L’informe “Calor a l‘escola” alerta que a partir del 2030 hi haurà fins a 65 dies en període lectiu per sobre els 27°C. Gairebé un quart del curs escolar. L’actual xarxa d’edificis no podrà garantir condicions adequades per a l’ensenyament i l’informe proposa un pla per adaptar-los a l’emergència climàtica en menys de 10 anys.
Una resposta pública, més enllà d’actuacions puntuals o reactives, que combina mesures immediates de protecció amb una transformació profunda del sistema a mitjà i llarg termini.
1. Pla de xoc per protegir tots els centres durant els episodis de calor extrema:
Tot i que ja existeix un pla de xoc, la seva aplicació ha estat fins ara desigual i insuficient. Per això, l’informe proposa reimpulsar-lo i concretar-lo per garantir que arribi a tots els centres educatius durant els episodis de calor extrema a curt termini, mentre es despleguen les polítiques estructurals (que requereixen més anys de planificació, inversió i obres).Preveu, per a tots els centres:
- Ventiladors de sostre a totes les aules.
- Millorar la ventilació nocturna o a primera hora del matí, per reduir la temperatura interior abans de l’inici de la jornada.
- Instal·lar sistemes d’ombra naturals o bioclimàtics i fonts d’aigua als patis.
- Habilitar espais estratègics climatitzats, com el gimnàs o el menjador. per a moments de màxima calor i concentració de persones.
2. Pla d’adaptació climàtica dels centres a 5–10 anys vista
Una transformació profunda de la xarxa de centres educatius que asseguri el confort climàtic permanentment. A partir d’una seqüència que asseguri una inversió eficient, responsable mediambientalment i estructural a llarg termini. Parteix d’una diagnosi obligatòria, preveu la millora integral dels edificis, renaturalització dels patis i entorns i també un equip central d’acompanyament a la implementació.
2.1. Diagnosi
El punt de partida abans de qualsevol intervenció, per a tots els centres públics. Una diagnosi obligatòria, transparent i amb criteris compartits, liderada i finançada per la Generalitat amb la col·laboració del centre. Inclou una visita in situ i l’opinió de la comunitat educativa per tenir una visió global del centre amb la intenció de diagnosticar la zona climàtica on se situa el centre, els impactes climàtics actuals i projectats, les característiques de l’edifici, l’orientació, la radiació solar i la ventilació natural, les característiques constructives (aïllament, materials, inèrcia tèrmica), els elements exteriors (ombres, paviments, punts d’aigua, etc.), l’ús i l’ocupació dels espais, un paquet propi d’actuacions (definir les mesures més adequades segons el context i el projecte educatiu del centre i un full de ruta coordinat, eficient i integral) i un sistema d’avaluació i seguiment.
2.2. Millora integral dels edificis educatius (300.000€ – 1M€ per centre)
A partir d’una seqüència que asseguri la millora de deficiències estructurals abans d’avançar en solucions de més envergadura.
- Reduir la demanda energètica i millorar el confort: A partir de millorar l’aïllament de façanes i cobertes, renovar fusteries i envidriats, proteccions solars, cobertes verdes i jardins verticals o tractaments reflectants. (És important evitar que un excés d’aïllament acabi provocant sobreescalfament i per això és indispensable adaptar-se a cada cas). Finalment, amb una estratègia de ventilació adequada (ventilació natural, ventiladors de sostre o sistemes híbrids o mecànics). Paral·lelament, valorar la redistribució d’espais per facilitar la ventilació creuada per optimitzar el confort sense increment de consum.
- Seleccionar equips de climatització d’alta eficiència: Només després de reduir la demanda energètica i millorar el confort amb estratègies passives és el moment d’incorporar sistemes de climatització. Primer valorant si és necessari refrigerar tot l’edifici o només alguns espais. Amb aerotèrmia, combinat amb radiadors de baixa temperatura o sostres radiants, així com sistemes de refredament evaporatiu, per exemple.
- Implementar sistemes de gestió energètica eficient: L’informe recomana sistemes de monitorització o de control avançat per optimitzar el funcionament i la flexibilitat energètica.
- Instal·lar energies renovables. Tot i no actuar directament sobre l’estrès tèrmic, generar energia renovable —solar fotovoltaica o, allà on sigui viable, mini-eòlica—, millora l’eficiència global del centre, redueix emissions i allibera recursos per a noves inversions.
El cost varia segons la seqüència d’actuacions necessària. Va dels 300.000€ per centre (on només calguin mesures passives) al milió d’euros (quan cal complementar amb climatització activa i generació d’energia). L’informe proposa prioritzar les intervencions en funció de la severitat climàtica a l’estiu, l’estat de l’edifici i del seu entorn, la vulnerabilitat socioeconòmica, l’edat de l’alumnat i necessitats especials de la comunitat educativa.
