La darrera preinscripció confirma com la renovació del 99% dels concerts i una reducció de ràtios desigual manté la sobreoferta de places. Si no es prenen noves mesures, els propers sis anys l’eliminació de línies d’oferta inicial recaurà bàsicament a l’escola pública.
-
La reducció de ràtios, la principal via per reduir sobreoferta, continua desigual. Un 20% dels centres concertats manté la ràtio màxima de 25 alumnes i un 28% ràtios de 21-24. A l’escola pública, el 94% té ràtios per sota dels 20 alumnes i només un 6% està entre els 21-24.
-
Durant les sis properes preinscripcions només es podran suprimir línies públiques a l’oferta inicial. S’ha renovat el 99% dels concerts en un context de gran sobreoferta. (Al 2025/26 la concertada ja registrava un 11,5% de places vacants, tres punts més que la pública).
-
La Generalitat ha desaprofitat una oportunitat per planificar tota l’oferta de centres que reben fons públics: La confluència de la caiguda de natalitat, la renovació de concerts i l’increment de finançament permetria millorar la regulació per reduir l’excés de places, garantir la gratuÏtat a les famílies i més corresponsabilitat contra la segregació.
-
La tendència es comença a veure en 8 de cada 10 municipis. Al conjunt de la xarxa, entre el 2023/24 i el 2026/27 l’oferta pública ha passat del 59,3% al 57’9%. Una tendència inicial que és un senyal d’alerta en el context actual.
-
Barcelona mostra que una gestió responsable de la xarxa és possible: És de les poques ciutats on creix l’oferta pública des del 2017, amb una política d’incorporació de centres a la xarxa pública i d’equiparació de ràtios.
-
Una planificació desequilibrada debilita la lluita contra la segregació i redueix la capacitat per millorar resultats. La recerca internacional apunta que els sistemes amb doble xarxa sense regulació clara tendeixen a concentrar l’alumnat segons el seu origen social i econòmic.
-
Equitat.org demana regular tota l’oferta sostinguda amb fons públics abans de la propera preinscripció. Insta Educació a aprovar el decret de concerts, equiparar ràtios, suprimir grups que generin sobreoferta també a la concertada i garantir una educació sense pagament de quotes.
La caiguda sostinguda de la natalitat des del 2008 obliga Catalunya a ajustar l’oferta escolar. Aquest ajust s’ha fet sobretot a través de la reducció de ràtios, però s’ha aplicat sobretot a l’escola pública.
L’informe “El pes de l’escola pública a Catalunya” d’Equitat.org demostra la tendència a la baixa que pateix l’escola pública per aquest ajust desigual. Els quatre últims cursos ha perdut pes en 8 de cada 10 municipis. L’informe s’ha elaborat a partir de l’anàlisi de les deu darreres preinscripcions escolars a les localitats de més de 10.000 habitants on hi ha centres concertats.
En conjunt, si al curs 2023/24 un 59,3% de l’oferta era pública, al 2026/27 era el 57,9%. Una tendència inicial que, en funció del municipi, és més o menys acusada. L’informe apunta que és un senyal d’alerta, especialment en l’actual context de caiguda de la natalitat i sobreoferta escolar. Si no es planifica conjuntament tota l’oferta sostinguda amb fons públics, l’ajust recaurà sobretot en l’escola pública. Aquesta tendència, si no es reverteix, portarà a escoles públiques fràgils, amb ràtios molt baixes, menys capacitat d’atracció i més risc de pèrdua de línies.
Catalunya, explica l’informe, és referent pel camí fet contra la segregació escolar. L’escola concertada s’ha diversificat més que mai, el 69% és corresponsable i això ha estat clau per reduir la segregació, com ha assenyalat Equitat.org. Per això, l’informe destaca la importància de no aturar-se aquí i continuar avançant cap a una xarxa escolar de proximitat equilibrada a tot el territori, que garanteixi cohesió, oportunitats i qualitat per a tots els alumnes.
“La planificació educativa és decidir quin sistema volem els pròxims anys”
“La planificació educativa no és només decidir quantes places calen, sinó quin sistema educatiu volem els pròxims anys”, apunta María Segurola, autora de l’informe. “No calen grans inversions, però sí valentia política”, afegeix, perquè “quan d’aquí una dècada mirem enrere, podem tenir una xarxa més segregada i desequilibrada per no haver pres les decisions que ja sabem que cal prendre”.
