Durant el confinament es va posar més de relleu que mai la figura del tutor, un guia, assessor o defensor dels infants, segons el diccionari, que acompanya els aprenentatge dels alumnes, tot i que segui fora dels murs de l’escola. La funció del tutor és molt important pel desenvolupament del alumne i per la cura del vincle amb el centre educatiu i ara, desprès d’una situació emocionalment impactant per tothom, cal apostar més que mai per un model d’acció tutorial efectiu i sostenible al llarg del temps. I què és l’acció tutorial? No hi ha una única forma de definir-la, però sí que existeix un pilar bàsic: posar l’alumne al centre. A partir d’aquest punt cada escola i cada tutor poden fer servir els seus propis mètodes d’acompanyament, sempre sense apartar la mirada dels protagonistes.
Proposem alguns punts de partida de direccions que fan de la tutoria un dels eixos fonamentals de l’ADN dels seus centres.
- La tutoria forma part de tot el que es fa al centre educatiu. “A l’escola Sant Jordi no assenyalem una hora de ‘ara ens podem seure a parlar tu i jo’, sempre existeix aquest espai”, explica el seu director, Francesc Martin, després de meditar quan temps dediquen a l’acció tutorial. Aquest acompanyament que ho inunda tot parteix d’una cultura de centre, on el principal propòsit és fer sentir a l’infant com si estigués a casa, dins d’un clima càlid on sempre es pot parlar amb els mestres. “No volem dedicar només una franja al dia a treballar les emocions, perquè les emocions formen part de tot”, explica el Francesc. Per aconseguir atendre la part emocional sempre que calgui, van eliminar les franges horàries que tenien: “Abans pensàvem ‘no pot ser que dediquem l’hora de català a resoldre un conflicte’. No, com el conflicte ja hi és, ho has de resoldre quan toca”, així que després de trencar l’esquema parcel·lat, resoldran els conflictes quan sorgeixen.
- Autoavaluació per empoderar als alumnes. La manera d’avaluar els alumnes pot fer-los sentir acompanyats i protagonistes dels seus aprenentatges. “En el moment que vam canviar l’avaluació cap a l’avaluació autoreguladora, ho vam canviat tot, les tutories també. Tornem les preguntes que els alumnes es fan perquè es qüestionin ells les coses, els preguntem ‘tu què en penses’ i generem una conversa. Això també és tutoria, és acompanyar a l’infant”, explica el director de l’escola Sant Jordi. D’aquesta manera, el mestre s’allunya una mica per permetre que l’alumne, amb el seu acompanyament, sigui qui reflexioni i avaluï el que ha aprés.
- Involucrar a les famílies en el procés d’aprenentatge dels seus fills. La tutoria crea un vincle entre el mestre i l’alumne, però en aquest acompanyament a l’aprenentatge i a les emocions també han de participar les famílies. A l’institut escola Daniel Mangrané fan una aposta clara en aquesta direcció amb el projecte Fem Camí, que és construeix a partir d’una sèrie d’actuacions on participen com un triangle alumne, tutor i famílies. Mitjançant Fem Camí, la família esdevé un element fonamental de l’acció tutorial i aquesta participació es materialitza en forma de reunions compartides. “Fem cinc trobades anuals amb les famílies. A la reunió de principi de curs, una tutoria exprés, es convoca a totes les famílies per a preguntar com ha anat l’estiu i conèixer al nou tutor si és nou; a l’octubre convoquem la primera reunió de Fem Camí, a la que assisteixen l’alumne, la família i el tutor. Tenim uns document on es fa un pacte i cadascú diu a quines coses es compromet amb relació a un objectiu comú que es decideix”, diu la Dolors Queralt, directora del centre. Les famílies i els alumnes es prenen tan seriosament aquestes reunions que fins i tot arriben a compromisos sobre assumptes de casa. Aquests acords són signats per tothom i es revisen periòdicament. El “contracte” de Fem Camí és també, fins a segon de primària, un dels tres informes anuals que es dóna a les famílies en lloc de les notes acadèmiques. A l’escola Sant Jordi també es té molt en compte la relació amb les famílies en el procés d’acompanyament dels alumnes. “Després de la reunió informativa de l’inici de curs, fem una altra reunió pedagògica, on compartim amb les famílies els interessos dels infants que hem detectat, tot allò que nosaltres creiem que és important i els quins seran els objectius d’aprenentatge”, explica el director de l’escola Sant Jordi, Francesc Martin. A partir d’aquell moment, s’explica a les famílies en quina fas dels objectius està l’alumne a través d’una carta molt càlida on també hi participa l’alumne: “Volem que l’infant també tingui veu en aquella carta i busquem estones per parlar amb ell perquè tinguin el seu fragment per adreçar-se als seus pares”, puntualitza el Francesc. Al segon trimestre, en lloc de fer un informe es fan entrevistes personalitzades amb cadascuna de les famílies, i abans fem una trobada prèvia amb l’infant, convertint l’escola en un vincle entre ell i la seva família. “De cara al tercer trimestre, sí que posem una nota i aquí volem que sigui l’Infant, amb l’autoregulació de l’avaluació, el que sigui la seva sobre aquesta nota i ho sàpiga argumentar”, conclou el Francesc i afegeix que la resta d’avaluacions són més un acompanyament constant, un anar regulant, parlant de quin és el següent pas i què hem d’aprendre.
