El passat 9 de maig, en el marc de la jornada “Ara ho entenc més”, Equitat.org va obrir un espai per aturar-nos, escoltar i repensar com acompanyem la lectura d’infants i joves. La trobada partia d’una convicció compartida: entendre el que llegim és clau per tenir més oportunitats, no només d’aprenentatge, sinó també de vida.
Una de les veus que va formar part d’aquesta jornada va ser la d’Evelyn Aixalà, mediadora de lectura, que va proposar una mirada tan necessària com transformadora: per millorar l’hàbit lector no n’hi ha prou amb ensenyar a llegir, cal despertar el desig de llegir.
Aixalà explica que sovint associem la lectura a una habilitat tècnica que té a veure amb reconèixer lletres, unir sons, entendre frases i respondre preguntes. Però llegir és molt més que això: és construir sentit, interpretar el món i a nosaltres mateixos. Tal com planteja Aixalà, la lectura no hauria de quedar reduïda a una activitat escolar o a una obligació, sinó que “la lectura ens ha de travessar el cos: ens ha d’emocionar, incomodar, fer pensar, fer riure, fer recordar”. Només així pot convertir-se en una experiència significativa, d’aquelles que conviden a tornar-hi.
Si volem una societat lectora, necessitem també famílies lectores i comunitats que facin circular la paraula, la imaginació i el plaer de les històries.
Per això, quan parlem d’hàbit lector, no parlem només de freqüència o de nombre de llibres llegits. Parlem de crear les condicions perquè infants i joves visquin experiències lectores plaents, compartides i memorables.
No ens fem lectors sols
Una de les idees centrals de la ponència va ser que ningú es fa lector tot sol. Abans que hi hagi autonomia lectora, sovint hi ha hagut una veu, una presència, una escena compartida: algú que explica un conte, canta una cançó de bressol, juga amb les paraules, recita una endevinalla o obre un llibre amb nosaltres.
Evelyn Aixalà recupera aquí la idea de Yolanda Reyes, que descriu la mediació lectora com un triangle amorós: un adult, un infant i una paraula compartida. En aquest triangle, l’adult no només “ensenya” o “transmet”; hi posa el cos, la veu, el temps i l’afecte. Aquest vincle és fonamental.
Acompanyar la lectura no vol dir imposar, sinó escoltar, oferir i respectar.
Les primeres experiències amb la paraula sovint queden gravades a la memòria perquè no són només experiències lingüístiques, sinó també emocionals. Recordem qui ens llegia, com sonava aquella veu, on érem, què sentíem. La lectura, abans de ser una pràctica individual, és moltes vegades una trobada.
La família, un agent imprescindible
L’escola i les biblioteques tenen un paper essencial en l’acompanyament lector, però no poden assumir soles aquesta responsabilitat. Per Aixalà, si volem una societat lectora, necessitem també famílies lectores i comunitats que facin circular la paraula, la imaginació i el plaer de les històries.
La família ocupa un lloc fonamental perquè és un referent afectiu i quotidià per als infants. És a casa on passen bona part del seu temps i és també a casa on poden descobrir que llegir no és només una tasca escolar, sinó una manera de compartir, de conversar i de mirar el món.
No es tracta només de dir “llegeix”, sinó de mostrar que la lectura forma part de la vida.
Ara bé, perquè les famílies puguin exercir aquest paper mediador, necessiten confiança i eines. Han de sentir que no cal ser especialistes per apropar els infants a la lectura. Cal, sobretot, creure que poden ser agents de canvi i que aquest gest quotidià contribueix al present i al futur dels seus fills i filles. També necessiten tenir llibres i textos atractius a l’abast, i reconèixer que els infants, des de ben petits, tenen gustos, preferències i necessitats pròpies.
Acompanyar la lectura no vol dir imposar, sinó escoltar, oferir i respectar.
El poder de l’exemple
Un infant que veu un adult gaudir de la lectura rep un missatge molt potent: llegir pot ser una font de plaer, de descoberta i d’emoció. No es tracta només de dir “llegeix”, sinó de mostrar que la lectura forma part de la vida.
Fomentar la lectura no passa només per crear activitats, sinó per generar entorns on la paraula tingui valor.
Quan un adult riu, s’emociona o s’interessa per allò que llegeix, desperta curiositat. L’infant pot preguntar-se què s’amaga darrere d’aquelles paraules que provoquen una reacció. I és sovint aquesta curiositat la que obre la porta al desig lector.
Per això, fomentar la lectura no passa només per crear activitats, sinó per generar entorns on la paraula tingui valor: converses, contes, cançons, llibres, relats orals, jocs de mans, àlbums il·lustrats, poemes o històries inventades.
Fer de la lectura un dret, no una obligació
En temps d’urgència, Evelyn Aixalà reivindica la necessitat de crear espais hospitalaris: espais on oferir temps de qualitat, acollida i respecte. Llegir amb un infant és també dir-li: “soc aquí”, “t’escolto”, “aquest temps és per a tu”.
Fer circular la lectura des de l’acollida vol dir reconèixer cada infant com algú amb veu pròpia i amb coses importants a dir.
Aquesta mirada ens convida a desplaçar la lectura del terreny de l’obligació al terreny del dret. Tots els infants haurien de poder accedir a experiències lectores riques, afectives i significatives. Tots haurien de tenir l’oportunitat de descobrir que la paraula pot ser refugi, joc, pensament, imaginació i futur.
Fer circular la lectura des de l’acollida vol dir reconèixer cada infant com algú amb veu pròpia i amb coses importants a dir. La lectura no és només una porta d’entrada al coneixement; també és una eina per expressar-se, per construir identitat i per participar en la vida col·lectiva.
