Equitat.org demana a Educació que lideri una resposta estable a l’absentisme aprofitant les estratègies locals. L’exclusió de PISA 2025 amplia el buit de dades sobre absentisme
Catalunya no sap quants alumnes s’estan desconnectant de l’escola abans d’abandonar-la. Equitat.org ha reclamat avui al Departament d’Educació i Formació Professional una política de país que permeti fer front a l’absentisme, el principal predictor de la desconnexió i l’abandonament escolar, i intervenir abans que la trajectòria educativa de l’alumne es deteriori més o acabi en abandonament.
“A Catalunya no sabem quin nivell d’absentisme tenim”
A la presentació de l’informe “Absentisme escolar: Una fractura pendent a Catalunya”, l’entitat ha alertat que Catalunya no sap quina magnitud té avui el problema ni com evoluciona. El sistema educatiu català no disposa d’un registre propi d’absentisme i depèn de la prova internacional per saber si els alumnes van a classe. Per això, l’exclusió de PISA 2025 ha fet aquest buit encara més visible: Espanya mostra un repunt de les absències, però Catalunya no pot saber si està passant el mateix.
El país no disposa de prou eines de detecció, seguiment i resposta a les absències reiterades a classe. La jornada ha permès conèixer, en canvi, algunes estratègies locals que Equitat.org demana aprofitar perquè arribin a tot el territori: municipis com Badia del Vallès, Castelldefels i Girona mostren que es pot detectar abans, coordinar actors i acompanyar millor. També s’ha comptat amb representants que han explicat el model de Bilbao i el País Basc.
La jornada ha deixat clar que una política de país contra l’absentisme ha de poder unificar els criteris de comptabilització i intervenció, així com consolidar els Plans Locals d’Absentisme (PLAB) per despelgar-la. Per començar, amb una dada pròpia, homogènia i periòdica que permeti saber la magnitud exacte del problema i com evoluciona.
De fet, Equitat.org ha lamentat que l’exclusió de les proves PISA 2025 hagi deixat Catalunya sense una de les poques fonts d’informació sobre el seu absentisme. És la dada que recull les absències durant les dues setmanes prèvies a la prova. Al 2018, un 34,8% de l’alumnat català declarava haver faltat almenys un dia, però la falta de resultats impedeix ara actualitzar la xifra catalana. A l’estat ha pujat del 28% (2022) al 34% i està per sobre de la mitjana de l’OCDE (22%).
“Faltar a l’escola és el principal indicador que s’hi tornarà a faltar”
“L’abandonament escolar prematur difícilment podrà reduir-se al ritme dels darrers vint anys sense identificar les absències a classe de l’alumnat i intervenir-hi a temps”, ha resumit la cap de projectes d’Equitat.org Elena Sintes. L’entitat alerta que si Catalunya vol recuperar els resultats educatius, ha de detectar molt abans els alumnes que comencen a desconnectar-se. L’absentisme és un dels primers senyals d’alerta.
Catalunya no disposa d’un registre unificat de l’absentisme
Avui Educació no compta amb un registre unificat i compartit que permeti precisar quants alumnes acumulen absències greus, en quins territoris i en quin moment de la trajectòria educativa cal intervenir. Paral·lelament, centres i municipis utilitzen criteris, llindars i sistemes diferents per registrar-lo.
Equitat.org alerta que, sense dades recollides regularment amb criteris clars i compartits, és impossible detectar a temps l’alumnat en risc i donar-hi una resposta. Això és especialment rellevant en un moment en què Catalunya, després d’haver reduït notablement l’Abandonament Escolar Prematur, necessita actuar sobre les causes que expliquen el següent tram de millora.
En aquesta línia es va expressar l’OCDE a la primera Setmana Zero Abandonament. L’analista sènior en Equitat, Inclusió i Transicions a la Direcció d’Educació i Competències, Lucie Cerna, va alertar que, “mentre moltes comunitats autònomes poden connectar les dades entre assistència i risc d’abandonament escolar, Catalunya encara no pot fer-ho”.
