El passat 9 de maig, en el marc de la jornada “Ara ho entenc més”, Equitat.org va obrir un espai per aturar-nos, escoltar i repensar com acompanyem la lectura d’infants i joves. La trobada partia d’una convicció compartida: entendre el que llegim és clau per tenir més oportunitats, no només d’aprenentatge, sinó també de vida.
En aquest context, Andreu Galan va conduir el taller “No hi ha poesia sense joc”, una proposta per redescobrir el text poètic des de l’oralitat, el cos, el ritme, la memòria i el plaer de jugar amb les paraules.
A l’aula, els poemes poden funcionar com una manera d’atreure l’atenció, generar vincle i obrir un espai compartit de llengua i imaginació.
Perquè la poesia, especialment a l’escola primària, no hauria de quedar tancada dins la pàgina ni reduïda a una activitat puntual. La poesia es diu, s’escolta, es mou, es repeteix, es transforma i es comparteix. I quan això passa, deixa de ser un text distant per convertir-se en una experiència viva.
La poesia és oral o no és
Durant molt de temps, la poesia a l’escola ha estat associada sobretot a la memorització i a l’anàlisi. Massa sovint s’ha treballat com si fos un objecte immòbil: calia identificar-ne la rima, comptar-ne els versos, localitzar-ne els recursos literaris o aprendre-la de memòria per recitar-la un dia assenyalat.
Quan un poema surt de la pàgina i és dit en veu alta, pren cos. Es converteix en veu, gest, expressió i presència.
Però aquesta mirada deixa fora una part essencial del fet poètic. Un poema no és només allò que diu, sinó també com sona, quin ritme té, com respira, quina música conté i quin moviment pot despertar. Quan un poema surt de la pàgina i és dit en veu alta, pren cos. Es converteix en veu, gest, expressió i presència.
Andreu Galan reivindica precisament aquesta dimensió oral i corporal de la poesia. A l’aula, els poemes poden funcionar com funcionen les cantarelles, les cançons, els jocs de mans, les dites, els refranys o els embarbussaments: com una manera d’atreure l’atenció, generar vincle i obrir un espai compartit de llengua i imaginació.
Jugar amb les paraules per entrar-hi de debò
El taller partia d’una idea clara: no hi ha poesia sense joc. Jugar no vol dir banalitzar la poesia, sinó tot el contrari. Vol dir prendre-se-la seriosament com a experiència viva.
Jugar amb un poema pot voler dir repetir-ne sons, anticipar-ne rimes, dir-lo amb diferents entonacions, acompanyar-lo amb gestos, buscar-ne el ritme, convertir-lo en una petita coreografia o provar què passa quan el diem en grup. Aquest joc activa l’escolta, la memòria, la creativitat i la comprensió.
Cada vegada hi ha més escoles que donen al text poètic l’espai que mereix.
Quan els infants juguen amb poemes, no només “aprenen poesia”, aprenen a escoltar millor, a modular la veu, a perdre la por de parlar davant dels altres, a reconèixer la musicalitat del llenguatge i a descobrir que les paraules poden ser matèria de joc, pensament i expressió.
Més enllà de l’anècdota i dels jocs florals
Cada vegada hi ha més escoles que donen al text poètic l’espai que mereix. Tot i així, la poesia encara no sempre té una presència estable en el dia a dia de l’aula o de la biblioteca escolar. Sovint apareix vinculada a una data concreta, a un recital o als jocs florals, però no com una pràctica habitual.
Galan proposa fer un pas més: incorporar poemes de manera quotidiana, natural i recurrent. No cal esperar una celebració per dir un poema. De la mateixa manera que en un moment determinat podem cantar una cançó, també podem fer aparèixer un text poètic per obrir una activitat, canviar el ritme del grup, treballar l’expressió oral o generar un moment de calma i atenció.
Aquesta presència sostinguda ajuda els infants a guanyar confiança. Quan un poema es repeteix, es recorda i es comparteix, passa a formar part del grup. Es converteix en un lloc comú, en una anècdota compartida, en una petita experiència col·lectiva que enforteix la cohesió.
Dir poemes també és comprendre
La poesia oral no és només una activitat expressiva. També és una via poderosa per comprendre millor els textos. Quan diem un poema, n’hem d’escoltar el ritme, entendre’n les pauses, intuir-ne el sentit, donar pes a unes paraules i no a unes altres. El cos i la veu es converteixen en eines de comprensió.
Quan els infants parteixen d’un poema, d’una estructura, d’un ritme o d’una imatge, ja no escriuen des del buit.