2.3. Transformar els patis i els espais exteriors en refugis climàtics (a partir de 30.000€)
En base a la renaturalització (que implica substituir el paviment, preparar i enriquir el sòl, generar ombres amb elements vegetals i estructurals) i instal·lar punts d’aigua. Contribueixen a reduir la temperatura de l’entorn, aporten múltiples beneficis pel desenvolupament i aprenentatge, incrementen la biodiversitat urbana i reforcen l’eficiència energètica i confort interior. El cost de la transformació varia segons les actuacions i condicions de partida. En intervencions bàsiques al voltant dels 30.000€, i en les integrals pot arribar als 300.000 €. (El programa Transformem els Patis de Barcelona hi dedica uns 200.000 € per centre).
2.4. Programa d’educació climàtica per a la comunitat educativa
Un acompanyament pedagògic per aprofitar les millores en edificis i espais exteriors com a oportunitats d’aprenentatge per la comunitat educativa, en col·laboració amb centres, ajuntaments i entitats locals, que pugui abordar la prevenció i gestió dels riscos associats a la calor, l’adaptació al dia a dia i la comprensió del canvi climàtic des d’una perspectiva ecosocial. Tot plegat amb l’objectiu que l’alumnat no només entengui el fenomen, sinó que desenvolupi capacitats per actuar de manera informada i responsable. Contempla formació i acompanyament al professorat i als equips de centre així com activitats informatives adreçades a famílies i veïnat o l’ús dels patis escolars fora de l’horari lectiu.
2.5. Equip central d’acompanyament a la implementació (1 – 2M€)
Perquè el pla sigui viable, l’informe planteja acompanyament tècnic, planificació i seguiment a partir d’una oficina tècnica multidisciplinària al Departament d’Educació per seguir, implementar i avaluar la transformació. Hauria d’incloure perfils d’arquitectura, enginyeria, medi ambient, salut pública, administració, comptabilitat i dret, amb una estructura d’uns 30 professionals, per ajudar a la presa de decisions, homogeneïtzar criteris i alleugerir la càrrega burocràtica dels equips directius.
3. Un acord de país per a l’adaptació climàtica dels centres educatius
Per assegurar una resposta sostinguda, planificada i eficient a escala de país, que permeti que el conjunt de la xarxa educativa està preparada per l’augment sostingut de les temperatures i episodis de calor cada vegada més freqüents i intensos. Hauria d’implicar, com a mínim els departaments de la Generalitat amb competències en educació, salut, acció climàtica, energia i urbanisme, el Parlament de Catalunya, per dotar de cobertura política i normativa els objectius acordats, els municipis, a través d’entitats municipalistes i les institucions supramunicipals. Amb la participació de la comunitat educativa, famílies i entitats socials.
Permetria assegurar, també, un marc normatiu clar i adaptat a la vulnerabilitat dels infants. Actualment, a diferència del que passa amb el personal adult en entorns laborals, no compten amb una protecció normativa específica del seu confort tèrmic en l’àmbit educatiu. També implicaria definir el confort tèrmic específic per a l’àmbit educatiu. L’informe proposa llindars de confort per sota dels 27 ºC d’índex de calor, tenint en compte temperatura i humitat . Aquest marc permetria establir obligacions i responsabilitats públiques clares entre administracions.
L’acord de país es podria traduir en un document amb objectius i fites calendaritzades a 5–10 anys vista, amb una cobertura progressiva del conjunt de centres educatius, criteris de priorització i mecanismes de seguiment i rendició de comptes.
Una inversió raonable per a una urgència inajornable
La inversió per l’adaptació climàtica als centres educatius s’estima en un rang d’entre 500 i 1.300 milions d’euros en funció de si la renovació és parcial (380.000 € per centre) o integral (1 M€ per centre).
A aquesta inversió cal sumar-hi el finançament de l’oficina tècnica multidisciplinària dins del Departament d’Educació (1 i 2 milions d’euros). Tot plegat, estructurat en fases. Si el programa s’estén al llarg de 10 anys, el ritme seria de 122 centres anuals i la inversió d’entre 45 i 130 M€ l’any. Això suposaria uns 2.000 € per alumne en total, una xifra molt inferior als costos en salut i aprenentatge que implica no adaptar el sistema educatiu a la calor.
El cost de no actuar: menys dies lectius, pitjors resultats i solucions a corre-cuita
L’informe alerta dels costos de no actuar en aquests edificis. Conclou que la persistència de situacions de calor extrema podria derivar en un escurçament del calendari escolar, suspensions de dies lectius, increments d’absentisme i altres limitacions del dret a l’educació, com un empitjorament de resultats educatius, a més dels problemes de salut i de l’augment de la desigualtat.
L’informe també alerta que davant la inacció poden proliferar solucions aïllades i parcials, impulsades per comunitats educatives, AFAs o ajuntaments amb recursos desiguals, de manera desordenada i amb enfocaments tècnics i ritmes molt diferents. Les desigualtats, de fet, no només poden donar-se entre centres d’una mateixa xarxa, sinó també dins de l’aula, derivades per exemple de l’ús de ventiladors personals o d’altres opcions d’adaptació no disponibles per tot l’alumnat.