L’informe recull que, en aquest context de baixa natalitat i sobreoferta escolar, el Departament d’Educació ha renovat pràcticament tots els concerts educatius, 913 dels 923 grups. Ho ha fet malgrat que des del 2017 cada any queden entre un 8 i un 10% de places vacants a I3 a l’escola concertada (un 11,5% al curs 2025/26). L’informe recorda que la sobreoferta de places a I3 pot multiplicar els centres en risc de tancament i generar segregació escolar.
A més a més, ha renovat els concerts sense actualitzar la normativa que els regula, del 1993. Actualment, la reducció de ràtios, el mecanisme principal per reduir places, no està fixada per als centres concertats, a diferència dels públics.
Així, l’informe anticipa que les ràtios inicials continuaran sent desiguals en funció de la xarxa. Explica que la renovació blinda l’oferta concertada a I3 dels propers sis anys. Durant aquest temps, la supressió preventiva de grups, l’altre mecanisme per reduir places, recaurà en la xarxa pública. En aquest sentit, recorda que el Departament no ha tancat preventivament cap grup concertat a l’oferta inicial per criteris demogràfics, com comença a succeir a la xarxa pública.
En paral·lel, apunta que l’increment de finançament públic dels concerts aprovat pel Departament (390 milions d’euros per assegurar la gratuïtat de la plaça escolar), que respon a un infrafinançament documentat pel sector, no està vinculat a l’obligatorietat de mesures de planificació o contra la segregació. Per exemple, a garanties per tal que cap família no hagi de pagar quotes.
A aquesta situació s’hi afegeix la decisió d’incrementar només per als centres concertats els ajuts per finançar activitats, llibres, material i sortides sense pernoctació de l’alumnat amb necessitats socioculturals, les anomenades “motxilles econòmiques”. Han passat de 988,10€ a 1.181,65€ per alumne (+19,6%), mentre que no s’han augmentat a l’escola pública, que partia d’un infrafinançament (641,10€ i, segons la memòria econòmica del decret d’admissió, es va reduir un 40%). Tampoc no preveu mecanismes per assegurar l’ús efectiu dels ajuts ni la participació real a les activitats finançades.
L’informe també subratlla que el conjunt de centres públics reserven més places per alumnat vulnerable (NESCD) per grup. A bona part dels municipis els òrgans de planificació estableixen el mateix número d’alumnat vulnerable per a centres públics i concertats, independentment de les ràtios. Com que l’escola pública té menys alumnes per grup, es destina a l’alumnat vulnerable una proporció més gran de l’oferta pública. Això n’incrementa la complexitat inicial i redueix les places disponibles per a famílies que el sistema cataloga d’“ordinàries”.
Malgrat l’augment de la corresponsabilitat del sector concertat amb la segregació, continua havent-hi diferències importants. La xarxa pública matricula un 39% d’alumnat NESCD als nivells inferiors i la concertada, un 23%.
“Pot inclinar la tria de famílies que opten per centres on tenen més opcions d’entrar”
Aquesta combinació de decisions polítiques, conclou, pot acabar debilitant l’escola pública a la majoria de localitats del país. Si res no canvia, afegeix, ho continuarà fent els propers anys perquè l’escola pública pràcticament no té més marge per reduir l’oferta a través de la baixada de ràtios i perquè el blindatge dels concerts deixa tota la reducció preventiva d’oferta a través del tancament de grups exclusivament a la xarxa pública.
María Segurola conclou que aquesta situació “pot inclinar la tria d’una part de les famílies que opten per centres on tenen més opcions d’entrar”. “Enfortir les diferències entre xarxes dificulta una bona planificació i debilita la lluita contra la segregació, imprescindible per la cohesió social”. “No podem renunciar a aquest objectiu enmig de baixos resultats educatius i d’un creixement dels extremismes”.
La reducció desigual de ràtios ha fet perdre pes a la pública des del 2017
Des del 2017, la xarxa pública ha perdut comparativament més places que la concertada, sobretot per l’efecte que té la reducció desigual de les ràtios. Entre el 2017/18 i el 2026/27 la pública ha perdut un 25% de places ofertades a I3, mentre que la concertada n’ha perdut un 20%. Aquesta asimetria explica que, entre els dos cursos, la xarxa pública hagi perdut pes en l’oferta inicial d’I3 en 75 dels 94 municipis de més de 10.000 habitants amb oferta de les dues xarxes. Al 2026/27 l’oferta pública ha representat el 57,9% del total.
