La directora de l’Aliança Educació 360, Maria Truñó, ha reclamat aquest dimarts des del Parlament de Catalunya una llei de lleure educatiu i oportunitats fora escola. És una de les sis prioritats que Truñó ha reivindicat a la Comissió d’Educació, on ha comparegut.
L’objectiu d’aquesta llei, que segons Truñó també podria desenvolupar-se amb un decret llei, és garantir el dret al lleure educatiu i donar cobertura i un marc compartit per fer-ho possible.
Truñó ha denunciat que, malgrat el reconeixement formal del dret i de les actuals regulacions parcials, “fa falta una legislació sobre les condicions d’accés a activitats extraescolars i d’estiu amb criteris d’equitat, inclusió i no segregació que n’estableixi condicions i garantia d’uns mínims”. Ha argumentat que hi ha aspectes pendents de regular vinculats a la qualitat educativa i la formació i les condicions laborals del personal. També sobre les responsabilitats d’ajuntaments, consells comarcals, diputacions i Generalitat.
Truñó ha demanat que el dret a l’educació surti reforçat del moment “clau i delicat” que viu. Ha reivindicat que “les desigualtats que l’escola amb prou feines aconsegueix compensar, el foraescola no les eixampli”.
Unes bases per avançar cap a la universalització del dret al lleure educatiu i, en especial, de les activitats extraescolars i d’estiu. Ha denunciat que el foraescola no pot dependre del compromís de municipis o entitats. “El lideratge municipalista i la corresponsabilitat social són imprescindibles, però manca lideratge públic de la Generalitat”.
“No demanem res que no hagi demanat el Parlament”
“El que estem reclamant no parteix de zero ni és una qüestió nova en aquest Parlament”, ha dit Truñó. La cambra ha expressat reiteradament la necessitat de reforçar les oportunitats educatives més enllà del temps lectiu. Al febrer, per exemple, la Cambra va instar la Generalitat a “reforçar de manera prioritària els programes i partides pressupostàries per garantir l’accés efectiu a activitats de lleure educatiu i d’aprenentatge extraescolar”.
També ha demanat que els diputats i les diputades ho tinguin en compte el proper ple monogràfic sobre educació, al control al Govern i en les futures prioritats en els programes i mandats municipals.
1 de cada 3 infants de famílies empobrides no fa cap activitat de tarda
Truñó ha alertat que 1 de cada 3 infants de famílies empobrides no fa cap activitat organitzada a les tardes. Més de 140.000 nens i nenes a Catalunya queden fora d’aquestes oportunitats vitals, l’equivalent a tota la població de Lleida o Tarragona.
Una privació que es duplica a l’estiu: 6 de cada 10 infants i adolescents de famílies amb rendes baixes no fan cap activitat educativa durant les vacances escolars.
A més, quan els infants més vulnerables participen, ho fan menys hores i dies a la setmana, durant menys anys i en propostes molt menys diverses i de menor qualitat. Una bretxa en activitats foraescola que s’enquista des del 2019 amb uns infants de classe alta que dediquen el doble de temps a activitats esportives i no esportives que els de classe baixa, tal com recull el darrer anuari de l’educació de Catalunya.
Dues setmanes d’estiu, dues tardes d’extraescolars i espai de migdia universal
Des del Parlament, Truñó ha assenyalat algunes prioritats bàsiques per a una bona política d’educació a temps complet.
A més de demanar una llei sobre lleure educatiu, Truñó ha insistit en la necessitat de comptar amb un sistema de finançament específic i estable als pressupostos de la Generalitat. “No hi ha política real sense pressupost i això no pot dependre quasi exclusivament dels comptes municipals”.
També un mínim de dues setmanes d’activitats per universalitzar el lleure educatiu d’estiu, tal com han reclamat recentment representants de prop de 5000 organitzacions. Federacions, col·legis professionals i entitats dels àmbits educatiu, social, de la salut, la cultura o l’esport. Aquesta mesura, explica, permetria desplegar una part important de l’Estratègia de lluita contra la pobresa infantil a Catalunya. Educació 360 estima que tindria un cost de prop de 50 milions d’euros, menys de 1% del pressupost del Departament de drets socials.
En la mateixa línia, ha reclamat un mínim de dues tardes d’activitats diverses i de qualitat durant el curs escolar. Assegura que és possible a través de dues vies: ampliar els actuals Plans Educatius d’Entorn i posar en marxa les “motxilles extraescolars”, dues mesures que també recull l’Anuari de l’Educació a Catalunya 2026.
Només un 18% de l’alumnat de 3 a 16 anys té beca menjador
Truñó ha alertat d’algunes dades preocupants sobre l’espai de migdia. Aquest és un temps educatiu amb impactes importants per l’alimentació i els hàbits saludables, la socialització o l’aprenentatge del català. Malgrat això, només un 18% de l’alumnat de 3 a 16 anys té beca menjador (quan són el doble els que viuen en situació de pobresa o risc d’exclusió). A més a més, més de la meitat dels instituts públics de Catalunya no ofereixen servei de menjador.
Truñó també ha reivindicat el dret al lleure i al joc, per seguir la recomanació de l’Organització Mundial de la Salut d’assegurar una hora al dia de joc actiu i activitat físico-esportiva. Avui només la compleixen un terç dels infants i adolescents catalans.
“S’ha de passar de la cultura dels ajuts puntuals a la garantia de drets”
En ple debat educatiu, Truñó ha demanat als grups parlamentaris que la visió del foraescola no en quedi al marge. “Tenim el reconeixement del dret, experiències locals, evidències del seu valor i consens social i parlamentari”. “Ens falta la voluntat política de fer aquest salt”. Toca passar “d’una cultura dels ajuts puntuals en un àmbit privat on les famílies fan bonament el que poden, a ser matèria de política pública amb la garantia d’un dret”, ha conclòs.
Així aconseguirem que el lleure educatiu “deixi de ser un luxe o un dret de segona”. Ens hi juguem una societat més justa des de la infància, un present i un futur més cohesionat i democràtic, i unes persones i comunitats més capaces de conviure i afrontar col·lectivament els reptes.
Els 4 grans beneficis del lleure educatiu
Truñó ha recordat que el dret al lleure educatiu està recollit tant a la Convenció sobre els drets de l’infant de Nacions Unides, com a lleis catalanes (a la LEC i la LDOIA). També ha insistit en els beneficis col·lectius que aporta:
- La millora dels aprenentatges i trajectòries vitals. Perquè consolida i amplia el que infants i joves aprenen a l’escola, motiva a aprendre i reforça competències transversals tan importants com la creativitat i l’autonomia, el treball en equip o la gestió emocional.
- La prevenció de la pobresa i vulnerabilitats. Perquè ofereix entorns i referents adults positius i protectors com antídot a malestars de salut mental, d’aïllament social o sedentarisme.
- La convivència i la cohesió. Perquè permet espais de relació social on es troben infants i adolescents de diverses condicions, teixint vincles i possibilitats de participar en la vida comunitària.
- El suport a conciliació de les famílies. Perquè el lleure facilita opcions a les necessitats de cures amb valor educatiu i de qualitat durant la jornada laboral.