- Tutors que acompanyen al llarg dels anys per facilitar el pas d’una etapa a altra. Els nous cursos i, especialment, els canvis d’etapa poden ser complicats per alguns alumnes. A l’institut escola Daniel Mangrané tots els últims nivells d’etapa els vinculen en cicles amb els següents i es conserva el mateix tutor o tutora durant tots tres cursos: “Organitzem en un cicle P3 i P4, que és diu ‘Som-hi’, és una etapa molt vivencial i experimental; després P5,1r i 2n, que és diu ‘Pas a pas’, on s’incorpora la lectura; 3r, 4t i cinquè és diu cicle ‘Epsilon’; sisè va amb 1r i 2n d’ESO; i per últim, 3r i 4t, en un cicle que és diu vèrtex que és el que vincula amb els postobligatoris”, explica la directora Dolors Queralt, que assenyala que els últims anys s’han fet passos decidits com aquests per a reforçar la figura del tutor. Així quan l’alumne comença una etapa educativa nova ho fa amb un tutor que ja el coneix i que està amb ell.
- Generar espais perquè els alumnes diguin la seva. A l’escola Sant Jordi volen enviar al món persones que aixequin la mà, i com l’escola el seu objectiu és donar-los espais perquè ho facin. “Més enllà dels espais d’opinió més informals, tenim espais com l’assemblea o els consells d’infants, que serveixen perquè els alumnes participen més enllà de les seves aules en l’estructura de la seva escola”, explica el director. Les assemblees són òrgans capdavalls dins de l’escola, on els alumnes debaten i fan propostes arrel dels temes que els preocupen i que van anotant al llarg de tota la setmana. Els delegats de tots els cursos es reuneixen amb el Francesc un cop al mes, li porten tot el que ha sortit de les seves assemblees i després fan retorn a les seves aules. “Tenim el consell verd (delegats ecològics), el consell lila (gènere), el consell esportiu, el consell literari i el consell de mediació, on formem a nens i nenes perquè sàpiguen mediar en conflictes petits a l’aula i així aprenguin a autogestionar-se”, detalla el Francesc.
- Destinar prou temps de l’horari lectiu per les tutories. L’organització dels temps a l’escola parla de la importància que té l’acompanyament dels alumnes. Cal posar als infants al centre, però cal també ser conseqüents i dedicar el temps suficients per atendre les seves necessitats. En aquest sentit, l’escola Sant Jordi destina divendres per la tarda per les reunions dels consells escolars i les assemblees, i el temps que calgui per resoldre els conflictes en grup. Per la seva banda, l’institut escola Daniel Mangrané, es reserva una franja horària important per l’atenció a la gestió emocional: “Tenim una hora que és diu ‘Dins teu’ on els tutors anem treballant l’acompanyament”, explica la Dolors Queralt. A més, en el marc d’un projecte amb fons europeus, els alumnes tenen una persona que setmanalment fa una hora de ‘mindfullness’ amb els alumnes. A aquesta hora de meditació s’afegeix mitja hora al principi i mitja al final de la setmana en que el tutor és reuneix amb el grup. “Els nostres docents tenen dins del seu horari hores docents que són de tutoria. La gent ens pregunta ‘com teniu tantes hores per reunir-vos’, i la resposta és que vam considerar que la tutoria era una matèria més i, per tant, els mestres tenim dos o tres hores setmanals que dediquem al projecte Fem camí, sinó és impossible”, diu la Dolors.