Treballar poesia no és una activitat decorativa. Pot ajudar a desenvolupar competències lingüístiques essencials: la dicció, la fluïdesa, l’entonació, la consciència fonològica, la memòria verbal, el vocabulari i la sensibilitat pel llenguatge. Els embarbussaments, per exemple, són molt més que un joc divertit: són un entrenament magnífic per a la dicció. Els poemes amb rima afavoreixen la memòria i permeten anticipar paraules. Els haikus conviden a observar, sintetitzar i expressar amb precisió. I els poemes corals permeten treballar escolta, coordinació i presència escènica.
Un text poètic pot inspirar una coreografia, una escena coral, un joc de ritmes o una proposta d’escriptura creativa. També pot ajudar a desbloquejar aquell “no sé què escriure” tan habitual. Quan els infants parteixen d’un poema, d’una estructura, d’un ritme o d’una imatge, ja no escriuen des del buit. Escriuen a partir d’un bagatge, d’un model, d’una empenta.
En aquest sentit, Galan recorda una idea important: no escrivim des del no-res. Sempre partim d’alguna cosa que hem llegit, escoltat, vist o viscut. Tenir un bon bagatge de textos, sons, imatges i paraules és una catapulta per a la creativitat.
Una poesia per a totes les edats i totes les àrees
El taller també convida a trencar una altra idea preconcebuda: que la poesia és només per a l’àrea de llengua o per a determinades edats. La poesia pot aparèixer a infantil, a primària, a secundària i també amb persones adultes, i pot entrar a l’aula de moltes maneres. Es pot treballar poesia en llengua, però també en música, en educació física, en tutoria o en projectes interdisciplinaris. Un poema pot ser veu, moviment, ritme, observació, joc simbòlic, creació col·lectiva o expressió corporal.
La poesia permet adaptar-se al grup, al moment i a l’objectiu. Pot ser breu i intensa.
Aquesta flexibilitat és una de les seves grans fortaleses. La poesia permet adaptar-se al grup, al moment i a l’objectiu. Pot ser breu i intensa. Pot aparèixer en cinc minuts o sostenir una proposta més llarga. Pot treballar-se individualment, en parelles, en petit grup o de manera coral.
Tenir bons textos a l’abast
Per encomanar el gust per la poesia cal tenir bons textos a l’abast. Una bona selecció de llibres, poemes i àlbums il·lustrats és una eina imprescindible per a mestres, biblioteques i mediadors. Andreu Galan proposa acostar els infants a poemes d’autors com Miquel Desclot, Joan Brossa, Josep M. Sala-Valldaura o Salvador Comelles, entre molts altres, i també a àlbums il·lustrats que poden obrir la porta a la sensibilitat poètica.
Si volem formar lectors i lectores, també hem de donar-los experiències que els facin estimar el llenguatge.
La tria és important: calen textos que funcionin en veu alta, que tinguin ritme, imatges potents, humor, sorpresa o musicalitat. Textos que convidin a ser dits, repetits, deformats, representats i fets propis.
La poesia no és avorrida
Una de les recomanacions finals del taller és tan clara com necessària: cal desterrar el mite que la poesia és avorrida. Potser el problema no és la poesia, sinó la manera com massa sovint l’hem presentada.
Cada vegada que un infant fa seu un text, guanya paraules, presència i confiança.
Quan la poesia entra a l’aula com una experiència de joc, veu i cos, pot captar l’atenció dels infants d’una manera molt poderosa. Pot generar entusiasme, complicitat i ganes de participar. Pot fer que un grup sencer comparteixi un ritme, una imatge o una frase que després quedarà en la memòria col·lectiva. Aprendre un poema de cor i atrevir-se a dir-lo davant dels altres pot ser també una forma de llibertat. Perquè cada vegada que un infant fa seu un text, guanya paraules, presència i confiança.
La proposta d’Andreu Galan ens recorda que la lectura no sempre comença en silenci ni acaba en una fitxa. De vegades comença amb una rima, una veu, un gest, una rialla o un joc de repeticions. I és precisament des d’aquí que molts infants poden descobrir el poder de les paraules.
Si volem formar lectors i lectores, també hem de donar-los experiències que els facin estimar el llenguatge. La poesia, quan es viu des del joc, pot ser una porta d’entrada privilegiada a aquesta descoberta.
Perquè llegir no és només comprendre un text. També és escoltar-ne la música, habitar-ne les imatges, deixar-se sorprendre i atrevir-se a dir-lo amb veu pròpia.
