Jordi Còdol
La nota mitjana de matemàtiques a les últimes proves de la selectivitat a Catalunya és d’un 4,18, la més baixa dels últims dotze anys.
Aquest resultat ha impactat al final d’un curs escolar que, a banda de les mobilitzacions docents més grans dels darrers 40 anys, continua marcat pels mals resultats en els aprenentatges, constatats en les últimes proves de competències bàsiques i en el retrocés a les últimes proves PISA. El suspès a matemàtiques a la selectivitat és un mirall del retrocés de la qualitat i l’equitat del sistema educatiu català.
Per què no ens hauria d’agafar per sorpresa?
El suspès de mitjana a la selectivitat 2026 és el darrer indicador d’una tendència constatada amb els resultats del darrer informe TIMSS (Estudi Internacional de Tendències en Matemàtiques i Ciències), publicat al 2024. En aquestes proves Catalunya es va situar als 489 punts, per darrere de la mitjana espanyola (498) i molt lluny de la mitjana de la UE (514) i de l’OCDE (525).
Més alumnat als nivells baixos que a la mitjana espanyola i europea
De fet, fa més de 20 anys que els resultats a matemàtiques són baixos. TIMMS va posar de manifest que el 41,8% de l’alumnat català obté resultats baixos o molt baixos, un percentatge molt elevat comparat amb la mitjana de l’OCDE (27%) o de la UE (30,4%). En canvi, només el 20,5% aconsegueix nivells alts i avançats, un gruix que s’eleva fins al 40,4% al conjunt de l’OCDE i al 34,1% de la UE.
Un any abans, Equitat.org va analitzar l’evolució del rendiment a matemàtiques de primària a l’ESO, que va analitzar l’evolució de dues generacions, entre les quals la que al curs 2017/18 feia 6è i al 2021/22 cursava 4t d’ESO, i que al 2024 va examinar-se –i suspendre– a les PAU. Com conclou l’anàlisi i constaten les PAU, el sistema no sembla capaç de redreçar les mancances de matemàtiques i l’alumnat té poc marge per millorar les seves competències.
Aquesta publicació partia dels resultats de les proves de competències bàsiques per als mateixos alumnes, en les proves de 6è de primària i les de 4t d’ESO. Les proves avaluen l’adquisició de competències i coneixements fonamentals al final de cada etapa (en el cas de 6è, aquelles competències lingüístiques, matemàtiques i de coneixement del medi natural clau per que permeten seguir el currículum previst a l’ESO i, en el cas de 4t d’ESO, aquelles comunicatives lingüístiques, matemàtiques i cientificotecnològiques imprescindibles per progressar amb garanties l’itinerari educatiu i afrontar els principals reptes i desafiaments globals i locals).
El nivell baixa mentre avança l’escolarització
Estudiar l’evolució dels aprenentatges es pot fer quan s’estudien cohorts d’alumnes per seguir els resultats que obtenen en un o altre moment. Les dades que el Departament d’Educació facilita al portal de dades obertes permeten fer aquesta anàlisi, ja que incorporen un identificador per a cada alumne. Lògicament això no és així en el cas de les proves PAU, que es converteixen en una confirmació de la tendència.
L’anàlisi de l’evolució en les proves de competències bàsiques diferencia tres nivells de rendiment: baix (menys de 60 punts), mitjà (de 60 a 80) o alt (més de 80 punts). En les generacions analitzades s’observa que, en matemàtiques, pràcticament 9 de cada 10 dels alumnes amb rendiment baix a 6è van continuar amb rendiment baix a 4t d’ESO.
En termes generals, l’alumnat amb rendiment alt a 6è de primària és el doble (59%) que a 4t d’ESO (28,6%). Si en mirem l’evolució, la majoria d’alumnat amb rendiment alt a 6è (55,3%) va baixar el rendiment al final d’ESO; un 37,6% va acabar amb un rendiment mitjà i un 17,7% amb un rendiment baix. Pel que fa a l’alumnat amb rendiment mitjà primària (59%) acaba la secundària amb un rendiment baix.
La desigualtat educativa entre centres condiciona els resultats?
