Jordi Còdol
Que la calor repercuteix en el dia a dia d’escoles i instituts és evident, tant per l’alumnat com per als professionals. L’informe “Calor a l’escola”, publicat per Equitat.org, detalla a més a més de quina manera l’augment de temperatures redueix els aprenentatges, el rendiment i els resultats dels estudiants. A Catalunya, com recull la publicació, una quarta part del curs escolar podria estar per sobre el límit recomanat dels 27º a partir del 2030.
A partir de diverses recerques internacionals, l’informe de Mar Satorras (Institut Metròpoli), Isabel Ruiz Mallén (UOC) i Joana Ortiz (IREC) explica que l’exposició prolongada a les altes temperatures afecta les habilitats cognitives. Un estudi fet amb dades d’uns 15 milions d’estudiants de primària, secundària i universitat de 61 països demostra que, a llarg termini, l’exposició a la calor perjudica l’aprenentatge acumulatiu dels estudiants. És a dir, que tenen menys capacitat per construir nous coneixements i habilitats sobre aprenentatges previs.
Així per exemple, l’exposició a altes temperatures redueix la capacitat per fer tasques complexes com l’àlgebra a matemàtiques o de comprensió lectora en llengua. Requereixen comprensió de fraccions i proporcions en el primer cas, o saber llegir amb fluïdesa, en el segon. En condicions “d’estrès tèrmic” com les que recull l’informe, també és menys eficient l’activitat neuronal i les tasques de memòria.
La calor no només afecta negativament les funcions cognitives dels infants i joves, sinó també les del professorat, concretament la memòria i el rendiment cognitiu (Park et al, 2021). Això repercuteix negativament en la seva capacitat per ensenyar.
No adaptar els centres al canvi climàtic pot comportar una caiguda de 7 punts PISA per curs
No adaptar com cal les escoles i instituts al context climàtic també comportarà, inevitablement, una caiguda de resultats. S’explica a partir de recerques que confirmen una baixada de fins a 7 punts PISA per curs en un escenari d’una quarta part del curs a més de 26,7º. Correspon a (entre 1 i 2 mesos menys d’aprenentatge anualment).
Aquesta combinació de factors provoca que, a mesura que augmenten els dies lectius amb altes temperatures, es debiliti l’aprenentatge. És a dir, més dies de calor comporten pitjors resultats educatius. Ho demostra un estudi longitudinal amb dades de temperatura i d’assoliment de l’informe PISA de 58 països entre el 2000 i el 2015 (Park et al, 2021). Confirma que l’alumnat escolaritzat en períodes més calorosos obté pitjors resultats que els seus companys del mateix país escolaritzats en períodes de menys calor. També que cada dia que l’alumnat passa a l’escola exposat a més de 27 ºC (a l’exterior) les puntuacions en les proves PISA baixen un 0,18 %. En canvi, la calor en dies no escolars té poc efecte en les notes. Aquest impacte, a més a més, és més gran l’alumnat de famílies amb ingressos més baixos.
Un altre estudi experimental de Dinamarca, aporta dades concretes de l’interior de l’aula. Quan a classe la temperatura baixa de 25 a 20 °C, el rendiment en les proves d’aritmètica i llengua millora significativament (Wargocki i Wyon 2013).
Tots aquests resultats demostren que la calor a l’escola interfereix directament en l’ensenyament i l’aprenentatge. Dificulta l’accés a una educació de qualitat, empitjora els resultats i priva infants i adolescents d’assolir la seva capacitat màxima de desenvolupament. Una situació que té conseqüències negatives en l’edat adulta perquè redueix els ingressos i la qualitat de vida.
