Comunicar-se sembla una habilitat quotidiana. Ho fem constantment amb amics, família, professorat o companys de classe. Però comunicar-se bé no és només parlar. Tampoc consisteix únicament a trobar les paraules adequades o adoptar una determinada actitud. Abans de comunicar-nos amb els altres, cal entendre què ens està passant a nosaltres mateixos.
Aquesta és una de les idees centrals del taller “Com comunicar-nos per aconseguir el que volem”, impartit per Fran Rojas dins del cicle Aquí Seguim Estudiant del Programa Mentora. Una sessió que connecta la comunicació amb aspectes tan diversos com la resolució de conflictes, les relacions personals i fins i tot les decisions acadèmiques i professionals.
Perquè sovint el problema no és que no sapiguem expressar-nos. El problema és que no sabem identificar què sentim o què necessitem.
La comunicació comença cap endins
Durant anys hem après com ens hem de comportar davant dels altres. Com hem de parlar, quina actitud hem de tenir o com hem de reaccionar en diferents situacions. Però, segons Rojas, aquesta mirada queda incompleta si oblidem una pregunta fonamental: què m’està passant a mi?
“Qui soc jo? Què m’està passant? I sobretot, què necessito?”, planteja. Aquesta reflexió no només és útil per gestionar conflictes o millorar les relacions. També és essencial quan arriba el moment de prendre decisions importants, com escollir estudis o imaginar un projecte de futur.
Segons l’educador social, moltes vegades les dificultats no tenen tant a veure amb la manca d’informació sobre les opcions disponibles, sinó amb la falta d’autoconeixement.
Triar estudis també és escoltar-se
Rojas ho exemplifica amb la seva pròpia trajectòria. Els seus primers estudis van ser d’electrònica. Anys després va acabar dedicant-se a l’educació social. La primera decisió, assegura, no va ser un error. Però sí que faltava una pregunta prèvia. “Quines són les meves competències? On està el meu desig? On em desenvolupo millor?”
Quan va començar a explorar aquestes qüestions, va descobrir que allò que realment l’interessava era l’acompanyament a les persones.
Aquesta experiència serveix per desmuntar una idea molt estesa entre els joves: que existeixen decisions correctes i incorrectes. Més aviat, les trajectòries es construeixen a partir de l’exploració, l’aprenentatge i la capacitat d’ajustar el rumb quan és necessari.
Els quatre passos de la comunicació
Una de les eines pràctiques que presenta el taller és la metodologia de la comunicació no violenta, basada en quatre elements que permeten entendre millor què està passant en una situació concreta.
- Observar què passa.
- Identificar què pensem sobre aquesta situació.
- Reconèixer què sentim.
- Detectar què necessitem.
Pot semblar senzill, però sovint aquests nivells es barregen. Quan algú no compleix una tasca, per exemple, és fàcil passar directament als judicis: “és un gandul”, “no li importa”, “sempre fa el mateix”. Però aquests judicis no són fets, sinó que són interpretacions.
La proposta de Rojas és separar allò que observem d’allò que imaginem o deduïm. Només així podem arribar a les necessitats reals que hi ha darrere del conflicte.
El pes dels pensaments
Segons explica, una de les dificultats més habituals és que vivim en una societat molt orientada al pensament. “Fem judicis, deduccions i creences constantment. I precisament això és el que moltes vegades dificulta la comunicació.”
A partir d’una mateixa situació, dues persones poden construir interpretacions completament diferents. I aquestes interpretacions condicionen les emocions i la manera de relacionar-se.
Per això proposa fer un exercici conscient de diferenciació: què és un fet observable i què és una conclusió que estic traient? Aquest pas permet reduir malentesos i facilita converses més constructives.
La diferència entre una necessitat i una exigència
Una altra de les idees més interessants del taller té a veure amb les necessitats. Rojas explica que sovint diem que necessitem que algú faci alguna cosa. Però, en realitat, el que necessitem és una altra cosa. “Jo no necessito que tu facis la teva part del treball. Jo necessito que el treball estigui acabat.” La diferència és subtil però important.
Les necessitats depenen de nosaltres i estan relacionades amb valors, benestar o objectius personals. Les peticions, en canvi, són les accions concretes que podem demanar als altres per intentar satisfer aquestes necessitats.
Entendre aquesta diferència ajuda a comunicar-se amb més claredat i a evitar que les converses es converteixin en retrets o exigències.
Escriure per pensar millor
Per entrenar aquesta manera de comunicar-se, el taller proposa una estratègia molt concreta: escriure.
Davant d’un conflicte o una situació complicada, Rojas recomana elaborar una taula amb quatre columnes:
- Què ha passat?
- Què penso sobre això?
- Què sento?
- Què necessito?
Posar-ho per escrit ajuda a ordenar les idees, detectar patrons i prendre distància respecte a les primeres reaccions. “Quan ho fem per escrit és més fàcil reflexionar i començar a practicar”, comenta. L’objectiu no és trobar una resposta perfecta, sinó desenvolupar una nova manera d’observar allò que ens passa.
Una competència útil per a tota la vida
El taller conclou amb una idea transversal que va més enllà de la comunicació. Les decisions acadèmiques, les relacions personals, els conflictes quotidians o els projectes de futur tenen un element en comú: requereixen autoconeixement.
Per això, abans de mirar constantment què fan els altres, Fran Rojas convida a dirigir l’atenció cap a un mateix. “La comunicació, la tria professional, la tria d’estudis o la manera com ens relacionem amb el món passen primer per entendre com ens relacionem amb nosaltres mateixos.”, sentencia Rojas al taller.
Perquè moltes vegades la pregunta més important no és què hem de dir, sinó què necessitem realment.
El programa Mentora té com a objectiu reduir l’abandonament escolar prematur i afavorir que l’alumnat acabi els seus estudis postobligatoris, oferint suport i acompanyament d’una persona mentora durant la seva transició acadèmica.
Descobreix més recursos a mentora.cat/joves.