La diferència de puntuació entre centres d’alta i baixa complexitat en matemàtiques es cronifica a l’ESO i augmenta a la primària, la qual cosa comporta un llast per a la millora de resultats del conjunt del sistema.
A 6è de primària, la diferència de puntuacions entre centres de baixa i d’alta complexitat és molt evident. Després d’una baixada sostinguda de 2016 a 2019, per situar-se en 7,1 punts, en la recuperació de les proves després de la pandèmia va tornar a situar-se per sobre els 12 punts. Si bé és cert que va baixar 1,4 punts de 2021 a 2022, a 2023 la diferència s’enfila als 11,3 punts (4,2 per sobre de la de 2019).
Els mals resultats en matemàtiques són culpa de la pandèmia?
Les conclusions de l’anàlisi indiquen que les diferències de resultats en matemàtiques entre primària i ESO han seguit un patró força constant fins i tot en etapes pre-pandèmiques. Alhora, l’empitjorament entre els resultats dels alumnes a primària i ESO és especialment marcat en la generació 2018-2022, que també va avaluar l’anàlisi, més llunyana a la pandèmia. Així doncs, la tendència a la pèrdua d’aprenentatge en matemàtiques a l’ESO és estructural i que, en tot cas, la crisi del COVID pot haver actuat bé intensificant-la, bé dificultant el seu redreçament.
Les matemàtiques de selectivitat, per sota els nivells pre pandèmia
Des de 2016 fins a la pandèmia els resultats de les proves de competències bàsiques en matemàtiques van mantenir una certa estabilitat, tant a 6è de primària com a 4t de l’ESO. A partir de la pandèmia, però, van caure clarament i tot i la lleugera recuperació de 2023, encara es mantenen 4,3 punts (sobre 100) per sota dels de 2016 a 6è de primària i gairebé 6 punts per sota a 4t de l’ESO. D’altra banda, la puntuació mitjana en les proves de matemàtiques de 4t de l’ESO és, sistemàticament, 10 punts inferior a la puntuació mitjana de les proves de 6è de primària. Aquesta evolució es constata en l’anàlisi realitzat sobre les trajectòries de les dues generacions d’alumnes.
La trajectòria de resultats de matemàtiques a la selectivitat ha seguit un patró similar. Després del 4 de mitjana en matemàtiques de l’any 2014, al 2024 es va tornar al suspès (no és el cas de les matemàtiques aplicades a les ciències socials), al 2025 hi va tornar a haver un aprovat de mitjana (5,91) i aquest 2026 s’ha tornat al suspès. Els 17.025 estudiants que es van examinar de matemàtiques a les PAU (sense incloure les matemàtiques aplicades a les ciències socials) han tret de mitjana un 4,18, un punt menys que abans de la pandèmia i pràcticament dos menys que al 2015. Al mateix temps, en el conjunt d’assignatures la immensa majoria d’estudiants que s’han presentat a la selectivitat, pràcticament el 96%, ha aprovat les PAU amb un 6,4.
Suport a docents i atenció a la diversitat de nivells: 13 mesures per millorar a matemàtiques
Per tal de trencar la davallada en les mancances competencials en matemàtiques, a finals del 2024 Equitat.org va proposar 13 mesures especialment urgents per revertir la situació. Es van concretar a partir de les recerques existents en matemàtiques i recollint l’expertesa de referents com Jordi Deulofeu, Lluís Mora, Paula López, Maite Górriz, Marià Cano, Antoni Aubanell, Carles López, Marta Pujadó, Berta Barquero, Agnès Pàmies, i Carles Granell.
Contemplen un programa de detecció i intervenció primerenca d’alumnat amb baix nivell a 4t i 6è de primària i a 2n d’ESO, amb tutorització individual o treball amb grups reduïts. També avaluar les competències cognitives a les proves de finals d’etapa, assessorament a centres de complexitat, extraescolars, un postgrau en didàctica de les matemàtiques per a docents en actiu, la col·laboració amb associacions de professorat de matemàtiques o un activitats de matemàtiques en equipaments públics, entre d’altres.
