Tot i passar de mitjana deu anys fent anglès a l’escola i l’institut, els i les alumnes catalans treuen mals resultats en anglès. De fet, baixen el rendiment al llarg de l’escolarització. Així, si a 6è de primària hi ha un 14% d’alumnat amb baix nivell a les proves de competències bàsiques, a 4t d’ESO gairebé es duplica i arriba al 25%. A l’altre cantó de la moneda, l’alumnat amb nivell alt baixa. Passa del 60% de 6è de primària al 46% de 4t d’ESO.
L’informe “Per què ens costa tant l’anglès?“, liderat per la Directora del Departament de Filologia Anglesa i de Germanística de la UAB, Elisabet Pladevall, identifica els factors pedagògics i de context que expliquen els baixos resultats en anglès a Catalunya.
Una exposició social limitada: l’anglès és gairebé només escolar
A Catalunya l’anglès no és una llengua habitual. Té una presència social inferior a la d’altres països europeus, als mitjans de comunicació i al consum audiovisual majoritari o a l’espai públic. Per a la majoria de l’alumnat, l’anglès és una llengua estrangera amb una exposició inicial pràcticament limitada a l’horari escolar. Això fa que el sistema educatiu sigui el principal —i sovint únic— espai d’aprenentatge, i que la manera com s’organitza l’ensenyament sigui determinant.
Avançar l’inici no ha compensat la manca d’exposició en el moment adequat
En els darrers anys s’ha avançat progressivament l’edat d’inici de l’anglès, començant en moltes ocasions a I3, i se n’ha ampliat la presència al llarg de tota l’escolaritat. S’ha consolidat la idea que començar abans milloraria els resultats. Tot i això, en un context amb exposició limitada i un ensenyament principalment per instrucció —i no per immersió— començar abans no garanteix millors resultats.
El factor determinant no és el nombre d’anys, sinó l’adequació dels objectius i metodologies a cada etapa evolutiva. A més a més, també intensificar l’ensenyament en el moment en què l’alumnat compta amb les bases lingüístiques i cognitives per progressar (8-9 anys). No augmentar l’ensenyament en aquest moment clau implica perdre impacte.
Un enfocament que erosiona la motivació
L’ensenyament de l’anglès tendeix a realitzar-se en grups grans, a ser molt repetitiu, poc contextualitzat i a emfatitzar poc la pràctica comunicativa entre alumnes. Aquest enfocament, combinat amb la llarga durada de l’aprenentatge, pot generar en una part de l’alumnat la percepció que es repeteixen continguts any rere any sense guanyar autonomia real per parlar-lo i entendre’l en situacions comunicatives. Aquesta sensació de reiteració contribueix a la pèrdua de motivació i d’interès, especialment a secundària.
La manca d’espais suficients per a la pràctica oral sostinguda i per a l’ús funcional de la llengua contribueix a aquesta dinàmica.
Consolidar competències lingüístiques abans d’intensificar l’anglès
L’informe assenyala que, en el nostre context d’exposició mínima, no té sentit avançar exigències acadèmiques en anglès si abans no s’han consolidat les competències lingüístiques en la llengua de referència, el català.
En un context amb poca exposició social a l’anglès, és clau que durant els primers anys l’alumnat consolidi una base sòlida en comprensió lectora, vocabulari, consciència fonològica i capacitat de reflexió sobre el llenguatge. Aquestes habilitats metalingüístiques són les que permeten aprendre una llengua estrangera de manera més eficient.
Fins a cicle mitjà, l’anglès hauria de tenir sobretot un paper de familiarització i habituació. Quan aquestes bases ja estan consolidades, i les llengües de referència estan més consolidades, a partir de cicle mitjà, l’alumnat està en millors condicions per introduir l’anglès amb més intensitat i amb un enfocament metalingüístic i alhora orientat a l’ús real i comunicatiu.
