De l’escola al carrer

Reptes educatius del català al país dels 8 milions

El català continuar sent una llengua àmpliament coneguda, però té avui una base demogràfica més estreta, menys presència social en molts entorns i més dificultats per mantenir-se com a llengua de relació habitual. Sobretot entre adolescents i joves. Això obliga a revisar què cal fer per superar la diferència cada vegada més gran entre les competències que dona l’escola i l’ús real de la llengua entre els alumnes.

A més, el 20,9 % d’infants i adolescents no tenen contacte actiu amb el català fora de l’escola. Això vol dir que l’escola és indispensable, però tota sola no pot compensar la falta de presència social que hi ha més enllà.

Fer que el català torni a guanyar ús social no passa per replegar-lo en espais més homogenis ni per resignar-se a perdre centralitat. Passa per reforçar la capacitat compensadora de l’escola, ampliar la presència a espais no lectius i reduir la segregació. També per reforçar l’oralitat i l’acollida lingüística. Més enllà de l’educació, per impulsar polítiques que n’incrementin la presència social.

L’escola és imprescindible però no n’hi ha prou en confiar-hi per inèrcia. Cal més intencionalitat, més recursos i més política lingüística. Perquè el català té un gran interès social, com demostra que un 76 % de persones vulguin parlar-lo.

Per què és important?

Perquè cada vegada hi ha una distància més gran entre les competències en català que és capaç de garantir l’escola i l’ús social de la llengua al carrer. L’escola no pot revertir aquesta situació tota sola.

Les dades que has de saber

• El 93,4% de la població de 15 anys o més entén el català i el 80,4% el sap parlar, però només el 32,6% el fa servir com a llengua habitual. A l’ESO representa el 64,4% de la llengua d’ús d’aula però baixa al 32,2% al pati.
• El 20,9% d’infants i adolescents no tenen contacte actiu amb el català fora de l’escola, fet que converteix el centre educatiu en gairebé l’únic espai de contacte regular amb la llengua per a molts joves.
• L’alumnat de 14 a 18 anys passa de mitjana 4,8 hores diàries a internet per oci entre setmana i 6,7 hores el cap de setmana, uns espais digitals on el català encara té poca presència.
  

Les propostes

• Polítiques contra la segregació i l’acollida lingüística i educativa. Amb una distribució més equilibrada de l’alumnat, més aules d’acollida, millor resposta a la matrícula viva i connectant l’acollida amb els Plans Educatius d’Entorn.

• Impulsar un pla específic per a la secundària, amb més acompanyament docent, suport a l’oralitat i treball específic de les relacions entre iguals.

• Incrementar la presència del català als espais no lectius, incorporant menjadors, extraescolars, monitoratge i personal no docent dins l’ecosistema lingüístic dels centres.

• Construir una política comunitària i municipal del català, connectant escoles, ajuntaments, lleure, esport, cultura i entorns digitals per augmentar la densitat d’ús de la llengua.