Ampliar i democratitzar l’accés a les activitats extraescolars és una inversió a llarg termini que ajuda a tenir joves més sans i més preparats a la nostra societat.
Arnau Palou, Doctor en Sociologia i professor a la UVic-UCC
Fins a quin punt fer o no fer activitats extraescolars en l’etapa escolar afecta la nostra vida de joves i adults? Aquesta és la pregunta de partida de l’estudi Desigualtats, valoracions i impactes a llarg termini de les activitats extraescolars. Una anàlisi de la realitat juvenil catalana publicat per l’Observatori Català de la Joventut i realitzat a través de les dades de l’Enquesta a la joventut a Catalunya de 2022. Aquesta recerca, juntament amb la de La cara i la creu de la participació extraescolar, realitzada per l’Aliança Educació 360, s’han convertit en dues evidències imprescindibles per entendre la realitat extraescolar a Catalunya. Per conèixer les seves llums, però també les seves ombres.
La novetat que aporta el de l’Observatori, però, és la seva dimensió longitudinal. Mesura l’impacte que tenen les extraescolars realitzades durant la infància i l’adolescència en cinc àmbits determinants en un moment clau de transició entre la joventut i l’edat adulta: l’assoliment educatiu, la categoria laboral aconseguida, la salut i el benestar i la tria d’activitats d’oci.
“Si estudiar idiomes amplia les oportunitats dels joves, per què és encara un activitat de luxe?”
Si parlem sobre assoliment educatiu i trajectòria laboral, les dades de l’informe de l’Observatori Català de la Joventut confirmen que hi ha una clara associació entre estudiar idiomes, fer esport i fer música i arribar a la universitat. Hi ha molts altres factors individuals i socials que condicionen el fet d’avançar cap a estudis superiors, però fer o no fer aquestes activitats n’és un. Qui va anar a una acadèmia d’anglès, va tocar un instrument a una escola de música o va practicar esport en un club té més probabilitats d’estudiar una carrera que aquells que no ho van fer. Per què? La recerca sobre la dimensió educativa de l’esport i la dels beneficis de la música i d’aprenentatge d’idiomes nous pel desenvolupament del cervell ens ajuden a entendre’n les causes. Es tracta d’activitats que permeten reforçar i desenvolupar habilitats útils al món acadèmic, com ara la creativitat, la comunicació, la disciplina o la intel·ligència emocional.
En el cas de practicar idiomes, no només està relacionat en allargar l’itinerari educatiu, també té relació amb el tipus de feina que s’aconsegueix. Haver estudiat idiomes en horari extraescolar entre els 6 i els 14 anys, s’associa amb més probabilitats d’ocupar càrrecs directius i amb menys de treballar en ocupacions elementals entre els 24 i 35 anys. Si estudiar idiomes amplia les oportunitats acadèmiques i laborals dels joves, per què encara és una activitat de luxe? Un luxe en el doble sentit de la paraula: és una activitat de gran importància per la vida dels infants, però també és un luxe perquè és l’extraescolar més cara de Catalunya, segons dades de l’Enquesta de l’Aliança Educació 360 (2022). L’informe de l’Observatori apunta a una mateixa direcció: anar o no anar a una acadèmia d’idiomes és una activitat condicionada pels recursos econòmics familiars. Qui té més ingressos, té més probabilitat de participar-hi.
“No fer cap activitat extraescolar durant la infància incrementa les possibilitats de presentar nivells baixos de benestar emocional”
Pel que fa a la salut, l’informe de l’Observatori conclou que fer esport durant la infància està associat a tenir una autopercepció de salut excel·lent a la joventut. La part positiva d’aquest resultat és que les noves generacions fan cada vegada més esport. La negativa és que existeixen grans diferències de participació per raons socials, econòmiques i d’orígens. A Catalunya, els infants i adolescents d’origen estranger i els de famílies amb pocs estudis i pocs recursos econòmics participen bastant menys en activitats esportives que els seus homòlegs d’origen no migrant i de famílies adinerades i/o amb estudis universitaris.
Si parlem de benestar emocional, no fer cap activitat extraescolar durant la infantesa incrementa les probabilitats de presentar nivells baixos de benestar emocional en etapes vitals posteriors. És a dir, en termes de benestar, no importa el tipus d’extraescolar que es practiqui, sinó el fet de practicar-ne alguna. Participar en aquestes activitats, sigui la que sigui, pot afavorir la creació de vincles socials i pot ajudar al desenvolupament d’habilitats personals que contribueixen al benestar. En aquest sentit, les extraescolars no només ofereixen aprenentatges concrets, sinó també espais de socialització i desenvolupament individual que poden tenir efectes en la salut i en l’equilibri emocional.
- Relacionat: “A fora l’escola ens hi juguem aprenentatges, benestar i les bases d’una societat més justa”
Si ens fixem en els efectes sobre el tipus d’activitats de temps lliure que es practiquen a finals de la joventut i principi de l’edat adulta, s’ha observat una certa continuïtat amb les extraescolars que es realitzen en la infància i adolescència. Per exemple, les persones que van fer activitats extraescolars de caràcter cultural i artístic entre els 6 i els 14 anys tendeixen a anar més al teatre o a veure espectacles de música de joves (entre els 25 i els 34 anys). Per altra banda, els infants i adolescents que van fer extraescolars d’esports tenen més probabilitats de continuar fent exercici a mesura que es fan grans.
“Democratitzar l’accés a les extraescolars és tenir un futur amb joves més saludables i més preparats”
En definitiva, l’estudi fa palès fins a quin punt fer o no fer activitats extraescolars afecta el futur dels joves en les trajectòries acadèmiques i laborals, però també en la salut, el benestar i les pràctiques d’oci en el temps lliure quan són més grans. També queda clar que, més enllà del fet que les activitats extraescolars no són obligatòries i que algunes famílies prioritzaran altres activitats durant temps lliure, els recursos econòmics, el nivell educatiu familiar i l’origen migrant dels progenitors continuen sent factors que expliquen la desigual participació extraescolar entre infants.
L’objectiu final ha de ser millorar la qualitat de les activitats extraescolars i fer-les tan accessibles com sigui possible a tothom qui les vulgui practicar. Si es vol reduir l’escletxa extraescolar, calen recursos i dedicació. Actuar sobre les oportunitats d’accés: ajustar els preus, ampliar els sistemes d’ajuts i els canals de comunicació per arribar a tots els tipus de famílies. Així mateix, facilitar que aquestes activitats es puguin oferir dins dels mateixos centres educatius o en entorns propers i accessibles.
Ampliar i democratitzar l’accés a les activitats extraescolars és, doncs, una inversió a llarg termini que ajuda a tenir joves més sans i més preparats a la nostra societat. Això planteja un repte per a les polítiques públiques: si les extraescolars amplien les oportunitats educatives i laborals, i tenen efectes positius sobre la salut i el benestar, garantir-ne l’accés universal esdevé una qüestió d’equitat.