Disposar d’un registre comú, monitoratge continu i governança clara suposaria un salt estructural.
Disposar d’un registre comú, monitoratge continu i governança clara suposaria un salt estructural. Permetria per primer cop dimensionar el problema, comparar territoris, avaluar polítiques i orientar decisions pressupostàries amb criteris d’equitat.
A més a més, ajudaria a passar de les respostes fragmentades i desiguals que es dona a l’absentisme a una política pública coherent, avaluable i equitativa, imprescindible per reduir l’abandonament escolar.
Les dades apunten a una situació preocupant, sobretot a Secundària
A Catalunya milers d’infants i joves acumulen absències importants a l’ESO i la postobligatòria. Les poques dades disponibles, com les que sovint recull l’informe PISA (aquest 2025 sense resultats per Catalunya) permeten tenir-ne una aproximació. Tot indica que no és un problema residual, especialment en les etapes en què el vincle educatiu és més fràgil.
Així, per exemple, amb dades del 2018, més d’una tercera part dels alumnes catalans (34,8%) van faltar com a mínim una vegada els quinze dies abans de les proves. Catalunya era aleshores el segon territori de l’estat on van faltar més estudiants, només per darrere d’Astúries (35,2%) i molt per sobre la mitjana espanyola (29,6%) i de la mitjana de l’OCDE (20%).
L’absentisme és especialment crític a secundària i la postobligatòria. Altres estudis recents assenyalen que un 5,3% dels alumnes d’ESO, o que un 15,8% dels de Cicles Formatius de Grau Mitjà (CFGM), tenen més d’un 10% d’absències no justificades. Als CFGM, un de cada sis s’absenta més d’una quarta part del curs.
L’informe també constata com l’absentisme escolar és més freqüent entre nois, alumnat en situació socioeconòmica vulnerable i certs col·lectius d’origen immigrant. Igualment, que s’accentua en determinats barris i municipis.
Per Equitat.org aquestes dades, insuficients i poc caracteritzades, apunten a un absentisme massa normalitzat, especialment en les etapes en què el vincle educatiu és més fràgil, com el final de l’ESO i el pas a la postobligatòria. Malgrat això, la resposta institucional és feble i desigual, tot i que les bones experiències municipals demostren que el país ja té capacitat tècnica per fer-ho millor.
El model basc: un canal comú i circuits clars
La diversitat de criteris amb què localment es registra l’absentisme, i la falta d’un sistema unificat de dades i d’indicadors a nivell de país, contrasta amb la d’altres comunitats amb competències educatives similars com el País Basc, que amb un 5% ha assolit els objectius europeus d’abandonament.
Al País Basc, i especialment a Biscaia, existeixen estàndards de registre i comunicació de l’absentisme, amb un canal digital comú i circuits definits entre centres, Inspecció i serveis municipals. A la jornada celebrada aquest dimarts s’ha explicat a partir del testimoni de Bilbao.
“Cal convertir en política de país les experiències municipals que ja funcionen”
Catalunya també contrasta amb sistemes internacionals, com per exemple el Regne Unit, on les dades d’assistència es recullen amb molta més regularitat i permeten activar respostes molt més ràpides.
El 38,5% dels municipis de les comarques de Barcelona tenen un pla
A Catalunya els municipis estan desplegant respostes rellevants al risc de l’absentisme i l’abandonament. Segons el Panel de polítiques educatives locals 2024, el 38,5% dels municipis de la província de Barcelona disposen d’un pla d’absentisme. La proporció arriba al 56,3% entre els municipis de més de 50.000 habitants. Un 70,1% dels municipis compten amb estratègies d’orientació i acompanyament. Experiències que demostren que es pot detectar abans, coordinar actors i acompanyar millor.
Equitat.org alerta però que sovint aquests són plans puntuals, que depenen del context municipal i no sempre compten amb prou estabilitat professional ni prou continuïtat operativa. Per l’entitat aquests exemples demostren que disposar d’un sistema unificat de detecció de l’absentisme no és un repte tècnic, sinó polític per convertir aquestes pràctiques en una política estable i compartida de país.
