això també genera riscos dins del sector concertat. Els centres concertats petits, d’una sola línia i amb menys capacitat d’atracció, són especialment vulnerables.
1. Ha renovat el 99% dels concerts educatius a I3 per sis anys
La Generalitat ha renovat 913 dels 923 grups concertats. Malgrat que les projeccions no indiquen cap repunt notable de naixements d’aquí al 2032 i que feia anys que el conjunt de grups no assolien el mínim d’alumnat. (L’11% de les places queden vacants a I3). No ha suprimit preventivament cap grup a partir de criteris demogràfics. Amb els concerts blindats, tot el pes de la reducció preventiva de l’oferta recaurà sobre la xarxa pública durant sis anys.
2. Ha mantingut ràtios desiguals entre xarxes
El Departament manté congelat la renovació del decret de Concerts i encara funciona amb el del 1993. Així, la la principal via per reduir oferta, la reducció de ràtios, és obligatòria per la xarxa pública però opcional per la concertada. De mitjana, a l’escola pública hi ha 19 places per grup mentre que a la concertada, 21,6. Un 20% de centres concertats té una mitjana ràtio de 25 alumnes. El Departament tampoc no ha establert cap instrucció d’equiparació de ràtios. La diferència incrementa la quota d’oferta concertada i condiciona l’elecció de les famílies, que també trien segons l’oferta disponible i les possibilitats d’entrada en primera petició.
3. Reserva proporcionalment més places per a alumnat vulnerable a la pública
A bona part dels municipis la reserva nominal és la mateixa als dos sectors. Els òrgans locals de planificació estableixen la mateixa reserva per centre independentment de la ràtio de cadascun. Però com que l’escola pública té menys alumnes per grup, es destina una proporció més gran de la seva oferta a alumnat vulnerable. Això n’incrementa la complexitat inicial i redueix les places disponibles per a la resta de famílies. Malgrat l’important increment de corresponsabilitat de bona part del sector concertat, la diferència de composició persisteix: la pública matricula un 39% d’alumnat NESCD als nivells inicials, mentre a la concertada és el 23%. Una reserva de places diferenciada hauria de servir per compensar aquest desequilibri, no per aprofundir-lo.
4. Augmenta el finançament dells concert en 390 milions fins al 2030
Ha augmentat el finançament dels concerts amb l’objectiu d’avançar cap a la gratuïtat real de l’educació en el sector concertat. Una mesura que respon a l’infrafinançament documentat pel sector. No obstant això, no l’ha acompanyat de mecanismes d’auditoria sobre el copagament de les famílies ni d’una diferenciació clara entre els centres que assumeixen compromisos de corresponsabilitat i els que mantenen quotes elevades. Així, l’increment pot tenir efectes regressius: sense controls efectius, determinats centres poden acumular més finançament públic mantenint alhora ingressos privats significatius.
5. L’increment diferencial de les motxilles econòmiques
Ha augmentat les motxilles un 19,6 %, dels 988 als 1.182 € per alumne NESE B, una mesura important per ajustar-se al cost de la plaça. El problema, però, és que no ha anat acompanyada de cap increment equivalent per a la pública, que no actualitza l’import de l’ajut i partia ja d’un infrafinançament. Tampoc no hi ha mecanismes de control sobre l’ús d’aquesta motxilla per assegurar que acaba concretant-se en les activitats que fan cadascun dels infants.