Per ajustar l’oferta, l’administració també pot suprimir línies o tancar escoles, solucions més dràstiques que s’apliquen amb menor freqüència i, per tant, amb menys impacte sobre el còmput total de places. La supressió de línies ha afectat més a la concertada: entre 2017/18 i 2026/27 ha perdut un 5,5% de les seves línies, mentre que la pública un 2,2%. D’altra banda, el tancament d’escoles s’ha produït bàsicament a la concertada, per baixa demanda. 14 centres petits, d’una línia.
La baixada de ràtios s’ha utilitzat també per minimitzar aquestes solucions de més cost polític i social. La mesura, però, ha tocat sostre en bona part dels municipis on han crescut les escoles d’un grup amb ràtios mínimes.
El Departament ha desaprofitat una oportunitat excepcional
L’informe conclou que el Departament d’Educació i Formació Professional ha desaprofitat una oportunitat excepcional per regular les escoles que reben recursos públics amb criteris de planificació i contra la segregació.
Explica que la renovació dels concerts per als pròxims sis anys i l’increment del pressupost d’Educació, enmig d’una caiguda de la natalitat sostinguda, era una conjuntura idònia per condicionar el finançament al compromís amb el servei públic dels centres.
Les escoles concertades més petites també poden tenir més dificultats
L’informe igualment assenyala que perpetuar aquestes diferències també suposa riscos importants per una part del sector concertat. Les escoles més petites poden tenir més dificultats per assolir el mínim de 14 alumnes necessaris pel concert (a diferència dels centres públics, que amb un nombre baix per grup poden continuar funcionant). L’informe parla d’una “doble penalització”: a l’escola pública, que queda debilitada a la preinscripció, i a la concertada d’una sola línia, que està més exposada a una demanda general cada vegada més baixa.
De l’informe també es desprèn que hi ha alternatives per gestionar l’oferta d’una manera més equilibrada. Posa l’exemple de Barcelona, una de les poques ciutats on guanya pes l’escola pública. Ho atribueix a una política activa d’incorporació de centres a la xarxa pública, que era de les més baixes de Catalunya. També al fet que les dues xarxes han reduït ràtios de manera més equilibrada. També per factors demogràfics propis, com una menor caiguda de la demanda.
De fet, l’efecte de Barcelona suavitza la tendència global de la disminució del pes de la xarxa pública, ja que concentra el 19% de les places públiques. Contant la capital catalana, la proporció de la xarxa pública ha perdut un 1,6 punts del total des del 2017/18; excloent-la, la caiguda és de pràcticament 3 punts percentuals.
Set mesures per activar abans de la preinscripció 2027/28
Equitat.org insta al Departament d’Educació i Formació Professional a actuar per evitar que l’escola pública continuï perdent oferta. L’aprovació del decret de concerts, en tràmit des de 2020 però congelat, és indispensable per consolidar el Servei d’Educació de Catalunya en igualtat de condicions i continuar reduint la segregació. Mentre no es desencalli, planteja activar mesures de cara a la propera preinscripció:
- Que cap centre que rebi recursos públics pugui ofertar ràtios superiors a la pública al mateix municipi.
- Suprimir a la planificació inicial els grups concertats que generin sobreoferta, de manera reversible si la demanda final ho justifica.
- Que l’alumnat vulnerable que arriba un cop tancada la preinscripció s’assigni, prioritàriament, als centres amb menys alumnat vulnerable i amb places de reserva lliures. Així s’evita que les places pensades per a aquest alumnat acabin alliberant-se com a ordinàries i ocupant-se per altres famílies abans que cap alumne vulnerable les hagi pogut fer servir.
- Condicionar l’increment del finançament a compromisos verificables amb la matriculació d’alumnat de proximitat o una proporció d’alumnat vulnerable similar a la de l’entorn.
- Un pla d’eliminació progressiva de les quotes vinculat a l’increment del finançament. Amb preus màxims com a mesura transitòria, auditories externes, un canal de denúncia anònim i un règim sancionador que pugui comportar la revocació del concert.
- Actualitzar les “motxilles econòmiques” també a la xarxa pública i assegurar la participació de tot l’alumnat vulnerable en les activitats que finança aquest ajut.
- Incorporar l’escola concertada a la planificació a mitjà termini de l’oferta educativa. A les taules locals, amb criteris transparents i escenaris d’impacte sobre la segregació.