Badia del Vallès detecta la desafecció i segueix les absències
El cas de Badia del Vallès és representatiu de la importància de la detecció i la coordinació. Té un Pla de Desafecció, Absentisme i AEP que criba els indicadors de desafecció escolar a tots els nivells educatius i identifica l’alumnat en risc amb prou temps. Això facilita accions preventives i itineraris personalitzats. Paral·lelament, un sistema digital, connectat a aplicatius escolars i municipals, segueix l’absentisme i permet coordinar les intervencions.
Castelldefels, d’altra banda, ha definit indicadors de seguiment i una avaluació de les intervencions en xarxa amb altres institucions. Girona disposa de comissions d’absentisme a nivell de ciutat i de centre, que articulen la intervenció a molts nivells. Així, ajuntament, serveis socials, Mossos d’Esquadra, EAP, inspecció i centres educatius treballen en xarxa per donar una resposta coordinada.
L’absentisme és un senyal d’alerta que exigeix una resposta coordinada
L’absentisme no és un episodi puntual sinó que forma part d’un procés de desvinculació de l’infant o el jove amb l’escola o l’institut. Darrere hi ha múltiples causes. No es redueix a faltar a classe, és també una resposta a dificultats personals, familiars, escolars o contextuals. Els joves que falten reiteradament, encara que siguin absències petites, tenen més dificultats d’aprenentatge, més risc emocional i una relació més feble amb el centre.
Respondre-hi no vol dir només comptar faltes, sinó construir una governança compartida capaç de connectar dades, serveis i intervencions abans que la desconnexió es cronifiqui i impliqui una desconnexió definitiva amb l’educació.
De fet, l’evidència internacional demostra com les polítiques comunitàries són clau per evitar que les trajectòries de risc acabin en abandonament escolar. Es tracta per exemple de programes de mentoria, de referents juvenils o de treball comunitari i suport familiar. Malgrat això, encara tenen una presència molt tímida.
Una prioritat coherent amb el Pla d’acció de la Generalitat
L’informe detalla que l’absentisme és un dels principals predictors de desconnexió i d’Abandonament Escolar Prematur (AEP). Catalunya té un 13,5% d’AEP, un dels més alts d’Europa i lluny de l’objectiu del 9% fixat per la Unió Europea per al 2030.
En aquest context, Equitat.org recorda que la demanda d’una política contra l’absentisme és coherent amb el Pla contra l’abandonament del Govern, que reconeix el pes que té en les trajectòries de risc. La prevenció i el seguiment de l’absentisme està entre les deu estratègies del Pla.
Preveu treball territorial en xarxa, actualitzar protocols comunitaris, millorar el registre i indicadors d’absentisme en les aplicacions de recollida de dades i més orientació. També desplegar el programa Reconnect-ES, tot i que està més centrat en recuperar al sistema educatiu els i les joves que l’han abandonat.
En aquest sentit, Equitat.org destaca la necessitat de concretar algunes condicions estructurals per fer-ho possible, com una arquitectura comuna d’informació, l’estabilitat dels Plans Locals d’Absentisme, una avaluació periòdica i una governança entre la Generalitat i els ajuntaments.
La Fundació també recorda que el Pla Rescat 2026–2030, aprovat recentment, preveu millorar els indicadors del sistema en clau d’equitat i contra l’abandonament com un dels eixos de transformació digital del Departament. El Pla també reconeix la necessitat d’un sistema integral d’avaluació de centres i que el Registre d’alumnes (RALC) sigui un sistema d’informació integral.
Per tot això, insisteix en l’oportunitat de millorar en un aspecte fonamental contra l’abandonament escolar a partir de l’expertesa acumulada. També recorda que plans, accions i protocols han d’anar acompanyats d’un lideratge ferm del Govern que asseguri equitat territorial, continuïtat institucional i una resposta coordinada a l’absentisme, independentment del municipi on visquin els infants i joves.
