Zones educatives i millora escolar. Opcions de polítiques per a una governança col·laborativa i territorial

Els autors analitzen el recorregut llarg i intermitent de les zones educatives a Catalunya, des del Pla Pilot de 2008 fins a la recent reactivació amb l’Acord GOV/310/2025, i revisen experiències internacionals com les xarxes per a la inclusió dels Països Baixos, Scholengemeenschappen de Bèlgica, TEIP a Portugal, SLEP a Xile o Greater Manchester a la ciutat de Manchester. La conclusió és que les zones educatives no funcionen quan es dissenyen com a mera escala administrativa intermèdia, però sí que poden ser una palanca decisiva quan s’institucionalitzen com a règims de governança col·laborativa, amb planificació horitzon-tal, professionalització dels rols d’intermediació, capacitat d’assignar recursos i mecanismes de rendició de comptes a escala territorial. Amb aquesta premissa es proposa:

• Garantir que l’escalabilitat del pla experimental de les zones educatives blinda les dimensions següents: (1) un marc normatiu que faci la participació no opcional i el treball horitzontal vinculant; la creació de figures professionals consolidades de coordinació de zona, amb temps, formació i reconeixement institucional; (3) una escala territorial que combini clústers de centres en xarxa, inclo-sos en zones de referència més àmplies, i (4) un règim d’avaluació i rendició de comptes a escala de zona, no només de centre.