-
“L’abandonament escolar a secundària. Radiografia d’un estancament” actualitza les dades d’abandonament a l’ESO, el Batxillerat i els CFGM.
-
L’abandonament s’ha estancat: El 15% de l’alumnat abandona a 4t d’ESO. Prop de 83.500 joves en set cursos.
-
L’abandonament està molt condicionat: els nois abandonen per sobre la mitjana, l’alumnat amb necessitats educatives abandona més del triple i l’estranger més del doble.
-
L’informe proposa millorar el sistema de dades, afavorir la transició directa entre l’ESO i la secundària postobligatòria i reforçar l’orientació i la mentoria, entre d’altres.
El darrer informe sobre abandonament escolar d’Equitat.org constata l’estancament de l’abandonament escolar a Catalunya els darrers set cursos. A “L’abandonament escolar a secundària. Radiografia d’un estancament”, Adrián Zancajo i Carlos Bueno actualitzen les dades de la primera gran anàlisi de l’abandonament escolar a Catalunya (“L’abandonament a 4t d’ESO” i “L’abandonament al batxillerat i als cicles formatius de grau mitjà”, publicats el 2023 i el 2024). Fan una anàlisi de l’evolució de l’abandonament, a partir del Registre d’Alumnes de Catalunya (RALC) des del curs 2016/17 fins al 2023/24 (les darreres dades disponibles).
Això permet precisar quins perfils, i en quin moment, abandonen majoritàriament els estudis i com actuar-hi. Es converteix en el millor indicador per entendre la tendència de l’abandonament a Catalunya i, per tant, de quina manera és més efectiu revertir-lo. L’informe es fixa en les desigualtats de l’abandonament en funció del sexe, la nacionalitat i la condició NESE de l’alumnat, així com de quina manera es distribueix entre els centres educatius del país.
L’actualització arriba després de la presentació del Pla d’acció contra l’abandonament escolar prematur del Departament d’Educació i FP. Un pla que, per primera vegada, recull estratègies i mesures per reduir el percentatge d’alumnat que cada curs abandona els estudis abans d’hora. Tot plegat amb l’objectiu d’assolir l’objectiu europeu del 9%.
“L’abandonament escolar a secundària” il·lustra com, després d’una important caiguda de l’abandonament a partir de la crisi econòmica de 2008, quan pràcticament estava al 33%, s’ha produït un estancament de la taxa en els darrers anys. Des del 2021 s’ha “cronificat” i reduir-lo obliga a desplegar polítiques que s’adrecin específicament als joves que majoritàriament decideixen abandonar sense un mínim de qualificació.
Sense reduir l’abandonament a la secundària no s’assolirà l’objectiu europeu
L’informe deixa clar que la gran majoria de joves que abandonen els estudis ho fan just al pas entre l’ESO i la postobligatòria (Batxillerat o CFGM). Si no es redueix l’abandonament en aquest moment de transició, com sí que han aconseguit altres països, Catalunya no podrà reduir significativament l’abandonament escolar prematur.
A la majoria dels cursos, al voltant del 15% de l’alumnat (prop de 83.500 joves en total) va abandonar just en aquest moment. En els dos darrers cursos amb dades disponibles (2021/22 i 2022/23) el percentatge d’alumnat que abandona després de 4t d’ESO es manté i confirma l’estancament en aquest punt.
L’estancament s’ha mantingut també al Batxillerat (3,6%) i als CFGM (13,4%), en els termes en què assenyalava “L’abandonament al batxillerat i als cicles formatius de grau mitjà” (2024).
L’abandonament està condicionat pel sexe, la nacionalitat o les necessitats de l’alumnat
L’actualització confirma que, lluny de reduir-se, l’abandonament escolar està molt condicionat per les fortes desigualtats socials i educatives.
On les diferències són més evidents és per l’origen de l’alumnat. Les diferències entre nadius i estrangers s’han cronificat entre els cursos 2016/17 i 2022/23 i, en el cas de l’abandonament a 4t d’ESO, l’alumnat de nacionalitat estrangera abandona més del doble que la resta (abandonen el 26,8% dels joves, mentre que els de nacionalitat espanyola abandonen el 12,5%).
Un cop a la postobligatòria, l’alumnat de nacionalitat estrangera abandona el Batxillerat més del triple que la resta, mentre que als CFGM la diferència baixa i s’aproxima molt més a la mitjana catalana.
Pel que fa a les diferències per gènere, les noies abandonen després de 4t menys del 15% de la mitjana catalana (el 12,7%) i els nois abandonen per sobre la mitjana (més del 17%). En aquest cas, la diferència es redueix al Batxillerat (3,4% vs 3,9%), i és més alta als Cicles Formatius de Grau Mitjà (11,4% vs 14,8%).
En la intersecció d’aquestes dues condicions l’informe demostra com pesa més l’origen que el gènere: Les noies de nacionalitat estrangera abandonen molt més (21,71%) que les seves companyes nadiues (10,8%) fins al punt de tenir percentatges molt més propers als nois estrangers (31,6%).
Finalment, les diferències en l’abandonament per necessitats educatives especials vinculades a trastorns o diversitats funcionals, però també per motius econòmics o d’origen, s’han mantingut i fins i tot augmentat. L’alumnat que incorpora la condició NESE (Necessitats Específiques de Suport Educatiu) abandona més del triple que la resta.
“L’alumnat dels cicles de grau mitjà és especialment heterogeni”
“Tots els nivells educatius són molt heterogenis, però els CFGM especialment”, explica Adrián Zancajo, coautor de l’informe. Però “als CFGM hi ha molta heterogeneïtat d’edats i l’alumnat en edat teòrica no passa del 40%”. Això vol dir que la població més gran els aprofita per la requalificació i fa que l’abandonament variï molt. Abandonen menys del 8% dels estudiants de CFGM que estan en edat d’estudiar i més del 25% dels que són més grans.
Actuar mentre l’alumnat és al sistema és la millor eina per reduir l’abandonament
Per Equitat.org, les dades mostren que la política més efectiva per reduir l’abandonament és la prevenció. Tot i que és necessari recuperar joves que han abandonat, en la línia del projecte Reconnect-es, és prioritari evitar l’abandonament mentre són al sistema.
En aquesta línia, Zancajo planteja un enfoc de l’orientació basat en un acompanyament personalitzat i des de l’inici de la secundària obligatòria. “L’abandonament de 4t d’ESO es comença a construir molts anys abans”, explica. L’informe també reclama una millor recollida de dades que permeti un diagnòstic més ajustat, així com afavorir la transició directa entre l’ESO i la postobligatòria.
En aquest sentit, Equitat.org reconeix que el Pla d’acció del Govern és un pas important, però no parteix d’una diagnosi prou precisa. No identifica clarament on es produeix el problema, quins són els punts crítics del sistema educatiu ni, per tant, on toca prioritzar l’acció. Obvia la transició entre l’ESO i la postobligatòria i no concreta com intervenir en els centres o col·lectius amb més risc d’abandonament.
De fet, Zancajo “troba a faltar el Departament”, l’actual i els anteriors, en orientació i abandonament escolar. El coautor de l’informe reivindica la labor municipal, “amb grans professionals”, però assenyala que “falta marcar línies d’acció estratègiques”.
