Models i polítiques per a escoles i xarxes de centres desavantatjats: experiències internacionals

Martí analitza cinc experiències internacionals de suport a zones i centres educatius en condicions de desavantatge: les Community Schools dels Estats Units, les Extended Schools d’Irlanda del Nord, les Xarxes d’Educació Prioritària (REP/REP+) de França, el programa TEIP de Portugal i el programa DEIS d’Irlanda. Així, identifica les condicions necessàries que en garanteixen l’èxit: (1) provisió de serveis integrals per a l’alumnat i les famílies; (2) ampliació dels temps i oportunitats d’aprenentatge; (3) participació de les famílies i la comunitat; (4) lideratge pedagògic i pràctica col·laborativa, i (5) el desenvolupament de pràctiques educatives avançades enfocades a l’equitat. Com a balanç, l’autora apunta les condicions que hauria d’acomplir tota política que, a Catalunya, cerqui recuperar les oportunitats educatives en centres i entorns més vulnerables:

• Disposar d’un sistema de valoració de la concentració dels factors determinants de la vulnerabilitat per a la identificació de centres prioritaris.
• Una dotació de finançament intensiu, suficient, estable i diferenciat.
• Garantir la consolidació d’equips professionals estables.
• Comptar amb un programa de suport pedagògic i lideratge educatiu especialitzat.
• Incloure un programa de mesures per a la prevenció de l’abandonament escolar.
• Establir una estratègia per a la vinculació i la participació de les famílies en el procés d’aprenentatge i en la vida del centre.
• Disposar d’un sistema de monitoratge que permeti l’avaluació de resultats i la rendició de comptes.
• Comptar amb una estratègia d’integració de serveis i de foment de l’agrupació de centres per a la col·laboració territorial.