La fundació Equitat.org s’ha adherit aquest dilluns al Pacte Nacional per la Llengua (PNL). El Pacte aglutina el compromís d’entitats i municipis del país amb el català i es fixa l’horitzó del 2030 per tirar endavant una política lingüística que faci front als reptes actuals de la llengua catalana.
Equitat.org s’adhereix al pacte amb la voluntat d’enfortir la corresponsabilitat de la societat civil amb la llengua i el seu valor cohesionador. Ho fa en un context de retrocés de l’ús del català i quan el Tribunal Constitucional té pendent dictar sentència sobre l’obligatorietat d’aplicar un 25% de castellà a l’escola. Actualment, malgrat que el model d’escola catalana ha permès que el 93,4% de la població de més de 15 anys l’entengui, només el 32,6% el parla habitualment, segons l’Enquesta d’usos lingüístics del 2023.
“El compromís és indispensable per avançar”, ha reconegut la sociòloga Elena Sintes, referent de llengua d’Equitat.org. Sintes reivindica el Pacte com “un bon paraigües des del qual desplegar una política lingüística ambiciosa”. Assenyala que és important reconèixer públicament que hi ha un problema, un pas que els últims 5 o 6 anys cap govern no havia fet. Alhora, recorda la importància de concretar-lo amb mesures, intencionalitat i recursos. “Quedar-se aquí no és suficient, però sense això seria molt difícil.”
L’escola és imprescindible, però insuficient
Equitat.org, que forma part de la plataforma Somescola al costat d’altres entitats i professionals compromeses amb l’escola catalana, avalua regularment la situació del català als aprenentatges. L’entitat insisteix en el paper indispensable de l’escola per garantir l’aprenentatge del català a un alumnat cada vegada més divers i multilingüe. Una funció necessària per la igualtat d’oportunitats vitals i professionals, per garantir a tothom el dret a conèixer la llengua pròpia del país i per assegurar que el català no és una barrera sinó una llengua d’oportunitats.
Per al 21% d’infants i adolescents que no tenen contactes actius amb el català, l’escola és pràcticament l’únic espai de relació regular amb la llengua. Així, l’educació té una funció cada vegada més compensadora. Al mateix temps, Sintes lamenta que “l’absència durant anys d’una política lingüística amb prou recursos ha impedit sostenir la pèrdua de pes social del català a l’escola i als instituts”. De fet, el Síndic de Greuges alerta que les interaccions en català a les classes de secundària són poc més del 64%, que entre l’alumnat representen el 38,8% i que a l’esbarjo són poc més del 32%.
Prioritzar la secundària i les polítiques d’acollida
El gran repte, per tant, ja no és només que el català sigui present a les aules, sinó que infants i joves puguin fer-lo servir amb normalitat dins i fora de l’escola, entre iguals. A les activitats de tarda, al lleure, a les xarxes i en la vida quotidiana. Per Sintes, això passa entre d’altres per una visió d’ecosistema en la política lingüística. En l’àmbit municipal, per exemple, per no centrar-se només en l’escola sinó en tota la resta d’equipaments i actuacions comunitàries.
A nivell de sistema educatiu, la situació també obliga a prioritzar la secundària, amb més formació i acompanyament als docents perquè puguin continuar sent referents lingüístics en . Igualment, a atendre els centres amb més complexitat, que a Catalunya representen el 24%. Finalment, també és important fer un salt en polítiques d’acollida. En aquest camp hi ha molt marge de millora perquè pugui ser una política estructural i familiar.
